Priscil·la i Àquila

Priscil·la i Àquila

Pau a la casa de Priscil·la i Àquila, gravat de J. Sedeler (s. XVII)
Dades
Tipus	parella casada
Període	Baix Imperi Romà
Format per	Aquila (en) Priscilla (en)

Priscil·la i Àquila eren, segons el Nou Testament, una parella de jueus convertits al cristianisme. Són venerats com a sants en totes les confessions cristianes. Apareixen en el Martirologi Romà i la seva festivitat és commemorada per l'Església Catòlica Romana el 8 de juliol;^[1] l'Església Ortodoxa els commemora el 13 de febrer.^[2] En les llegendes medievals de sants la seva història es va barrejar amb la de la jove màrtir Santa Prisca de Roma.

Àquila --casat amb Prisca o (o Priscil·la, diminutiu del nom romà Prisca)^[3] és originari de la regió del Pont.^[3]És un jueu llatinitzat^[3] que com l'apòstol Pau pertanyia a la tribu de Benjamí.^[4] · ^[3]Expulsat de Roma per un edicte de l'emperador Claudi, es troba a Corint el 50-51,^[3]on instal·la una fàbrica de tendes. Hi hostatja Pau i fins i tot el contracta en la seva empresa durant algun temps, a l'inici de la seva estada a la ciutat.^[3] Llavors se'n va a Efes amb la seva dona Priscil·la, on completen la formació d'Apol·ló,^[3] un jueu d'Alexandria que va reconèixer Jesús com a Messies. Va fundar diverses esglésies domèstiques a la ciutat.^[3]

Comparteix els riscos que corre Pau abans de sortir d'Efes, sembla que per causa de Roma.^[3] Segons la Segona Epístola a Timoteu, va tornar més tard a Efes.^[3]És un gran viatger.^[3]

Priscil·la i Àquila s'esmenten als Fets dels Apòstols i a les Epístoles de Pau de Tars:

• «Allà [Pau] va trobar un jueu anomenat Àquila, originari del Pont, que acabava d'arribar d'Itàlia amb Priscil·la, la seva muller, perquè Claudi havia decretat l'expulsió de tots els jueus de Roma. Pau s'uní a ells i, com que tenia el mateix ofici de fabricar tendes, s'estava a casa d'ells i treballaven plegats. » ^{［Ac 18:2-3］}
• «Pau encara es quedà força dies a Corint. Després es va acomiadar dels germans i s'embarcà cap a Síria. L'acompanyaven Priscil·la i Àquila. A Cèncrees s'havia rapat el cap, a causa d'una prometença. Arribaren a Efes i allí se separà d'ells dos. Va entrar a la sinagoga i adreçà la paraula als jueus » ^{［Ac 18:18-19］}
• Actes 18:26 : «Apol·ló es posà a parlar amb valentia a la sinagoga. Quan Priscil·la i Àquila el van sentir, el prengueren a part i li exposaren més exactament el Camí de Déu. » ^{［Ac 18:26］}
• Romans: «Saludeu Prisca i Àquila, col·laboradors meus en Jesucrist, que van exposar la seva vida per salvar la meva: no sóc jo sol a agrair-los-ho, sinó totes les esglésies que no són jueves ». ^{［Rm 16:3-4］}
• 1 Corintis 16:19 : «Us saluden les esglésies de l'Àsia. Us saluden especialment en el Senyor Àquila i Prisca, amb tota l'església que es reuneix a casa d'ells. » ^{［1 Co 16:19］}
• 2 Timoteu 4:19 : «Saluda Prisca i Àquila i els de la casa d'Onesífor. » ^{［2 Tm 4:19］}

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Priscil·la i Àquila

•   «cal el nom de l'article». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.