Mikio Sato
Vida i ObraMalgrat les pèssimes condicions de vida que va patir a l'adolescència per la Guerra del Pacífic, va aconseguir ingressar a la universitat de Tòquio el 1948 per graduar-se en matemàtiques el 1952. A continuació va ser professor de secundària, mentre continuava estudiant per si mateix física i matemàtiques. Des de 1958 fins a 1960 va ser professor ajudant a la universitat de Tòquio. El seu tutor, Shokichi Iyanaga, en veure l'originalitat dels seus treballs, els va enviar a André Weil, qui el va invitar dos anys a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton. En retornar, va obtenir el doctorat el 1963 i va ser professor de la universitat d'Osaka i, a partir de 1970, de la de Kyoto, fins que es va retirar el 1991.[1] També va ser professor visitant a la Universitat de Colúmbia el període 1964-1966.[2] En el camp de les matemàtiques, Sato és recordat per haver inventat l'anàlisi algebraica i per haver introduït el concepte d'hiperfunció,[3] motius pels quals va rebre el Premi Wolf en Matemàtiques. Amb aquestes idees, també va fer notables aportacions en el camp de la física matemàtica: en la teoria quàntica de camps holonòmica,[4] en el model Ising,[5] en les equacions dels solitons i en les matrius aleatòries.[6] Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|