John Milnor

John Milnor

(2007)
Biografia
Naixement	(en) John Willard Milnor 20 febrer 1931 (93 anys) Orange (Nova Jersey)
Formació	Universitat de Princeton (1948–1954)
Tesi acadèmica	Isotopy of Links  (1954 )
Director de tesi	Ralph Hartzler Fox
Activitat
Camp de treball	Topologia, matemàtiques, topologia diferencial, K-teoria, sistemes dinàmics i esfera exòtica
Ocupació	matemàtic, topòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Stony Brook (1988–) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1970–1990) Universitat de Princeton (1953–1970)
Membre de	Societat Americana de Matemàtiques (Membre de la Societat Americana de Matemàtiques) (2013–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1963–) Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Obres destacables Teorema de Milnor-Moore K-teoria de Milnor nombre de Milnor aplicació de Milnor Lema de Švarc-Milnor Teorema de Fary.Milnor Conjectura de Milnor Teorema de Milnor-Thurston Inequació de Milnor
Estudiant doctoral	Robert Wells, Jarek Kwapisz, Tadatoshi Akiba, Anthony Phillips, Alfredo Poirier, Peter Kahn, Jonathan Sondow, Zuei-Zong Yeh, Lyman Hurd, Saeed Zakeri, Jan Kiwi, Rodrigo Perez, Anca Rǎdulescu, Tao Li, Laurent Siebenmann, John Mather, Michael Spivak i Jon Folkman
Família
Cònjuge	Dusa McDuff
Pares	Joseph Willard Milnor i Emily Cox
Premis
(2020)  Medalla d'Or Lomonóssov (2014)  Membre de la Societat Americana de Matemàtiques (2011)  Premi Steele a la trajectòria (2011)  Premi Abel (2004)  Premi Steele en exposició matemàtica (1989)  Premi Wolf en Matemàtiques (1982)  Premi Leroy P. Steele (1977)  Medalla James Madison (1970, 1984)  Premi Lester R. Ford (1967)  Medalla Nacional de Ciència (1962)  Medalla Fields (1949, 1950)  Putnam Fellow  Beca Alexander von Humboldt  Premi Humboldt

John Milnor (Orange, 20 de febrer de 1931) és un matemàtic estatunidenc conegut pel seu treball en topologia diferencial, teoria K i sistemes dinàmics, així com pels seus llibres, alguns dels quals han esdevingut clàssics. Ha rebut nombroses distincions, entre les quals la Medalla Fields el 1962 i el Premi Abel el 2011. És l'únic matemàtic al qui se li han atorgat la Medalla Fields, el Premi Abel, el Premi Wolf i el Premi Steele, en les seves tres varietats.

Milnor és professor de l'Institute for Mathematical Sciences de la Universitat de Stony Brook (Universitat Estatal de Nova York). La seva esposa, Dusa McDuff, és professora de matemàtiques al Barnard College.

Estudiant a la Universitat de Princeton va ser un dels guanyadors de la competició Putnam el 1949. L'any 1950 provà el teorema de Fary-Milnor. Després de graduar-se continuà a Princeton i escriví la seva tesi doctoral sobre isotopies de baules, un concepte proper al dels nusos. El seu director fou Ralph Hartzler Fox. Després de doctorar-se continuà treballant a Princeton.

El 1962, amb només 31 anys, Milnor rebé la Medalla Fields pels seus treballs en topologia diferencial. Posteriorment guanyà la Medalla Nacional de Ciència (1967), el Premi Leroy P. Steele per contribucions importants a la recerca (1982), el Premi Wolf en Matemàtiques (1989), el Premi Leroy P. Steele per a exposicions matemàtiques (2004), el Premi Leroy P. Steele pel conjunt de la seva carrera (2011), i el Premi Abel també el 2011.

Ha estat director de tesi de Tadatoshi Akiba, Jon Folkman, John Mather, Laurent C. Siebenmann, Jonathan Sondow i Michael Spivak.

El resultat més celebrat de Milnor és la seva prova, el 1956, de l'existència d'esferes 7-dimensionals amb estructura diferenciable no estàndard (esferes exòtiques). Posteriorment amb Michel Kervaire va provar que la 7-esfera té 15 estructures diferenciables no isomorfes (28 si es considera l'orientació). També es van trobar esferes exòtiques en altres dimensions.

