|
Ritu bizantí El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals. També s'ha emprat, encara que amb menor freqüència, en les esglésies de Comunió Anglicana i Luterana. (per exemple, s'utilitza per la Societat Anglicana de Ritu Oriental,[1] o per l'Església Luterana d'Ucraïna).[2][note 1] El seu desenvolupament va començar durant el segle iv a Constantinoble i en l'actualitat és el segon ritu més utilitzat en la cristiandat després del ritu romà. El ritu grec va ser originalment desenvolupat i utilitzat en llengua grega i més tard, amb la introducció de l'ortodòxia oriental a altres grups ètnics, es va traduir als idiomes locals i continuà un desenvolupament ulterior. Històricament, les variants més importants de ritu bizantí no gregues són: grecoeslau i grecogeorgià. El ritu consisteix en les litúrgies divines, les hores canòniques, les formes per a l'administració dels misteris sagrats (sagraments) i les nombroses oracions, benediccions i exorcismes desenvolupats per l'Església de Constantinoble. També estan involucrats els aspectes específics de l'arquitectura, icones, música litúrgica, vestimentes i tradicions que han evolucionat al llarg dels segles a l'Església ortodoxa oriental i que estan associades amb aquest ritu. Tradicionalment, la congregació es troba al llarg de tot el servei, i un iconòstasi separa el santuari de la nau de l'església. Els fidels són molt actius en el seu culte, fent freqüents reverències i postracions, i sentir-se lliure per a moure's pel temple durant els oficis. A més, tradicionalment, els grans sacerdots i monjos mai ni s'afaiten, ni es tallen els cabells o la barba. L'Escriptura té un paper important en el culte grec, no només amb lectures diàries, però també moltes cites de la Bíblia a través dels serveis. Tot el saltiri es llegeix cada setmana i dues vegades per setmana durant la Gran Quaresma. El dejuni és més estricte que en el ritu romà. En els dies de dejuni, els fidels renunciar no només carn, sinó també els productes lactis, i en molts dies de dejuni que també s'abstenen del peix, el vi i l'ús d'oli per cuinar. El ritu observa quatre estacions de dejuni: la Gran Quaresma, la Nativitat, pels Apòstols i la Dormició. A més, la majoria dels dimecres i divendres durant tot l'any són dies de dejuni i molts monestirs també observen dilluns com un dia de dejuni. HistòriaHi ha dues tradicions litúrgiques antigues de la qual tots els ritus orientals (a més el ritu gal·licà desenvolupat a Occident): el ritu alexandrí a Egipte i el ritu antioquè a Síria. Aquests dos ritus es van desenvolupar directament de les pràctiques de l'església primitiva. D'aquestes dues tradicions, el ritu de Constantinoble es desenvolupà a partir del ritu antioquè. Abans que la seu de Constantinoble fos elevada a la dignitat de Patriarcat pel Segon Concili Ecumènic l'any 381, la principal jurisdicció a l'Àsia Menor era el Patriarcat d'Antioquia. Amb l'elevació del Concili de Constantinoble a la primacia a l'Est, amb les paraules «El bisbe de Constantinoble... tindrà la prerrogativa d'honor després del bisbe de Roma, perquè Constantinoble és la Nova Roma»,[3] El ritu constantinopolità gradualment va anar sent d'ús estàndard en tot lloc sota la seva jurisdicció. Com que el ritu de Constantinoble es desenvolupà com a síntesi de dos ritus diferents – el ritu de la catedral de Constantinoble anomenat els asmatiki akolouthia ('serveis cantats') i el típicon monàstic de Gran Laura de Sant Saba prop de Jerusalem - els seus oficis són altament desenvolupat i complexos. Amb el temps van seguir altres desenvolupaments, centrats principalment al voltant de Constantinoble i el mont Atos. El monaquisme va tenir un paper important en el desenvolupament dels rituals. A Constantinoble, el treball del monestir d'Estúdion enriquí en gran manera les tradicions litúrgiques, especialment pel que fa a les de l'observança de la Quaresma. La iconografia va seguir desenvolupant-ho i evolucionà un cànon dels patrons tradicionals que encara influeixen en l'art religiós oriental fins als nostres dies. Els esdeveniments històrics també han influït en el desenvolupament de la litúrgia. Les grans controvèrsies cristològiques i trinitàries de l'Antiguitat tardana es reflecteixen en les glorificacions a la Trinitat escoltades en les nombroses ekphonies trobades durant els serveis. En resposta a l'atac de Nestori a donar el títol de "Mare de Déu" a Maria, els bizantins va augmentar l'ús del terme en la litúrgia, i