|
Sant Onèsim (grec antic: Ὀνήσιμος, Onéssimos, ‘útil’; Colosses, ? - Roma, c. 68 dC),[1] també anomenat Onèsim de Bizanci i el Sant Apòstol Onèsim en algunes Esglésies ortodoxes orientals, era un esclau de Filèmon de Colosses, un home de fe cristiana. Podria ser el mateix Onèsim citat per Ignasi d'Antioquia com a bisbe d'Efes.
A les Escriptures
El nom «Onèsim» apareix en dues epístoles del Nou Testament. A Colossencs［Col 4:9］ una persona amb aquest nom és identificada com a cristià que acompanya Tíquic a visitar els cristians a Colosses; cap altra cosa s'indica d'ell en aquest context. Bé pot ser l'Onèsim alliberat de l'Epístola a Filèmon.
L'Epístola a Filèmon fou escrita per Pau l'apòstol a l'esclau-amo Filèmon, relativa a un esclau fugitiu anomenat Onèsim. Aquest esclau va trobar el seu camí cap al lloc d'empresonament de Pau (molt probablement Roma o Cesarea)[2] per escapar del càstig per un robatori que es deia que havia comès.[3] Després d'escoltar l'Evangeli de Pau, Onèsim es va convertir al cristianisme. Pau, havent anteriorment convertit Filèmon al cristianisme, tractava de conciliar els dos escrivint la carta a Filèmon que avui hi ha al Nou Testament.[4] La carta diu:
| «
|
Et faig una súplica a favor d'Onèsim, el meu fill, que he engendrat en la fe estant a la presó. En altre temps ell et va ser inútil, però ara ens és ben útil a tu i a mi. Te'l torno a enviar, com si t'enviés el meu propi cor. M'hauria agradat de retenir-lo al meu costat, perquè em servís en lloc teu mentre sóc a la presó per causa de l'evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no desitjaria que fessis aquest favor per força, sinó de bon grat. Qui sap si Onèsim es va separar un moment de tu perquè ara el recobris per sempre! I no ja com un esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, però molt més ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor.
|
»
|
| — Pau de Tars a Filèmon , Epístola a Filèmon Flm 1:10-16
|
A la tradició
Tot i que es posa en dubte per autoritats en la matèria com ara Joseph Fitzmyer,[5] pot ser el cas que aquest Onèsim sigui el mateix que fou consagrat com a bisbe pels Apòstols i que acceptà el tron episcopal a Efes[6] després de sant Timoteu. Durant el regnat de l'emperador romà Domicià i la persecució de Trajà, Onèsim fou empresonat a Roma i pot haver estat martiritzat per lapidació (tot i que altre fonts asseguren que fou decapitat).[7]
A la litúrgia
Onèsim és considerat com un sant per moltes denominacions cristianes. L'Església Luterana-Sínode de Missouri, el commemora a ell i a Filèmon el 15 de febrer.[8]
Les esglésies orientals recorden Onèsim el 15 de febrer i 22 de novembre.[9]
La commemoració tradicional occidental d'Onèsim és el 16 de febrer.[10] Però en l'edició de 2004 del Martirologi Romà, Onèsim apareix llistat el 15 de febrer, amb el nom en llatí Onésimi. Allà, se'l descriu com «[a] esclau fugitiu, a qui l'apòstol Pau va rebre en la fe de Crist mentre estava a la presó, pel que fa a ell com un fill de qui s'havia convertit en pare, com ell mateix va escriure a Filèmon, amo d'Onèsim».[11] La data es va designar a la «commemoració del beat Onèsim», el que indica que no és considerada com la data de la seva mort, i suggereix que el seu rang a l'Església Catòlica pot ser beat en comptes de sant.
Referències
- ↑ «Onesimus». Patriarcat Ecumènic de Constantinoble. [Consulta: 2 abril 2011].
