Atle Selberg

Atle Selberg

Biografia
Naixement	14 juny 1917 Langesund (Noruega)
Mort	6 agost 2007 (90 anys) Princeton (Nova Jersey)
Causa de mort	insuficiència cardíaca
Formació	Universitat d'Oslo (1935–1943)
Tesi acadèmica	On the Zeros of Riemann's Zeta-function  (1943 )
Activitat
Camp de treball	Teoria de nombres
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Institut d'Estudis Avançats de Princeton, Professor emèrit (1987–2007) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1949–1987) Universitat de Syracuse (1948–1949) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1947–1948)
Membre de	Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Influències	Srinivasa Ramanujan
Obra
Obres destacables Conjectura de Selberg Sedàs de Selberg Classe de Selberg Mètode de Selberg-Delange Lema de Selberg Relacions de Maass-Selberg Integral de Selberg funció zeta de Selberg Fórmula de Chowla-Selberg Fórmula de traça de Selberg mètode de Rankin-Selberg (1949) An Elementary Proof of Dirichlet's Theorem About Primes in an Arithmetic Progression (1949) An Elementary Proof of the Prime-Number Theorem
Estudiant doctoral	Kai Man Tsang
Localització dels arxius	Institut d'Estudis Avançats de Princeton FAC.SELBERG
Família
Cònjuge	Hedvig Selberg (1947–)
Fills	Ingrid Maria Selberg
Pares	Ole Michael Ludvigsen Selberg   i Anna Kristina Brigtsdatter Skeie
Germans	Henrik Selberg Arne Selberg Sigmund Selberg
Parents	Mustapha Matura, gendre
Premis
(2002)  Medalla Gunnerus (1987)  Comandant amb Estrella de l'Orde de Sant Olaf (1986)  Premi Wolf en Matemàtiques (1950)  Medalla Fields

Atle Selberg (Langesund, 14 de juny de 1917 - Princeton, 6 d'agost de 2007) va ser un matemàtic noruec, conegut pels seus treballs en la teoria analítica dels nombres i sobre la hipòtesi de Riemann.^[1]

Sent estudiant, Selberg va ser influenciat pels treballs i la personalitat del matemàtic Srinivasa Ramanujan. Va estudiar a la Universitat d'Oslo, on va obtenir el doctorat el 1943. Durant la Segona Guerra Mundial, mentre va estar confinat a casa dels seus pares a Gjøvik per les autoritats d'ocupació nazis, va treballar en solitari sobre la funció zeta de Riemann.^[2] El 1948 realitza una demostració elemental del teorema dels nombres primers.^[3] Alhora, el matemàtic Paul Erdős va realitzar una altra demostració. motiu pel qual es va iniciar una disputa entre els dos matemàtics, sobre qui havia demostrat primer el teorema.^[4][5] Per tots els seus resultats, Selberg rebé la Medalla Fields el 1950.^[6] Als anys 50, marxà als Estats Units, a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton. En aquests anys aconsegueix importants resultats treballant sobre l'operador laplacià i la superfície de Riemann. Va rebre el Premi Wolf el 1986. L'any 2002, un any abans que el govern noruec atorgués per primera vegada el premi Abel, se li va concedir un premi Abel honorífic.^[7]

• Atle Selberg Collected Papers: 1 (Springer-Verlag, Heidelberg), ISBN 0-387-18389-2
• Collected Papers (Springer-Verlag, Heidelberg Mai 1998), ISBN 3-540-50626-8

• Aubert, Karl Egil; Bombieri, Enrico; Goldfeld, Dorian. Number Theory, Trace Formulas and Discrete Groups: Symposium in Honor of Atle Selberg (en anglès). Academic Press, 1989. ISBN 0-12-067570-6. 
• Baas, Nils A. «2002 - An Honorary Abel Prize to Atle Selberg». A: Helge Holden, Ragni Piene (eds.). The Abel Prize: 2003-2007 The First Five Years (en anglès). Springer, 2010, p. 9-11. ISBN 978-3-642-01372-0. 
• Baas, Nils A. «Atle Selberg On the zeros of the Zeta-function of Riemann» (en anglès). Skrifter. Det Kongelige Norske Videnskabers Selskabs, Num. 4, 2011, pàg. 139-147. ISSN: 0368-6310.
• Chamizo Lorente, Fernando «Atle Selberg: 1917–2007» (en castellà). Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española, Vol. 11, Num. 1, 2008, pàg. 101-116. ISSN: 1138-8927.
• Faith, Carl. «Hetty and Atle Selberg». A: Rings and Things and a Fine Array of Twentieth Century Associative Algebra (en anglès). American Mathematical Society, 2004, p. 304. ISBN 0-8218-3672-2. 
• Hejhal, Dennis (coord.ed.) «Remembering Atle Selberg, 1917–2007» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 56, Num. 6, 2009, pàg. 692-710. ISSN: 0002-9920.
• Hoffman, Paul. El hombre que sólo amaba los números (en castellà). Ediciones Granica, 2000. ISBN 84-7577-831-3. 
• Krantz, Steven G. Mathematical Apocrypha (en anglès). Mathematical Association of America, 2002. ISBN 0-88385-539-9. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atle Selberg

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Atle Selberg» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Tikkanen, Amy. «Atle Selberg» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2007. [Consulta: 15 octubre 2022].