Jesús històric
El Jesús històric és un concepte que es refereix a l'autenticitat històrica de l'existència de Jesús de Natzaret. Els estudiosos solen establir una distinció entre Jesús com reconstruït a través dels mètodes històrics i el Crist de la fe tal com s'entén a través de la tradició teològica. La figura històrica de Jesús és d'importància central pel cristianisme i l'islam, en què els detalls històrics de la vida de Jesús són essencials.[3] La qüestió del Jesús històric, plantejada des dels evangelis queda per tant una qüestió rellevant però sense resposta definitiva.[4] Fins a mitjans del segle xviii no es plantejava la veracitat i fiabilitat històrica dels evangelis. A partir de llavors, comença a qüestionar-se des dels corrents filosòfics del racionalisme alemany la veritat històrica dels evangelis. Són els protestants alemanys els que comencen a intentar una resposta a aquestes qüestions, obrint-se així la que s'ha anomenat la «recerca del Jesús històric». El tema continua viu, també als Països Catalans.[5] El 2010, a Barcelona va organitzar-se un seminari sobre el tema «El Jesús històric i el Crist de la fe»[4][6][7] Estudis críticsLa majoria dels erudits crítics, en els àmbits de la història i els estudis de la Bíblia, creuen que algunes parts del Nou Testament són útils per a la reconstrucció de la vida de Jesús, i estan d'acord que Jesús era un jueu que va ser considerat com un mestre i sanador. Tot i això, conclouen que «la categoria d'història, aplicada als evangelis (certament a l'Evangeli segons Joan), és molt problemàtica.»[4] També en general s'accepta que va ser batejat per Joan Baptista i va ser crucificat a Jerusalem per ordre del prefecte romà de Judea, Ponç Pilat, pel delicte de sedició contra l'imperi romà. A banda d'aquestes poques conclusions, els estudis acadèmics segueixen sense ser concloents sobre la cronologia, el missatge central de la predicació de Jesús, la seva classe social, l'entorn cultural i l'orientació religiosa. Els erudits debaten sobre diferents descripcions de Jesús:[2]
Fonts cristianesEls quatre evangelis canònics, escrits entre els anys 65 i 110 i els escrits de Pau del Nou Testament es troben entre els primers documents coneguts relacionats amb la vida de Jesús. Alguns estudiosos també consideren l'existència de textos anteriors, com la Lògia, l'Evangeli dels Signes i la Font Q. Hi ha estudiosos que consideren parts de l'Evangeli de Tomàs com històrics. Són diverses les opinions dels experts sobre la historicitat dels relats del Nou Testament. Poden anar des dels que opinen que són descripcions fidels de la vida de Jesús, fins al punt que no creuen que proporcionin informació històrica sobre la seva vida. Les fonts existents contenen poca evidència de la vida de Jesús abans del relat del Baptisme de Jesús, i s'ha suggerit per molts que els esdeveniments registrats en els evangelis, abasten un període de menys de tres anys. Els historiadors dels evangelis fan una anàlisi crítica dels escrits, en un intent de diferenciar la informació fidel del que consideren invencions, exageracions, o alteracions. Fonts no cristianesLes Antiguitats jueves són una crònica de l'historiador Flavi Josep que narra la història del poble jueu d'una manera raonablement completa. Els interessos de Flavi Josep, entre ells guanyar la simpatia de Roma cap als jueus, el porten però a minimitzar les notícies que puguin resultar conflictives. Josep no esmenta els cristians (Pere i Pau) ni Maria, la suposada mare de Jesús. No obstant això, dos paràgrafs tracten directament de Jesús:
L'autenticitat del fragment ha estat qüestionada filològicament i historiogràficament. Encara que hi ha qui dubte de l'autenticitat d'aquest text, la majoria dels historiadors i filòlegs consideren que és autèntic, llevat dels extractes assenyalats, que són sens dubte interpolacions cristianes.
Aquesta cita ajuda a datar la mort de Jaume, germà de Jesús, l'any 62. El text del capítol 20 és filològica i historio-gràficament més consistent que el testimoni flavià. Coincideix formalment amb l'estil de Josep, i sembla poc probable una interpolació cristiana per la falta d'èmfasi hagiogràfic i la menció d'un «germà de Jesús", que hauria resultat conflictiva per a una fe que proclamava la virginitat de Maria, un fet conflictiu dins d'un ambient cristià, la virginitat de Maria no va ser dogma fins molt més tard. En un altre passatge es fa referència a la mort de Joan Baptista a mans d'Herodes, però sense esmentar la seva relació amb Jesús.[10] Bibliografia
Notes
Referències
|