|
 Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1 de març - Reus: S'estableix el primer servei de diligències de l'estat, que uneix Reus i Barcelona en deu hores i mitja.[1]
- Resta del món
- 19 de febrer - El Tejar (Província de Jujuy, Argentina): l'exèrcit espanyol guanya el combat del Tejar durant la Guerra de la Independència Argentina.
- 1d'abril - Schönhausen, Saxònia: Otto von Bismarck, polític prussià, 1r canceller d'Alemanya.(m. 1898)[2]
- 15 d'abril - Erupció del volcà Tambora, coneguda com l'erupció volcànica més forta registrada fins ara.
- 3 de maig -Tolentino (Regne de Nàpols): final de la batalla de Tolentino, que es va lliurar sobre el 2-3 de maig. Va ser una batalla decisiva en la guerra napolitana, batalla pel Napoleònic Regne de Nàpols Joachim Murat per mantenir el tron després del congrés de Viena.[3]
- 9 de juny - Viena: El Congrés de Viena s'acaba en determinar les noves fronteres dels estats europeus.
- 16 de juny - Ligny (Província de Namur, Bèlgica): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Ligny tot i que estaven en inferioritat numèrica contra l'exèrcit prussià durant la Setena Coalició de les Guerres Napoleòniques.[3]
- 18 de juny - Waterloo (Ducat de Brabant) (actualment a Bèlgica): Les tropes napoleòniques són derrotades per les tropes britàniques en la batalla de Waterloo que marcarà la victòria aliada de la Setena Coalició.[2]
- 15 de juliol: Napoleó Bonaparte fou reclòs pels britànics a l'illa de Santa Helena, a l'Atlàntic.
- 18 de setembre - La Corunya: Pronunciamiento de Juan Díaz Porlier
- 20 de novembre - París: Signatura del Tractat de París després de la desfeta de Napoleó Bonaparte en la batalla de Waterloo. Estableix una multa per França, que ha de tornar a les seves fronteres de 1720. A més a més, estableix l'abolició del comerç d'esclaus en els països signants.
Naixements
- Països Catalans
- 24 de febrer - Cameles, Rosselló: Andreu Toron i Vaquer, músic i constructor d'instruments rossellonès, inventor de la tenora (m. 1886).
- 24 de març - Reus: Maria Rosa Molas, o mare Molas, religiosa fundadora de les Germanes de la Consolació (m. 1876).[4]
- 29 d'abril - Santa Maria d'Oló: Joan Plans i Costa, adroguer, alcalde de Sabadell i president de Caixa d'Estalvis de Sabadell.
- 2 de maig - Sant Julià de Vilatorta: Felip Benessat i Bayés, farmacèutic, químic, taxidermista i sacerdot català (m. 1878).[5]
- 5 d'octubre - Sant Cugat del Vallès: Josep Maria Bocabella i Verdaguer, llibreter i filantrop català, que ideà la construcció de la Sagrada Família.
- 21 de novembre - Barcelona: Josep Oriol Mestres i Esplugas, arquitecte i pessebrista català.
- 23 de desembre - Centelles, Osona: Ildefons Cerdà i Sunyer, enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català (m. 1876).
- Llívia: Lluís Cutchet i Font, periodista i polígraf català (m. 1892).[6]
- Resta del món
- 11 de gener: John Alexander Macdonald, primer ministre del Canadà (m. 1891).[7]
- 12 de febrer - Roma, Itàlia: Federico de Madrazo, pintor espanyol.
- 24 de febrer - Cameles, Rosselló: Andreu Turon i Vaquer, inventor de la tenora moderna.
- 11 de juny - Calcuta, Índia britànicaː Julia Margaret Cameron, fotògrafa britànica (m. 1879).[8]
- 13 de juliol - (Falmouth, Virgínia: James A. Seddon, polític sudista (m. 1880).[9]
- 7 d'agost - Mülheim am Rhein: Karl Formes, cantant d'òpera alemany.
- 16 d'agost - Castelnuovo Don Bosco, Piemont: Joan Bosco, eclesiàstic i pedagog italià, fundador de la Congregació Salesiana i la de les Filles de Maria Auxiliadora.
- 8 de setembre - Lodi, Itàlia: Giuseppina Strepponi, soprano italiana casada amb Giuseppe Verdi (m. 1897).[10]
- 31 d'octubre - Ostenfelde, Westfàlia: Karl Weierstrass, matemàtic (m. 1897).[11]
- 2 de novembre - Lincoln, Lincolnshire: George Boole, matemàtic i filòsof anglès (m. 1864).[12]
- 11 de novembre - Johnstown: Elizabeth Cady Stanton, activista estatunidenca, abolicionista, impulsora del feminisme (m. 1902).[13]
- 10 de desembre - Londres: Ada Lovelace, matemàtica anglesa, primera programadora en la història dels computadors (m. 1852).[14]
- Ilza, Polònia: Stefan Lodwigowski, compositor i mestre de capella polonès.
- Oberbränd, Eisenbach: Johann Baptist Beha, rellotger
Necrològiques
- Països Catalans
- Resta del món
Vegeu també
Un any abans / Un any després
Referències
- ↑ Pons, Marc. «S'inaugura la primera línia de diligències a Catalunya». ElNacional.cat, 01-03-2019. [Consulta: 5 gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ 3,0 3,1 Fontana, Josep, 1931-2018.. Capitalisme i democràcia, 1756-1848 : com va començar aquest engany. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2019. ISBN 978-84-297-7773-4.
- ↑ Bordàs Belmonte, Antonio. «Santa María Rosa Molas Vallvé (1815-1876)» (en castellà). Obispado de Tortosa. Arxivat de l'original el 2020-03-24. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Felip Benessat i Bayès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «1815». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Waite, Peter B. John a MacDonald: Revised. Fitzhenry & Whiteside, 2000, p.7. ISBN 1550414798.
- ↑ «Julia Margaret Cameron». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Rizzo, Dino. «Strepponi, Giuseppina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. Arxivat de l'original el 2020-06-17. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Karl Weierstrass | German mathematician» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «George Boole | British mathematician» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Elisabeth Cady Stanton | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Ada Lovelace | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
|