ara gairebé cada cadena d'himnes acaba amb una en honor seu, anomenat "theotokion". Tots els ritus litúrgics canvien i es desenvolupen amb el temps. A mesura que nous sants són canonitzats, nous himnes són compostos; a mesura que sorgeixen noves necessitats, noves oracions són escrites. El ritu també es beneficia del fet que l'Orient cristià no està tan centralitzat en la política eclesiàstica com Occident. Això permet una major diversitat, i com que els membres d'una església visiten l'altra, té lloc una pol·linització creuada natural amb l'enriquiment resultant en tots els costats. Malgrat el seu gran èmfasi en la tradició, el ritu bizantí comprèn un creixement constant i expansió de ritual, amb espai per a la pràctica local. Divines litúrgies La tradició de l'Església de Constantinoble atribueix el més antic de les seves dues principals Divines Litúrgies a Sant Basili el Gran (†. 379), Metropolità de Cesarea de Capadòcia. Aquesta tradició es confirma amb el testimoni de diversos autors antics, alguns dels quals eren contemporanis.[4][5][6] És cert que San Basili va fer una reforma de la Litúrgia de la seva Església, i que l'ofici bizantí que porta el seu nom representa la seva litúrgia reformada en les seves parts principals, tot i que ha patit modificacions addicionals ja seu temps.[7] El mateix Sant Basili parla en diverses ocasions dels canvis que va fer en els oficis de Cesarea,[7] i altres testimonis de l'època donen fe del seu arranjament dels oficis. Basili tenia com a objectiu la racionalització dels oficis per fer-los més coherents i atractius per als fidels. També va treballar per reformar el clergat i millorar la vida moral dels cristians. Va escurçar els oficis i va escriure una sèrie de noves oracions. L'obra més important que se li atribueix és la Divina Litúrgia de Sant Basili. Va prendre com a base la Litúrgia de Sant Jaume, ja que se celebrava en el seu temps a la regió de Capadòcia, així com alguns elements litúrgics registrats a les Constitucions Apostòliques.[7] Amb el temps, la Litúrgia de Sant Basili va guanyar un ampli ús a l'Àsia Menor i a Síria. Pere el Diaca esmenta que la Litúrgia de Basili va ser "utilitzada per gairebé tot l'Orient".[7] No obstant això, el ritu d'Alexandria utilitza una altra litúrgia que també s'atribueix a Sant Basili,[8] i la referència de Pere el Diaca podria no ser a la Litúrgia de Sant Basili utilitzada en el ritu bizantí. L'obra litúrgica de Sant Basili va ser continuada per Joan Crisòstom (mort vers el 407), patriarca de Constantinoble. Va escriure noves oracions (i més curtes) per a la Divina Litúrgia, així com altres oracions. La Divina Litúrgia de Sant Joan Crisòstom és la forma més comuna de la litúrgia usada en el ritu d'avui. La Divina litúrgiaAquesta tradició té diverses formes de la Divina litúrgia (celebració de l'Eucaristia), tres de les quals estan en ús a tot arreu on s'utilitzi el ritu bizantí: la Litúrgia de Sant Basili el Gran, la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom i la Litúrgia dels Dons Presantificats.
La Divina litúrgia normalment no se celebra tots els dies, excepte a les catedrals i monestirs més grans. No obstant això, la majoria de les parròquies i monestirs més petits celebren la Litúrgia els dissabtes, diumenges i dies festius importants durant tot l'any. Quan un bisbe oficia, la Divina litúrgia té una forma expandida amb especial solemnitat; encara que altres oficis també es veuen afectats en ser oficiats per un bisbe, cap ho és més que la litúrgia. L'Ofici DiariEl cicle diari comença amb les vespres [note 2] i procedeix durant tota la nit i el dia, d'acord amb la següent taula:
El typica s'utilitza sempre que la litúrgia divina no se celebra a l'hora habitual, és a dir, quan hi ha una litúrgia vespertina o no hi ha cap litúrgia en absolut. En els dies en què la litúrgia es pot celebrar en la seva hora de costum, el typica segueix a la sisena hora (o a matines, allà on el costum és servir a la Litúrgia a continuació) i les lectures de l'Epístola i l'Evangeli del dia es llegeixen en el mateix ofici;[note 3] o, d'una altra manera, en dies alitúrgics o quan la Litúrgia se celebra en vigílies, la typica té una forma molt més curta i se celebra entre la nona i les vespres.