|
Iconòstasi L'iconòstasi és un mur d'icones i pintures religioses que separa la nau principal del santuari o presbiteri[1] en les esglésies cristianes de ritu bizantí, particularment les de tradició ortodoxa. La paraula prové del grec εἰκονοστάσι (-ον) (eikonostási (-a)), encara d'ús comú a Grècia i Xipre, que vol dir "icona en peu". Arquitectònicament, l'iconostàsi és una evolució del templon bizantí, en un procés completat el segle xv.[2] Referències
|
