Església Ortodoxa Copta
L'Església ortodoxa copta, o Església ortodoxa copta d'Alexandria, és una de les Esglésies ortodoxes orientals que va ser fundada a Egipte per l'apòstol Marc el primer o tercer any del regnat de l'emperador Claudi (41/42 o 43/44).[1] L'església dels coptes forma part de les Esglésies ortodoxes orientals, que es van separar en el concili de Calcedònia l'any 451, i que han evolucionat independentment. Segons la seva tradició, l'Església copta és la forma original i autòctona del cristianisme que l'apòstol Marc va establir a Egipte a mitjan segle i (aproximadament, l'any 60). La paraula copte és la derivació del vocable àrab qubt ('egipci'), que alhora prové del grec ekyptos (Αiγυπτος). El símbol de la creu de Crist es va començar a emprar a Alexandria, entre els cristians coptes; va ser un costum que va néixer allí; se sap que no existia en les catacumbes ni en el làbarum de Constantí, que duia un crismó (anagrama críptic de Jesucrist, representat per una X i una P sobreposades, normalment en un cercle). El primat actual de l'Església és Teodor II (Tawadros), patriarca d'Alexandria. Referències
Bibliografia
|