[12] A més, hi ha Entre-Hores per a les hores prima, terça, sexta i nona. Aquests oficis tenen una estructura similar a les hores, però més breu. El seu ús varia amb els costums locals, però en general s'utilitza només durant les festes de la Nativitat, dels Apòstols i la Dormició en els dies quan l'Al·leluia de Quaresma reemplaça "Déu és el Senyor" en matines, la qual cosa pot fer-se a discreció del sagristà quan la Divina Litúrgia no se celebra. A més d'aquestes oracions públiques, també hi ha oracions privades prescrites per als monjos i laics; en alguns monestirs, però, aquestes són llegits a l'església. Aquestes inclouen oracions matutines i vespertines i oracions (i, a Rússia, cànons) per a ser resats en preparació per rebre l'Eucaristia. El cicle complet de serveis en general se celebra només en monestirs, catedrals i altres Katholika (sobors). En els monestirs i parròquies de tradició russa, les hores terça i sexta es llegeixen durant la pròtesi (Litúrgia de Preparació); en cas contrari, la pròtesi se celebra durant les matines, s'omet la part final, la Litúrgia de les Catecúmens, començant immediatament després del Tropari després de la Gran Doxologia. L'Ofici de mitjanit poques vegades se celebra en esglésies parroquials excepte en la Vigília Pasqual com a l'ofici essencial en el qual el sudari és retirat de la tomba i portat a l'altar. AfegitsLes diverses hores canòniques són, en la pràctica, agrupades en agregats[13] de manera que hi ha tres moments majors de pregària al dia: Vespre, Matí i Migdia.[note 4] Les agrupacions més habituals són les següents: Dies ordinaris
Durant els dies de la setmana per Quaresma
Quan hi ha una vigília durant tota la nitEn les vespres abans de les grans festes i, en algunes tradicions, tots els diumenges, s'utilitza aquesta agrupació. No obstant això, la vigília durant tota la nit en general es va abreujar a fi que no duri literalment "tota la nit" i pot ser tan curt com dues hores; d'altra banda, a Atos i en les institucions monàstiques molt tradicionals, que el servei seguit per les hores i la Litúrgia pot durar fins a 18 hores.
Quan es llegeixen les hores reals
En les vespres de Nadal, Epifania i AnunciacióQuan la festa és en un dia de la setmana (o, en la tradició russa, en qualsevol dia de Nadal, Teofania), Vespres (amb la Litúrgia en la majoria dels casos) se celebra aviat durant el dia de manera que les Grans Completes actuen tal com les Grans Vespres ho fan en altres vigílies d'altres dies de festa.
Variacions localsHi ha dos estrats principals en el ritu, en aquells llocs que han heretat les tradicions de l'Església russa que s'havien donat només el Typicon Sabbaite monàstic que fa servir per al dia d'avui[note 10] a les parròquies i catedrals, així com en els monestirs, i a tot altre lloc on alguna resta del ritu catedralici s'hagi mantingut en ús; per tant, el ritu que es practica a monestirs de tot arreu s'assembla a la recensió de Rússia, mentre que els costums monàstiques no russos no difereixen significativament. Per exemple, en la tradició russa, la "vigília de tota la nit" se celebra a totes les esglésies els dissabtes i les vigílies de dies festius (tot i que pot ser abreujada de manera que no passi de les dues hores), mentre que en altres llocs, és habitual tenir matines en el matí de la festa; però, en aquest últim cas, vespres i matines són bastant menys abreujades però la Divina litúrgia comença al final de Matines i les hores no es llegeixen, com va ser el cas del extint ritu de la catedral de Constantinoble. A més, com el ritu va evolucionar en llocs diversos, van sorgir diferents costums; un assaig sobre alguns d'aquests ha estat escrita per l'arquebisbe Basil Krivoshein i està publicat a la web.[14] Els llibres litúrgicsHorologion (Ωρολόγιον ; eslau : Chasoslov, Часocлoвъ), o Llibre d'hores, proporciona les parts fixes del Cicle Diari dels serveis (grec : akolouthies, ἀκολουθίες) que utilitzen l'Església Ortodoxa i les Esglésies catòliques orientals . En aquest marc fix, s'insereixen nombroses parts mòbils del servei. Aquests són presos d'una varietat de llibres litúrgics:
