Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Jaume Pi i Sunyer

Plantilla:Infotaula personaJaume Pi i Sunyer
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1851 Modifica el valor a Wikidata
Roses (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 abril 1897 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Roses (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHospital de la Santa Creu i Sant Pau
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsAugust Pi i Sunyer, Carles Pi i Sunyer, Santiago Pi i Sunyer Modifica el valor a Wikidata
GermansFrancesc Pi i Sunyer
Pere Pi i Sunyer Modifica el valor a Wikidata

Jaume Pi i Sunyer (Roses, Alt Empordà, 5 de gener de 1851 - ibídem, 16 d'abril de 1897) fou un metge català.

Biografia

Fou pare d'August Pi i Sunyer, Carles Pi i Sunyer, Santiago Pi i Sunyer i Maria Pi i Sunyer. Pel fet d'estar casat amb la seva cosina Carolina Sunyer i Quintana, empordanesa com ell, tant el pare com els seus fills portaren els mateixos cognoms Pi i Sunyer. El seu sogre fou el seu oncle, metge i polític de renom, Francesc Sunyer i Capdevila.

Estudià a Figueres a l'IES Ramon Muntaner. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i s'especialitzà a la Universitat de Madrid el 1874. Un cop llicenciat tornà a Barcelona, i va començar la seva carrera mèdica a l'Hospital de la Santa Creu. El 1883 fou nomenat professor clínic de la facultat de Medicina i catedràtic de patologia general de la Universitat de Barcelona, on va voler donar un impuls decisiu a l'ensenyament clínic, que desenvoluparien més tard els seus fills.

Era molt amic de Ramon Turró i Darder, qui va deixar el periodisme que exercia a Madrid quan el va nomenar ajudant seu de càtedra, per tal que desenvolupés la investigació científica de laboratori. Fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i formà part del comitè de redacció de La Gaceta Médica Catalana, on va publicar la major part del seu treball.

Va morir a Roses el 16 d'abril de 1897.[1]

Obres

  • Doctrina moderna del edema (1886)
  • Problema actual de la Patología (1896)

Referències

  1. «Esquela». La Vanguardia, 18-04-1897, pàg. 1.

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9