Milnor treballà en la topologia dels punts singulars aïllats de les hipersuperfícies complexes, desenvolupant la teoria de les fibracions de Milnor, les fibres de les quals tenen el tipus d'homotopia d'un ram de μ esferes, on μ es coneix com el nombre de Milnor.

L'any 1961 Milnor provà que la conjectura anomeanda Hauptvermutung sobre triangulacions era falsa exhibint dos complexos simplicials homeomorfs però combinatòriament diferents.

• Kervaire, Michel A.; Milnor, John W. «Groups of homotopy spheres: I». Annals of Mathematics. The Annals of Mathematics, Vol. 77, No. 3, 77, 3, 1963, pàg. 504–537. DOI: 10.2307/1970128. MR 0148075.
• Milnor, John W. «On manifolds homeomorphic to the 7-sphere». Annals of Mathematics. The Annals of Mathematics, Vol. 64, No. 2, 64, 2, 1956, pàg. 399–405. DOI: 10.2307/1969983. MR 0082103.
• Milnor, John W. «Sommes de variétés différentiables et structures différentiables des sphères». Bull. Soc. Math. France, 87, 1959, pàg. 439–444. MR 0117744.
• Milnor, John W. «Differentiable structures on spheres». American Journal of Mathematics. American Journal of Mathematics, Vol. 81, No. 4, 81, 4, 1959b, pàg. 962–972. DOI: 10.2307/2372998. MR 0110107.
• Milnor, John W. «Two complexes which are homeomorphic but combinatorially distinct». Annals of Mathematics. The Annals of Mathematics, Vol. 74, No. 3, 74, 2, 1961, pàg. 575–590. DOI: 10.2307/1970299. MR 133127.

• Milnor, John W. Morse theory. Notes by M. Spivak and R. Wells. Annals of Mathematics Studies, No. 51. Princeton University Press, Princeton, NJ, 1963. ISBN 0-691-08008-9. 
• Milnor, John W. Topology from the differentiable viewpoint. 1997 reprint of the 1965 original. Princeton Landmarks in Mathematics. Princeton University Press, Princeton, NJ, 1965. ISBN 0-691-04833-9. 
• Milnor, John W.; Stasheff, James D.. Characteristic classes. Annals of Mathematics Studies, No. 76. Princeton University Press, Princeton, NJ; University of Tokyo Press, Tokyo, 1974. ISBN 0-691-08122-0. 
• Milnor, John W. Lectures on the h-cobordism theorem. Notes by L. Siebenmann and J. Sondow. Princeton University Press, Princeton, NJ, 1965. ISBN 0-691-07996-X. 
• Milnor, John W. Singular points of complex hypersurfaces. Annals of Mathematics Studies, No. 61. Princeton University Press, Princeton, NJ; University of Tokyo Press, Tokyo, 1968. ISBN 0-691-08065-8. 
• Milnor, John W. Dynamics in one complex variable. Vieweg, Wiesbaden, Germany, 1999. ISBN 3-528-13130-6. 
• Milnor, John W. Introduction to algebraic K-theory. Annals of Mathematics Studies, No. 72. Princeton University Press, Princeton, NJ, 1971. ISBN 978-0-691-08101-4. 
• Husemoller, Dale; Milnor, John W.. Symmetric bilinear forms. Springer-Verlag, New York, NY, 1973. ISBN 978-0-387-06009-5. 

• Abate, Marco. «Exotic Spheres and John Milnor». A: Michele Emmer (ed.). Imagine Math 2 (en anglès). Springer, 2013, p. 221-230. ISBN 978-88-470-2888-3. 
• Milnor, John. Collected Papers (7 volums) (en anglès). American Mathematical Society, 1994-2014. ISBN 978-1-4704-0937-1. 
• Raussen, Martin; Skau, Christian «Interview with John Milnor» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 59, Num. 13, 2012, pàg. 400-408. ISSN: 0002-9920.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Milnor

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Milnor» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Gregersen, Erik. «John Willard Milnor» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2011. [Consulta: 12 desembre 2023].
• Pàgina personal de John Milnor a Stony Brook
• John Milnor obtiene el premio Abel de matemáticas, notícia a El País