Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Diaca

Infotaula ocupacióDiaca
Tipus d'ocupació
ministre de culte Modifica el valor a Wikidata

Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.[1] Pròpiament els diaques no són sacerdots, no reben el sacerdoci ministerial, tot i pertànyer a l'orde sagrat, segons el catecisme de l'Església Catòlica. La funció del diaca és assistir i ajudar els bisbes. La seva missió és col·laborar amb el presbiteri diocesà. En aquest sentit serveixen l'altar, proclamen l'evangeli i ajuden els preveres en les funcions pròpies del diaca que els han estat encomanades. Poden exhortar el poble fidel (predicació), poden administrar els sagraments del baptisme i el matrimoni així com repartir la sagrada eucaristia, presidir els funerals i dur a terme els sagramentals establerts en el ritual litúrgic de l'església catòlica. Si es dona el cas, per encàrrec del bisbe poden administrar parròquies i altres serveis. Entre aquests és comú que als diaques se'ls encarregui una delegació pastoral: malalts, presons, mar, catequesi, família, etc.

Els preveres primer són ordenats diaques. Són, per un temps, diaques transitoris (en trànsit cap al presbiterat), per a distingir-los dels diaques en grau permanent. Com els altres graus de l'orde sacerdotal, el diaconat imprimeix caràcter, i és per sempre.

Després del Concili Vaticà II, es va restaurar la pràctica de permetre al diaconat permanent hòmens casats. Qui és ordenat diaca sent fadrí es compromet al celibat permanent. Un diaca casat que ha perdut la seua esposa, no pot tornar a contraure matrimoni, però sí que pot optar a ser prevere.

Els primers diaques van ser ordenats pels apòstols segons el Nou Testament, als Fets dels Apòstols (Ac 6:1-6).

Un dels primers diaques de l'Església va ser el protomàrtir Sant Esteve.

Diaques Protestants

Anglicans

En la Comunió anglicana, els diaques treballen sovint directament en el ministeri relacionat amb les obres de misericòrdia corporals, dins i fora de l'Església: l'assistència als pobres, els malalts, els famolencs i els empresonats. A diferència dels diaques ortodoxos i catòlics, que poden contreure matrimoni sol abans de l'ordenació, es permet als diaques anglicans casar-se lliurement tant abans, com després de la seva ordenació (igual que els sacerdots anglicans). La majoria de diaques són persones en preparació per al sacerdoci i són ordenats sacerdots en general al voltant d'un any després de la seva ordenació diaconal (transitoris). No obstant això, hi ha alguns diaques que no reben a posteriori l'ordenació sacerdotal (permanents). Moltes províncies de la Comunió Anglicana ordenen com a diaques tant a homes com a dones.

Els diaques anglicans, en algunes diòcesis, es concedeixen llicències per a solemnitzar el matrimoni i batejar, en general, sota la supervisió del seu rector i del bisbe. Solen oficiar l'adoració eucarística amb exposició del Santíssim Sagrament. Els diaques no poden presidir l'eucaristia (però poden participar del ministeri de l'eucaristia, distribuint les formes ja consagrades), ni poden absoldre els pecats o pronunciar la benedicció trinitària.12

Un diaca anglicà porta vestimenta: dalmática, sobrepellis i estola sobre l'espatlla esquerra. No obstant això, en la litúrgia, els diaques porten en general una estola sobre la seva espatlla esquerra, que es fixa en el costat dret de la seva cintura. Això s'usa tant de sobre el sobrepelliç i l'alba.

Evangèlics

Al cristianisme evangèlic, els diaques són triats per l'església per la seva fe i qualitats morals. Ajuden al pastor per a les activitats de l'Església. Això pot ser per exemple, gestió financera, supervisió del treball de manteniment, responsabilitat de les accions socials, etc.. És un personatge probe dins de l'organització d'una església cristiana evangèlica.

Referències

  1. Fontbona, Jaume «El diaconat : Estat de la qüestió». Revista catalana de teologia, vol. 39, núm. 2, 2014, pàg. 915-926.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9