Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Àcid taríric

Infotaula de compost químicÀcid taríric
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular280,24023 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₁₈H₃₂O₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CCCCCCCCCCCC#CCCCCC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

L'àcid taríric, i de nom sistemàtic àcid octadec-6-inoic, és un àcid carboxílic de cadena lineal amb devuit àtoms de carboni i un triple enllaç entre els carbonis 6-7, la qual fórmula molecular és . En bioquímica és considerat un àcid gras.

Llavors de Picramnia glazioviana

Fou aïllat per primera vegada el 1892 pel químic francès Léon-Albert Arnaud (1853-1915) de llavors d'espècies del gènere de les picramniàcies o (Picramnia o Tariri).[1] El mateix Arnaud en determinà la constitució el 1902[2] i l'anomenà a partir del gènere Tariri. Fou el primer àcid gras amb un triple enllaç aïllat.[3]

S'ha aïllat dels olis de les llavors de Picramnia sow (en conté un 95 %); Picramnia sellowii (85,3 %); Alvaradoa amorphoides (57,6 %); Picramnia lindeniana (20 %); i Ballota cristata (15,4 %).[4]

Referències

  1. Arnaud, L.A. «Sur un nouvel acide gras non saturé de la série CnH2n-4». Compt. Rend., 114, 1892, pàg. 79-81.
  2. Arnaud, L.A. «Sur la constitution de l'acide taririque». Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences, 134, 1902, pàg. 473-475.
  3. Swain, T. Chemical plant Taxonomy (en anglès). Elsevier, 2012-12-02. ISBN 9780323146241. 
  4. «PlantFAdb: 18:1-delta-6a; Tariric acid; 6-Octadecynoic acid; Tariric acid; 6,7-Stearolic acid; 6-Stearolic acid; NSC 37392». [Consulta: 13 juny 2018].


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9