Nectari de Constantinoble

Nectari de Constantinoble

El Primer Concili de Constantinoble a una miniatura de les Homilies de Gregori de Naziance, manuscrit franc, ca. 880 (París, BNF)
Biografia
Naixement	Νεκτάριος, Nectarius Mitjan segle iv Tars (Turquia)
Mort	27 setembre 397 Constantinoble
Patriarca de Constantinoble
– Joan Crisòstom →
Dades personals
Religió	Cristianisme oriental
Activitat
Ocupació	sacerdot
Període	Imperi Romà
bisbe
prelat
Celebració	Església catòlica, Església Ortodoxa
Festivitat	11 d'octubre
Iconografia	Robes de bisbe
Família
Germans	Arsaci de Tars

Nectari (en llatí Nectarius, en grec antic Νεκτάριος) (Tars, Cilícia, mitjan segle iv - Constantinoble, 27 de setembre del 397) va ser patriarca de Constantinoble, successor en el càrrec de Gregori de Nazianz i predecessor de Joan Crisòstom. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Quan Gregori va renunciar al seu càrrec l'any 381 va ser escollit Nectari, un senador de noble família, nadiu de Tars. En aquell moment Nectari estava a punt de tornar a Tars junt amb el bisbe Diodor, que en aquell moment era a Constantinoble pel Concili de Constantinoble I. Diodor, al veure l'aspecte majestuós de Nectari, amb els cabells blancs, va restar sorprès, i com que no hi havia candidat clar per la successió de Gregori, li va plantejar de posposar el viatge i el va recomanar a Flavià, bisbe d'Antioquia, com a successor a la seu. Flavià, que coneixia Nectari, va riure i va posar el seu nom al final de la llista de propostes que es presentava a l'emperador. Per sorpresa de tothom, Teodosi va seleccionar Nectari, qui ni tan sols havia estat batejat. Els bisbes, davant de l'acceptació del poble d'aquell nomenament, van accedir a la designació imperial i Nectari va ser batejat i abans de què tingués temps de treure's la túnica de catecumen, va ser vestit com a patriarca.

Davant de les qüestions plantejades al Concili de Constantinoble, que lògicament va presidir, va donar mostres de la seva discreció i va posar al seu costat al bisbe Ciríac d'Adana, i així es van aprovar diversos cànons (9 de juliol del 381. El concili va seguir el 382). Es va decretar que Constantinoble era la nova Roma i el patriarca el segon dignatari en autoritat després del papa, tema en el que va influir l'emperador que volia un poder eclesiàstic alternatiu a Constantinoble davant de Roma. El juliol de 383 es va celebrar un nou concili, no ecumènic, a la capital, amb assistència de tots els dirigents de les diverses branques del cristianisme, als que es va exigir una confessió de fe segons el Credo de Nicea i els que no ho van fer van ser condemnats. Això li va portar a Nectari durs enfrontaments amb els arrians.

Quan l'emperador Teodosi era a Itàlia lluitant amb Magne Màxim, va córrer el rumor de la seva mort i van esclatar disturbis, l'any 388, promoguts precisament pels arrians i van cremar la casa de Nectari. El 390 a causa de la seducció d'una dona noble per un diaca, hi va haver nous aldarulls i es va abolir la pràctica de la confessió per a aquests casos.

L'any 394 es va fer un altre concili no ecumènic a Constantinoble, per tractar d'una disputa sobre el bisbat de Bostra (Bostria). Nectari va morir el 27 de setembre del 397. Probablement era casat i tenia un fill. Un germà seu, Arsaci de Tars, va ser també patriarca el 404.

De Nectari es diu que va ser un home molt hàbil, i que es va saber rodejar d'homes versats en teologia per fer front a les controvèrsies que existien dins de l'església. Va escriure una homilia d'un màrtir, De S. Theodoro, encara que alguns erudits dubten de la seva autoria. També se l'esmenta com a autor de Sententia Synodalis de Episcopatu Bostrensi, amb les decisions adoptades sobre el bisbat de Bostra.^[1]