Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Arseni de Constantinoble

Plantilla:Infotaula personaArseni de Constantinoble
Biografia
Naixement1200 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 1273 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Illa de Màrmara (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Sofia Modifica el valor a Wikidata
Patriarca de Constantinoble
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment

Arseni de Constantinoble anomenat Arseni Autorià, va ser un religiós romà d'Orient que va viure al segle xiii.

Es va educar en un monestir a Nicea del que després en va ser l'abat, però es va retirar per portar una vida d'asceta i va anar al Mont Atos.

Cap a l'any 1255 l'emperador Teodor II Làscaris el va nomenar patriarca de Constantinoble i a la mort de l'emperador el patriarca i el gran domèstic Jordi Muzaló van ser nomenats tutors del seu fill Joan (Joan IV Ducas Làscaris). Muzalon volia trair al príncep i Arseni en desacord, es va retirar, va renunciar al càrrec de Patriarca i se'n va anar a un monestir.

L'any 1261, després de recuperar Constantinoble als llatins, l'emperador Miquel Paleòleg va convidar a Arseni a la capital i li va demanar que exercís altre cop com a Patriarca, però al cap d'uns mesos va fer cegar a Joan Ducas Làscaris, el fill encara infant de Teodor II Lascaris, que era coemperador, i Arseni el va censurar públicament per aquest acte i el va excomunicar. Miquel va implorar el perdó i com que no el va obtenir, va convocar un concili de bisbes, on es van fer acusacions falses contra Arseni, que va ser deposat i condemnat a l'exili al Proconnesos on va sobreviure alguns anys. La data de la seva mort no es coneix, però Fabricius la situa l'any 1264. Quan encara era monjo va escriure una sinopsi de la llei divina (Synopsis Canonum), recollida dels escrits dels pares de l'Església i dels decrets dels concilis.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). «Arsenius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 15 setembre 2022].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9