Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Lars Hörmander

Plantilla:Infotaula personaLars Hörmander
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sv) Lars Valter Hörmander Modifica el valor a Wikidata
24 gener 1931 Modifica el valor a Wikidata
Mjällby (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 2012 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Malmö (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Norra, Minneslunden 55° 42′ 57″ N, 13° 11′ 21″ E / 55.715703°N,13.189268°E / 55.715703; 13.189268 Modifica el valor a Wikidata
Director Institut Mittag-Leffler
1984 – 1986
← Dan LaksovLennart Carleson → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Lund (1948–1955)
Spyken (1946–1948) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaOn the theory of general partial differential operators Modifica el valor a Wikidata (1955 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiMarcel Riesz i Lars Gårding Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEquació diferencial en derivades parcials i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lund (1968–1996) , emèrit
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1964–1968)
Universitat d'Estocolm (1957–1964) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralVidar Thomée, Germund Dahlquist, Anders Melin, Nils Dencker, Christer Kiselman, Johannes Sjöstrand, Luigi Rodino, Jan Boman, Lars Nystedt, Göran Björck, Ragnar Sigurdsson, Peter Pettersson, Hans Lindblad, Anders Källén, Arne Enqvist i Gudrun Gudmundsdottir Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeViveka Hörmander Modifica el valor a Wikidata
ParesArmand Per Hilding Jönsson i Alma Elisabeth Kristiansson
GermansOlof Hörmander Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lars Hörmander (Mjällby, 24 de gener de 1931 - Malmö, 25 de novembre de 2012)[1] va ser un matemàtic suec,[2] conegut per les seves contribucions a la teoria d'equacions en derivades parcials i la teoria d'operadors pseudodiferencials. Va rebre la Medalla Fields el 1962 i el Premi Wolf el 1988. Està associat amb la Universitat de Lund, on va completar el seu doctorat el 1955. Va ser professor d'aquesta universitat des de 1968 fins que es va retirar com a professor emèrit el 1996. Abans havia treballat en diverses universitats: Estocolm, Stanford i l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton.

Obra destacada

  • Linear Partial Differential Operators (Springer-Verlag, 1963)
  • The Analysis of Linear Partial Differential Operators I: Distribution Theory and Fourier Analysis (Springer-Verlag, ISBN 978-3-540-00662-6)
  • The Analysis of Linear Partial Differential Operators II: Differential Operators with Constant Coefficients (Springer-Verlag, ISBN 978-3-540-22516-4)
  • The Analysis of Linear Partial Differential Operators III: Pseudo-Differential Operators (Springer-Verlag, ISBN 978-3-540-49937-4)
  • The Analysis of Linear Partial Differential Operators IV: Fourier Integral Operators (Springer-Verlag, ISBN 978-3-642-00117-8)
  • An Introduction to Complex Analysis in Several Variables. (1966, revisions in 1973 and 1990)
  • Notions of Convexity (Birkhäuser Verlag, 1994, ISBN 0-8176-3799-0)
  • Lectures on Nonlinear Hyperbolic Differential Equations, Springer, 1997

Referències

  1. «Hormander biography - University of St Andrews». Arxivat de l'original el 2014-08-19. [Consulta: 15 agost 2014].
  2. «Lars Hörmander». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lars Hörmander» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Tikkanen, Amy. «Lars V. Hörmander» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2013. [Consulta: 12 juny 2023].
  • Mehl, Serge. «HÖRMANDER Lars Valter, suédois, 1931-2012» (en anglès). ChronoMath. [Consulta: 12 desembre 2023].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9