- ↑ 'The Letter to Philemon', Joseph A. Fitzmyer S.J., paràgraf 5, pàgines 869-870 The New Jerome Biblical Commentary, 1989, Geoffrey Chapman
- ↑ «Saint Onesimus at SQPN website». Arxivat de l'original el 2006-12-24. [Consulta: 23 març 2015].
- ↑ Christian Bible: Philemon verses 19-16
- ↑ Fitzmyer paràgraf 4
- ↑ L'Epístola d'Ignasi als efesis
- ↑ El Sant Apòstol Onèsim - Calendari ortodox serbi
- ↑ Església Luterana-Sínode de Missouri. L'adoració lutuerana. Concordia Publishing House, 1982, actualitzat pel mateix Llibre del Servei Luterà de l'església. Concordia Publishing House, 2006.
- ↑ The Concise Oxford Dictionary of the Christian Church, Segona edició, E. A. Livingstone, 2000, Oxford University Press, p. 414.
- ↑ Livingstone (2000), p. 414
- ↑ Martyrologium Romanum, 2004, premsa del Vaticà (Typis Vaticanis), p. 150.
Enllaços externs
|
|---|
| Bisbes de Bizanci | |
|---|
Arquebisbes de
Constantinoble | |
|---|
Patriarques
de Constantinoble | |
|---|
Patriarques
ecumènics
de Constantinoble | |
|---|
Patriarques
ecumènics
de Constantinoble
després del
Gran Cisma d'Orient
(1054) | Miquel I (1054-1058) · Constantí III Licudes (1059-1063) · Joan VIII Xifilí (1064-1075) · Cosme I (1075-1081) · Eustraci Garides (1081-1084) · Nicolau III Gramàtic (1084-1111) · Joan IX (1111-1134) · Lleó Estipiota (1134-1143) · Miquel Curcues (1143-1146) · Cosme II (1146-1147) · Nicolau IV (1147-1151) · Teòdot II (1151-1153) · Neòfit I (1153) · Constantí Cliarè (1154-1156) · Lluc Crisoberges (1156-1169) · Miquel III de Constantinoble (1170-1177) · Caritó (1177-1178) · Teodosi Borradiotes (1179-1183) · Basili II de Constantinoble (1183-1186) · Nicetes II (1186-1189) · Dositeu de Constantinoble (1189) · Lleó II (1189) · Dositeu (1189-1191) · Jordi II Xifilí (1191-1198) · Joan X Camater (1198-1206) · Miquel IV (1206-1213) · Teodor II de Constantinoble (1213-1215) · Màxim II (1215) · Manuel I de Constantinoble (1215-1222) · Germà II de Constantinoble (1222-1240) · Metodi II de Constantinoble (1240) - sede vacante 1240-1244 · Manuel II de Constantinoble (1244-1255) · Arseni de Constantinoble (1255-1259) · Nicèfor II (1260-1261) · R Arseni (1261-1267), 2n cop · Germà III de Constantinoble (1267) · Josep Galesiotes (1267-1275) · Joan XI Bekkos (1275-1282) · Jordi II de Xipre (1283-1289) · Atanasi (1289-1293) · Joan XII (1294-1303) · R Atanasi I (1303-1309), 2n cop · Nefó I (1310-1314) · Joan XIII Glicas (1315-1320) · Geràsim I (1320-1321) · Isaïes de Constantinoble (1323-1334) · Joan XIV Kalekas(1334-1347) · Isidor I (1347-1350) · Cal·list I (1350-1354) · Filoteu Cocci (1354-1355) · R Calixt I (1355-1363), 2n cop · R Filoteu Coccinos (1364-1376), 2n cop · Macari (1376-1379) · Nil I (1379-1388) · Antoni IV (1389-1390) · R Macari (1390-1391), 2n cop · R Antoni IV (1391-1397), 2n cop · Cal·list II Xanotopoulos (1397) · Mateu I (1397-1410) · Eutimi II (1410-1416) · Josep II de Constantinoble (1416-1439) · Metròfanes II (1440-1443) · Gregori III Mammes (1443-1450) · Atanasi II (1450-1453) · Genadi II Escolari (1453-1456) · Isidor II Xantopoulos (1456-1457) - sede vacante 1457-1458 · R Genadi II Escolari (1458), 2n cop - sede vacante 1458-1462 · R Genadi II Escolari (1462-1463), 3r cop · Sofroni Siròpul (1463-1464) · R Genadi II Escolari (1464), 4t cop · Josafat I (1464-1466) · Marc II Xilocaraves (1466) · Simeó de Trebisonda (1466) · Dionís I (1466-1471) · R Simeó I de Trebisonda (1471-1474), 2n cop · Rafael I (1475-1476) · Màxim III de Constantinoble (1476-1481) · R Simeó I de Trebisonda (1481-1486), 3r cop · Nefó II (1486-1488) · R Dionisi I (1489-1491), 2n cop · Màxim IV Manasses (1491-1497) · R Nefó II (1497-1498), 2n cop · Joaquim I (1498-1502) · R Nefó II (1502), 3r cop · Pacomi I (1503-1504) · R Joaquim I (1504), 2n cop · R Pacomi I (1504-1513), 2n cop · Teolepte I (1513-1522) · Jeremies I (1522-1524) · Joanic I (1524-1525) · R Jeremies I (1525-1546), 2n cop · Dionís II (1546-1556) · Josafat II (1556-1565) · Metròfanes III (1565-1572) · Jeremies Tranos (1572-1579) · R Metròfanes III (1579-1580), 2n cop · R Jeremies II Tranos (1580-1584), 2n cop · Pacomi II (1584-1585) · Teolepte II (1585-1586) · R Jeremies II Tranos (1587-1595), 3r cop · Mateu II (1596) · Gabriel I (1596) · Teòfanes I Cariques (1596-1597) · Meleci Pegues (1597-1598) i (1601 com a coadjutor) · R Mateu II (1598-1602), 2n cop · Neòfit II (1602-1603) · R Mateu II (1603), 3r cop · Rafael II (1603-1607) · R Neòfit II (1607-1612), 2n cop · Ciril Lucaris (1612) · Timoteu II (1612-1620) · R Ciril I Lucaris (1620-1623), 2n cop · Gregori d'Amasia (1623) · R Ciril I Lucaris (1623-1630), 3r cop · Àntim II (1630) · R Ciril I Lucaris (1630-1633), 4t cop · Ciril II (1633) · R Ciril I Lucaris (1633-1634), 5è cop · Atanasi III (1634) · R Ciril I Lucaris (1634-1635), 6è cop · R Ciril II Contares (1635-1636), 2n cop · Neòfit III (1636-1637) · R Ciril I Lucaris (1637-1638), 7è cop · R Ciril II Contares (1638-1639), 3r cop · Parteni I (1639-1644) · Parteni II (1644-1646) · Joanic II (1646-1648) · R Parteni II (1648-1651), 2n cop · R Joanic II (1651-1652), 2n cop · Ciril III (1652) · Paisi I (1652-1653) · R Joanic II (1653-1654), 3r cop · R Ciril III (1654), 2n cop · R Paisi I (1654-1655), 2n cop · R Joanic II (1655-1656), 4t cop · Parteni III (1656-1657) · Gabriel II (1657) · Parteni IV (1657-1662) · Teòfanes II (1659 com a coadjutor) · Dionís III (1662-1665) · R Parteni IV (1665-1667), 2n cop · Climent de Constantinoble (1667) · Metodi III de Constantinoble (1668-1671) · R Parteni IV (1671), 3r cop · Dionís IV el Musulmà (1671-1673) · Geràsim II (1673-1674) · R Parteni IV (1675-1676), 4t cop · R Dionís IV el Musulmà (1676-1679), 2n cop · Atanasi IV (1679) · Jaume I (1679-1682) · R Dionís IV el Musulmà (1682-1684), 