Valentine Prax
BiografiaValentine Henriette Jeanne Prax era filla de pare francès d'origen català, vice-cònsol d'Espanya i de Portugal a Bône, i de mare marsellesa d'origen sicilià.[4] Va créixer a l'Algèria francesa, on va fer els estudis artístics a l'Escola de les Belles Arts d'Alger. Marxà a continuació a París l'any 1919, on s'instal·là. Hi trobà Ossip Zadkine, un escultor d'origen rus, que era el seu veí. Li feu conèixer el petit món de Montparnasse, i es casaren el 7 de juliol de 1920. El mateix any, l'abril de 1920, Valentine Prax havia fet la seva primera exposició personal, a la Galerie Mouninou de la rue Marbeuf, i començà a fer-se reconèixer a l'escena parisenca.[3] El desembre de 1921 exposà a la Galerie La Licorne, que dirigia el col·leccionista Maurice Girardin. Léopold Zborowski, marxant de Modigliani, li va comprar obra seva i la va situar en el món de la distribució i el mercat de l'art. El gener de 1924 la Galerie Berthe Weill va dedicar-li una exposició i Prax conegué l'èxit comercial amb les seves pintures sobre vidre. En els anys següents va exposar a Londres, Chicago, Filadèlfia i al Palais des Beaux-Arts de Brussel·les el desembre de 1934. Va participar en les edicions del Saló de Tardor de París de 1933 i 1936 i al Saló de les Tulleries el 1935. Al maig de 1937 se li va encarregar pintar un dels grans finestrals del Museu d'Art Modern de París.[3] Va passar la Segona Guerra Mundial sola, pintant, a Arques, mentre Zadkine havia marxat als EUA, d'on retornà el 1945. L'any 1963 Prax va fer una gran exposició, amb cinquanta pintures, a la Galerie Katia Granoff. A la mort de Zadkine, l'any 1967, i seguint la seva voluntat expressa, treballà en la creació d'un museu parisenc, a la casa on l'artista havia viscut i treballat de 1928 a 1967, al carrer d'Assas, de París. El museu és constituït per un fons d'aproximadament 300 obres de Zadkine, que desitjava llegar a la ciutat de París. En el seu testament Valentine Prax llegava el conjunt dels seus béns a l'Ajuntament de París, per contribuir a crear aquest museu, que s'inaugurava un any després de la seva mort.[3][5] Referències
|