Àcid jalapinòlic
L'àcid jalapinòlic, el qual nom sistemàtic és àcid (11S)-11-hidroxihexadecanoic, és un àcid carboxílic de cadena lineal amb setze àtoms de carboni i un grup hidroxil al carboni 11, la qual fórmula molecular és . En bioquímica és considerat un àcid gras. Es presenta sòlid en forma de petites agulles blanques, inodores, de gust irritant. És poc soluble en aigua i molt soluble en etanol i dietilèter.[1] El seu punt de fusió és de 68–69 °C i rotació òptica [αD] = +0,79 °.[2] L'àcid jalapinòlic fou aïllat per primer cop pel químic alemany W. Mayer el 1855.[3] Aquest investigador l'aïllà del glicòsid que anomenà jalapina, extret de la resina anomenada jalapa o xalapa (nom que prové de la ciutat de Xalapa-Enríquez), que tradicionalment s'empra com a purgant, i que s'obté de l'arrel d'Orizaba (Ipomoea orizabensis), planta de la família de les convolvulàcies,[4] originària de Mèxic. S'ha aïllat d'arrels d'altres plantes de la mateixa família, com Ipomoema purga, Convolvulus scammonia. Referències
|