3r cop · R Parteni IV (1684-1685), 5è cop · R Jaume I (1685-1686), 2n cop · R Dionís IV el Musulmà (1686-1687), 4t cop · R Jaume I (1687-1688), 3r cop · Cal·línic II (1688) · Neòfit IV (1688) · R Cal·línic II (1689-1693), 2n cop · R Dionís IV el Musulmà (1693-1694), 5è cop · R Cal·línic II (1694-1702), 3r cop · Gabriel III (1702-1707) · Neòfit V (1707) · Ciprià I (1707-1709) · Atanasi V (1709-1711) · Ciril IV (1711-1713) · R Ciprià I (1713-1714), 2n cop · Cosme III (1714-1716) · Jeremies III (1716-1726) · Paisi II (1726-1732) · R Jeremies III (1732-1733), 2n cop · Serafí I (1733-1734) · Neòfit VI (1734-1740) · R Paisi II (1740-1743), 2n cop · R Neòfit VI (1743-1744), 2n cop · R Paisi II (1744-1748), 3r cop · Ciril V (1748-1751) · R Paisi II (1751-1752) 4rt cop · R Ciril V (1752-1757), 2n cop · Serafí II (1757-1761) · Joanic III (1761-1763) · Samuel Catzeres (1763-1768) · Meleci II (1769-1769) · Teodosi II de Constantinoble (1769-1773) · R Samuel I Catzeres (1773-1774), 2n cop · Sofroni II (1774-1780) · Gabriel IV (1780-1785) · Procopi I (1785-1789) · Neòfit VII de Constantinoble (1789-1794) · Geràsim III (1794-1797) · Gregori V de Constantinoble (1797-1798) · R Neòfit VII (1798-1801), 2n cop · Cal·línic IV (1801-1806) · R Gregori V (1806-1808), 2n cop · R Cal·línic IV (1808-1809), 2n cop · Jeremies IV de Constantinoble (1809-1813) · Ciril VI de Constantinoble (1813-1818) · R Gregori V (1818-1821), 3r cop · Eugeni II de Constantinoble (1821-1822) · Àntim III de Constantinoble (1822-1824) · Crisant I (1824-1826) · Agatàngel I (1826-1830) · Constanci I (1830-1834) · Constanci II (1834-1835) · Gregori VI de Constantinoble (1835-1840) · Àntim IV de Constantinoble (1840-1841) · Àntim V de Constantinoble (1841-1842) · Germà IV (1842-1845) · Meleci III (1845) · Àntim VI de Constantinoble (1845-1848) · R Àntim IV (1848-1852), 2n cop · R Germà IV (1852-1853), 2n cop · R Àntim VI (1853-1855), 2n cop · Ciril VII de Constantinoble (1855-1860) · Joaquim II de Constantinoble (1860-1863) · Sofroni III de Constantinoble (1863-1866) · Gregori VI de Constantinoble (1867-1871) R Àntim VI (1871-1873), 3r cop · Joaquim II de Constantinoble (1873-1878) · Joaquim III de Constantinoble (1878-1884) · Joaquim IV de Constantinoble (1884-1887) · Dionís V de Constantinoble (1887-1891) · Neòfit VIII de Constantinoble (1891-1894) · Àntim VII de Constantinoble (1895-1897) · Constantí V de Constantinoble (1897-1901) · R Joaquim III (1901-1912), 2n cop · Germà V de Constantinoble (1913-1918) - sede vacante (1918-1921) · Meleci IV (1921-1923) · Patriarca Gregori VII (1923-1924) · Patriarca Constantí VI (1924-1925) · Basili III (1925-1929) · Foci II de Constantinoble (1929-1935) · Benjamí de Constantinoble (1936-1946) · Patriarca Màxim V (1946-1948) · Atenàgores I (1948-1972) · Demetri I de Constantinoble (1972-1991) · Bartomeu I (1991-) |
|---|
|
.jpg)
