|
Epifania
 Epifania és una paraula que deriva del grec ἐπιφάνεια i que significa manifestació.[1] Amb aquest sentit, l'epifania al cristianisme es vincula actualment amb la festa de l'adoració a Jesús dels tres Reis o Savis d'Orient, tradicionalment celebrada el 6 de gener, que amb la seva presència manifestaven el reconeixement del paper de Jesús com a Messies. En un sentit més general és una sobtada sensació de realització o comprensió de l'essència o del significat d'alguna cosa. En general es tracta d'una experiència subjectiva quan un pensament inspirat i il·luminant esdevé que sembla de naturalesa divina. Entre els personatges que afirmen haver tingut una experiència d'epifania hi ha: Buda, Moisès, Mahoma, Jakob Böhme o James Joyce. Epifania, en recerca qualitativa, concretament en l'autobiografia, és un moment que l'informador o persona investigada troba especialment rellevant i significatiu.[2] IntroduccióEl terme epifania pot entendre's a la Septuaginta, segons Giacomo Cannobio, com una traducció del concepte de «glòria de Déu» que indica les empremtes del seu pas o, per simplificar, la seva presència. Al Nou Testament, a les cartes paulines tardanes, es refereix a l'entrada de Crist al món, presentada com la de l'emperador que ve a prendre possessió del seu regne (llatí: adventus, d'aquí el temps d'Advent com preparació del Nadal). A partir d'aquest significat, el terme s'emprà a Orient per indicar la manifestació de Crist en la carn i a continuació, a partir del segle ix, per designar la festa de la revelació de Jesús al món pagà. Aquesta és la festa que es continua celebrant el dia 6 de gener. En la narració de la Bíblia, Jesús es donà a conèixer a diferents persones i en diferents moments, però el món cristià celebra com a epifanies tres esdeveniments concrets:
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epifania
|
