Maties (apòstol)
Maties o Macià —en grec antic Ματθίας; en llatí Matthias— (Judea, s. I-Jerusalem?, Còlquida?, Etiòpia?, 80?), segons els Fets dels Apòstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Elecció com a Apòstol segons el Nou TestamentL'elecció de Macià com a apòstol es va esdevenir, segons les Actes dels Apòstols, a la sort (Actes 1,15–26). Va substituir en Judes, que s'havia llevat la vida pres de la desesperació per haver traït Jesús (Actes 1,23-26). Al Nou Testament no hi ha més referències a aquest apòstol. El seu nom significa «Present de Jahvè» (de Déu) (en hebreu מַתִּתְיָהוּ). Elecció com a Apòstol segons els escrits cristians anticsSegons Eusebi de Cesarea,[1] poc després de la mort de Jesucrist i uns dies abans de la seva Ascensió al cel, Sant Pere va reunir tota la comunitat cristiana (unes 120 persones) per determinar un substitut de Judes Iscariot. D'entre tots els presents, es van proposar dues persones:
L'elecció final es va considerar cosa divina, per això es va fer per sorteig i l'escollit fou Maties.
PredicacióEl text apòcrif Fets d'Andreu[2] explica que Macià va ser enviat a predicar entre els caníbals. Tot just arribar a la ciutat fou posat a la presó amb la resta d'estrangers arribats al país, on havia d'estar-s'hi trenta dies fins que fos devorat per la gent d'allà. L'últim dia arriben Andreu i alguns deixebles seus i l'alliberen miraculosament. Després, Andreu converteix al cristianisme tota la població. Segons Nicèfor Cal·list Xantòpul,[3] Macià predicà a Etiòpia i després fou martiritzat a la creu. VeneracióA l'inici del segle iv, les restes mortals foren traslladades, per encàrrec de Santa Helena (mare de l'emperador romà Constantí), a Trèveris (Alemanya) on hi fundà un monestir. Més tard, algunes relíquies foren portades a Roma i a Pàdua. Se'l commemora els dies:
El dia de Sant Macià tradicionalment era el 24 de febrer. Aquest fet el feia coincidir amb l'inici de la primavera a molts d'indrets dels Països Catalans ("Per Sant Macià l'oreneta ve i el tord se'n va"). En algunes contrades, és el patró dels carnissers, bastaixos, pastissers i confiters, sastres i marxants de roba, així com dels arquitectes i paletes. Al contrari que a Alemanya,[4] als territoris de llengua catalana no és un sant amb gaire devoció popular. Una curiositat entorn d'aquest sant és que també és el patró dels jugadors de jocs d'atzar a causa de la forma com va esdevenir apòstol ("Sant Macià, feu-me guanyar i un ciri us faré cremar"). És invocat contra el catarro o cucurutxa, la verola o pigota. També contra l'eixorquesa i el primer dia d'escola perquè els infants el passin bé.
Obres atribuïdesSe li atribueixen diversos textos, avui dia desapareguts:
Referències
|