Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558). El tercer dels quatre fills del rei Clodoveu I i Santa Clotilde, va rebre una quarta part del regne a la mort del seu pare, el 511, d'acord amb la tradició dels francs salis.[1] En aquest repartiment li pertocà la ciutuat de París, les terres que s'estenien cap al nord fins al riu Somme, i a l'oest fins al canal de la Mànega i la península d'Armòrica (actual Bretanya). Els seus germans reberen Metz (Teodoric I), Orleans (Clodomir I) i Soissons (Clotari I).[1] Els quatre van establir les seves respectives capitals a la regió del Sena, a poca distància l'una de l'altra, cosa que va ajudar a mantenir la unitat del regne.[2] Després de la guerra que va enfrontar els quatre germans amb Godomar de Borgonya, en la que va morir Clodimir, va unir-se amb Clotari de Soissons per assassinar els fills d'aquest. Khildebert es va annexionar Chartres i Orleans. El 531 va respondre a la demanda d'auxili de la seva germana Clotilde, esposa del rei Amalaric dels visigots. Clotilde, una catòlica, es queixava que el rei arrià la maltractava. Khildebert es desplaçà a Hispània amb el seu exèrcit[3] i va derrotar el rei Amalaric, que es veié obligat a refugiar-se a Bàrcino on fou assassinat. Clotilde va morir durant el retorn a París per causes desconegudes. Posteriorment Khildebert va liderar altres expedicions contra els visigots. Amb l'ajuda del seu germà Lotari, el 542 va prendre possessió de Pamplona i va posar setge a Saragossa, però es veié obligat a retirar-se. En aquesta expedició va obtenir una valuosa relíquia, la túnica de Sant Vicent de Saragossa, que s'endugué a París. Allí va fer-hi construir en honor seu el monestir de Sant Vicent, posteriorment conegut com a Abadia de Saint-Germain-des-Prés. Va morir el 13 de desembre del 558, i fou enterrat a l'abadia que havia fundat.[4] Com que no havia tingut descendència masculina, Clotari I s'apoderà del seu regne. Referències
|