ca Viola

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Viola
Tipus	necked box lutes played with a bow (en)
Classificació Hornbostel-Sachs	321.322-71
Tessitura
; Mostra d'àudio	;
Professió artística	violista

La viola és un instrument de corda. Prové de l'anomenada viola da braccio (de braç) en oposició a la viola da gamba (de cama) i la viola de mà.^[1]^[2]^[3]

Comparació entre un violí (a l'esquerra) i una viola (a la dreta).

Instrument de corda fregada, ocupa el paper de contralt del quartet vocal. Té quatre cordes afinades per quintes: do 2, sol 3, re 4 i la 4. Està per tant afinada una quinta per sota del violí i una octava per sobre del violoncel.^[4]^[5]

A diferència del violí, no té una mida estàndard i la seva llargada oscil·la entre els 38 i els 44 centímetres de llargada de la caixa de ressonància. Normalment aquestes mesures s'indiquen en polzades (entre 15 i 17 polzades els instruments per a adults).^[6]

Els materials i la forma de l'instrument són iguals als del violí, però les seves dimensions són més grans.^[7] Les tècniques d'arc, de mà esquerra i de suport de l'instrument són pràcticament iguals a les del violí, si bé adaptant les relacions de pes i velocitat d'arc, així com el tipus de vibrat a la tessitura més greu de l'instrument. Això fa que hi hagi una llarga tradició -avui potser menys que en temps passats- d'instrumentistes que tocaven ambdós instruments.^[8]

La música de viola està escrita en clau de do en tercera per als registres greu i mig de l'instrument, i en clau de sol per als registres aguts.^[9]

Curiositat cultural

Es creu que els acudits de violes, relacionats amb els músics i la interpretació d'instruments, sobre tot de la viola, van aparèixer durant el segle xviii a Europa.

Referències

↑ Sylviana Dicovskiy. Fem música amb els bum-bum: iniciació a la música. L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 1–. ISBN 978-84-8415-703-8.
↑ Alicia Rodríguez Blanco. Música I (Català) - LOMCE. Editex, 2016, p. 82–. ISBN 978-84-9078-824-0.
↑ Méthode élémentaire de composition avec des exemples: Tekst. Dl. I., 1814, p. 167–.
↑ Linda Marie Zaerr. Performance and the Middle English Romance. DS Brewer, 2012, p. 234–. ISBN 978-1-84384-323-8.
↑ Stanley Sadie. Guía Akal de la música: una introducción. Ediciones AKAL, 1994, p. 34–. ISBN 978-84-460-3099-7.
↑ Theodore Karp. Dictionary of Music. Northwestern University Press, novembre 1983, p. 420–. ISBN 978-0-8101-0659-8.
↑ Voichita Bucur. Handbook of Materials for String Musical Instruments. Springer, 29 agost 2016, p. 42–. ISBN 978-3-319-32080-9.
↑ Famous violin players who played and play the viola
↑ La música puesta al alcance de todos ó sea Breve esposición de todo lo que es necesario juzgar de esta arte y hablar de ella sin haberla estudiado. Andrés Vidal y Roger, 1873, p. 53–.

Viccionari

[Dicovskiy2005-1] Sylviana Dicovskiy. Fem música amb els bum-bum: iniciació a la música. L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 1–. ISBN 978-84-8415-703-8.

[Blanco2016-2] Alicia Rodríguez Blanco. Música I (Català) - LOMCE. Editex, 2016, p. 82–. ISBN 978-84-9078-824-0.

[3] Méthode élémentaire de composition avec des exemples: Tekst. Dl. I., 1814, p. 167–.

[Zaerr2012-4] Linda Marie Zaerr. Performance and the Middle English Romance. DS Brewer, 2012, p. 234–. ISBN 978-1-84384-323-8.

[Sadie1994-5] Stanley Sadie. Guía Akal de la música: una introducción. Ediciones AKAL, 1994, p. 34–. ISBN 978-84-460-3099-7.

[Karp1983-6] Theodore Karp. Dictionary of Music. Northwestern University Press, novembre 1983, p. 420–. ISBN 978-0-8101-0659-8.

[Bucur2016-7] Voichita Bucur. Handbook of Materials for String Musical Instruments. Springer, 29 agost 2016, p. 42–. ISBN 978-3-319-32080-9.

[8] Famous violin players who played and play the viola

[9] La música puesta al alcance de todos ó sea Breve esposición de todo lo que es necesario juzgar de esta arte y hablar de ella sin haberla estudiado. Andrés Vidal y Roger, 1873, p. 53–.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]