André Weil
| (1956) |
|
|
Naixement | (fr) André Abraham Weil 6 maig 1906 París |
---|
Mort | 6 agost 1998 (92 anys) Princeton (Nova Jersey) |
---|
Sepultura | Cementiri de Princeton, 4-27-049-2 40° 21′ 20″ N, 74° 39′ 35″ O / 40.355522°N,74.659611°O / 40.355522; -74.659611 |
---|
Grup ètnic | Jueus |
---|
Formació | Facultat de Ciències de París - matemàtiques (–1928) Universitat de Göttingen (1927–1927) École Normale Supérieure (1922–1925) Lycée Saint-Louis (1918–1922) Lycée Montaigne (1912–1914) |
---|
Tesi acadèmica | L’arithmétique sur les courbes algébriques (1928 ) |
---|
Director de tesi | Jacques Hadamard i Charles Émile Picard |
---|
|
Camp de treball | Geometria algebraica, teoria de nombres i matemàtiques |
---|
Ocupació | matemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat |
---|
Ocupador | Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1958–1976) Universitat de Chicago (1947–1958) Universitat de São Paulo (1945–1947) Universitat de Lehigh (1943–1945) Haverford College (1941–1943) Universitat d'Estrasburg (1932–1939) Universitat musulmana d'Aligarh (1930–1932) |
---|
Membre de | |
---|
Alumnes | Elza Furtado Gomide, Teruhisa Matsusaka i Carlos de Lyra |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Peter Swinnerton-Dyer, Pierre Cartier, Harley Flanders, William Howard, Arnold Shapiro, Norman Hamilton, Frank Quigley, David Hertzig, William Hoyt, Martin Segal i Alexandre Rodrigues |
---|
|
Cònjuge | Eveline Gillet (de Possel) |
---|
Fills | Sylvie Weil |
---|
Pares | Bernard Bernhard Weil i Salomea Selma Reinherz |
---|
Germans | Simone Weil |
---|
|
|
|
|
André Weil (París, 6 de maig de 1906 - Princeton, 6 d'agost de 1998) fou un important matemàtic francès, reconegut pels seus treballs en els camps de la Teoria de nombres, la Teoria de grups i en la Geometria algebraica. També és conegut pels seus coneixements orientals, essent traductor del 'Bhagavad Gita' del seu sànscrit original. Era germà de la filòsofa i pensadora francesa Simone Weil.
Va estudiar a l'École Normale Supérieure i a la Universitat de Göttingen, i va obtenir el seu doctorat l'any 1928 a París sota la direcció d'Hadamard. Juntament amb Jean Dieudonné i altres, va ser un dels membres fundadors del grup N. Bourbaki que a mitjans del segle xx va intentar una interpretació unificada de les matemàtiques sota la Teoria de Conjunts.
Abans de la Segona Guerra Mundial va ser catedràtic de matemàtiques a la Universitat de Aligahr (India). Durant la guerra va tenir diversos problemes degut a la seva ascendència jueva i a la seva col·laboració amb matemàtics russos com Lev Pontryagin, havent estat a la vora de ser executat per espionatge a Finlàndia l'any 1939, cosa que no va succeir gràcies a la intervenció del matemàtic Rolf Nevanlinna que era coronel honorari de l'exèrcit finès. Al retornar a França va ser empresonat i, després de servir a l'exèrcit durant un breu temps, tota la família se'n va anar als Estats Units, on va ser professor al Haverford College i al Swarthmore College de Pennsilvània (1941-1945). El 1945 va acceptar una plaça a la Universitat de Sao Paulo fins al 1947 en què es va traslladar a la Universitat de Xicago on va restar fins al 1958. A partir d'aquesta data va treballar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton del que va ser nomenat professor emèrit al jubilar-se el 1976.
Després de la seva jubilació va romandre a Princeton on va morir, no sense haver escrit abans un encantadora autobiografia: 'Souvenirs d'apprentissage' (Records d'aprenent).
Bibliografia
- André Weil, 'Souvenirs d'apprentissage'. Birkhauser, Basilea, 1991. ISBN 37-6432-500-3. Traducció al castellà d'Aurora Bell-lloch editada per Nivola, Tres Cantos, 2002. ISBN 84-9559-947-3.
Enllaços externs