També hi ha alguns llibres per a ocasions especials, com ara el llibre de la gran setmana- He Megale Ebdomas, la Dekapentaugoustarion pel 15 d'agost, o l'Eklogadion incloent certs extractes. L'Apostolike Diaconia de l'Església de Grècia i alguns bisbes grecs-ortodoxos també han publicat certes litúrgies antigues. Com ara la Litúrgia de Sant Jaume i altres. CalendariLa part fixa de l'any litúrgic comença l'1 de setembre També hi ha un cicle pasqual mòbil que es fixa d'acord amb la data de la Pasqua, de molt, el dia més important de tot l'any. La interacció d'aquests dos cicles, a més d'altres cicles menors influeix en la manera en què els serveis se celebren en el dia a dia, el nivell durant tot l'any. Tradicionalment, els ortodoxos orientals i els catòlics bizantins utilitzen el calendari julià per calcular els seus dies de festa. A partir de 1924, el Patriarcat de Constantinoble va fer un ajust al seu any litúrgic per portar el cicle fix de conformitat amb el calendari gregorià modern. El cicle Pascual, però, va continuar sent calculat d'acord amb el calendari julià. Aquest calendari compost es coneix com a "calendari julià revisat". L'exemple de Constantinoble va ser seguit per l'Església de Grècia, així com per d'altres esglésies autocèfales. Avui en dia, algunes esglésies continuen seguint el calendari julià, mentre que altres segueixen el calendari julià revisat. Només l'Església ortodoxa de Finlàndia ha adoptat el càlcul occidental de la data de la Pasqua (veure computus); totes les altres Esglésies ortodoxes, i un nombre d'Esglésies orientals catòliques, celebren la Pasqua, al mateix temps, d'acord amb les regles antigues. Cicles litúrgicsDiversos cicles de l'any litúrgic influeixen en la manera en què els materials dels llibres litúrgics (a dalt) s'insereixen en els serveis diaris: Cicle setmanalCada dia de la setmana té la seva pròpia commemoració:
La major part dels textos provenen de l'oktoekhos, que té una gran col·lecció d'himnes per a cada dia de la setmana per a cada un dels vuit tons; durant la Gran Quaresma i, en menor grau, la temporada abans de la quaresma, el Triodion Quaresmal suplementa amb aquests himnes per a cada dia de la setmana per cada setmana de la temporada, igual que el Pentecostarion durant la temporada Pasqual. També hi ha textos que no es fixen per a cada dia de la setmana són al Horologion i al Llibre de serveis del prevere (per exemple, els comiats) i el kathismata (seleccions del Saltiri) es regeixen pel cicle setmanal en conjunt amb la temporada. Cicle fixLes commemoracions en el cicle fix depenen del dia de l'any calendari, i també, de vegades, determinats dies de la setmana en què cauen prop de determinades dates, per exemple, el diumenge anterior a l'Exaltació de la Creu. Els textos d'aquest cicle es troben al Menaion. Pascual cicleLes commemoracions al Cicle Pascual (Cicle movible) depenen de la data de la Pasqua. Els textos d'aquest cicle es troben a la Triodion Quaresmal, al Pentecostarion, a loktoekhos i també, pel fet que les lectures diàries de l'Epístola i l'Evangeli estan determinades per aquest cicle, l'Evangeliari i el Llibre de l'Apòstol. El cicle de loktoekhos continua a través de la Gran Quaresma següent, de manera que les parts variables dels serveis de Quaresma es determinen per tant l'any anterior a les dates de Pasqua de l'any en curs. Cicle de 8 setmanes dels OktoekhoiEl cicle dels vuit tons es troba a l'Oktoekhos i depèn de la data de Pasqua i comença amb el Diumenge després (vuitè dia de) Pasqua, aquesta setmana amb el primer to, la setmana que amb el segon to, i així, repetint a través de la setmana anterior al posterior Diumenge de Rams.[note 19] Cicle d'11 setmanes dels evangelis matinalsLes porcions de cada un dels Evangelis de la narració de la Resurrecció a través del final es divideixen en onze lectures que es llegeixen els diumenges successius per matines; hi ha himnes cantats a matines que es corresponen amb l'Evangeli de Matines d'aquell dia. Esglésies de tradició litúrgica bizantinaEsglésies ortodoxes russes Només es citen les esglésies autocèfales (autogovernades); les esglésies autònomes es consideren sota les seves esglésies mares. Aquestes esglésies que segueixen exclusivament el calendari julià estan marcats amb *, mentre que les que utilitzen parcialment el calendari julià estan marcats amb (*).
Esglésies grecocatóliquesAquestes esglésies particulars són considerats esglésies sui iuris (autònomes) en plena comunió amb la Santa Seu:
Els catòlics georgians de ritu bizantí no estan reconeguts com una Església particular (cf. canon 27 del Codi dels Cànons de les Esglésies Orientals). Ritu bizantí luteranismeL'Església luterana ucraïnesa[17] (que utilitza fórmules litúrgiques del ritu bizantí per formar el text base per a l'ordre de servei en el servei del Llibre d'Ucraïna Evangèlica.)[18] Com s'esmenta anteriorment, diverses altres comunitats luteranes també utilitzen aquesta versió modificada de la Divina Litúrgia. Notes
Referències
Llibres
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
