Premis Oscar de 1992

Premis Oscar de 1992

34° 03′ 23″ N, 118° 14′ 55″ O / 34.056388888889°N,118.24861111111°O / 34.056388888889; -118.24861111111
Tipus	cerimònia dels Oscars
Data	29 març 1993
Número d'edició	65  (1992 )
← 1991 1993 →
Localització	Dorothy Chandler Pavilion (Califòrnia) Los Angeles (Califòrnia)
Presentador	Billy Crystal
Direcció	Jeff Margolis (en)
Productor	Gilbert Cates
Retransmès per	American Broadcasting Company
Lloc web	oscars.org…

Els Premis Oscar de 1992 (en anglès: 65th Academy Awards) foren presentats el dia 29 de març de 1993 en una cerimònia realitzada al Dorothy Chandler Pavilion de Los Angeles.

Billy Crystal actuà de presentador per quart cop consecutiu.

Les pel·lícules més nominades de la nit foren Retorn a Howards End de James Ivory i Sense perdó de Clint Eastwood i, que aconseguiren 9 nominacions. La pel·lícula d'Eastwood fou la guanyadora de nit amb quatre premis, entre ells millor pel·lícula, director i actor secundari. Per la seva part el film d'Ivory s'endugué tres premis, entre ells millor actriu.

Eastwood es convertí en la setena persona en ser nominat com a actor principal i director, i Al Pacino en el sisè intèpret en rebre nominacions com a actor principal i secundari.

El músic Alan Menken, amb la seva victòria en la categoria de millor música per Aladdin, es convertí en el segon compositor en guanyar l'Oscar de forma consecutiva en la categoria de millor música original.

A continuació es mostren les pel·lícules que varen guanyar i que estigueren nominades a l'Oscar l'any 1992:^[1]

Millor pel·lícula	Millor direcció
Sense perdó (Clint Eastwood per a Malpaso Productions) Alguns homes bons (Rob Reiner i Andrew Scheinman per a Castle Rock Entertainment) Joc de llàgrimes (Stephen Woolley per a Channel Four Films) Retorn a Howards End (Ismail Merchant per a Merchant Ivory Productions) Scent of a Woman (Martin Brest per a City Light Films)	Clint Eastwood per Sense perdó Robert Altman per El joc de Hollywood Neil Jordan per Joc de llàgrimes James Ivory per Retorn a Howards End Martin Brest per Scent of a Woman
Millor actor	Millor actriu
Al Pacino per Scent of a Woman com a tinent coronel Frank Slade Robert Downey, Jr. per Chaplin com a Charles Chaplin Clint Eastwood per Sense perdó com a William "Will" Munny Stephen Rea per Joc de llàgrimes com a Fergus Denzel Washington per Malcolm X com a Malcolm X	Emma Thompson per Retorn a Howards End as Margaret Schlegel Catherine Deneuve per Indoxina com a Éliane Devries Mary McDonnell per Passion Fish com a May-Alice Culhane Michelle Pfeiffer per Per sobre de tot com a Lurene Hallett Susan Sarandon per L'oli de la vida com a Michaela Odone
Millor actor secundari	Millor actriu secundària
Gene Hackman per Sense perdó com a Little Bill Daggett Jaye Davidson per Joc de llàgrimes com a Dil Jack Nicholson per Alguns homes bons com a Coronel Nathan R. Jessep Al Pacino per Èxit a qualsevol preu com a Ricky Roma David Paymer per El rei del dissabte a la nit com a Stan Young	Marisa Tomei per My Cousin Vinny com a Mona Lisa Vito Judy Davis per Marits i mullers com a Sally Wainwright Joan Plowright per Un abril màgic com a Mrs. Fisher Vanessa Redgrave per Retorn a Howards End com a Ruth Wilcox Miranda Richardson per Damage com a Ingrid Fleming
Millor guió original	Millor guió adaptat
Neil Jordan per Joc de llàgrimes Woody Allen per Marits i mullers George Miller i Nick Enright per L'oli de la vida John Sayles per Passion Fish David Peoples per Sense perdó	Ruth Prawer Jhabvala[2] per Retorn a Howards End (sobre hist. d'E.M. Forster) Peter Barnes per Un abril màgic (sobre hist. d'Elizabeth von Arnim) Michael Tolkin per El joc de Hollywood (sobre hist. pròpia) & Richard Friedenberg per El riu de la vida (sobre hist. de Norman Maclean) Bo Goldman per Scent of a Woman (sobre hist. de Giovanni Arpino i guió de Ruggero Maccari i Dino Risi)
Millor pel·lícula de parla no anglesa
Indoxina de Régis Wargnier (França) Daens de Stijn Coninx (Bèlgica) Schtonk! de Helmut Dietl (Alemanya) Urga de Nikita Mikhalkov (Rússia) Un lugar en el mundo d'Adolfo Aristarain (Argentina/Uruguai)[3]
Millor banda sonora	Millor cançó original
Alan Menken per Aladdin John Barry per Chaplin Jerry Goldsmith per Instint bàsic Richard Robbins per Retorn a Howards End Mark Isham per El riu de la vida	Alan Menken (música); Tim Rice (lletra) per Aladdin ("A Whole New World") Alan Menken (música); Howard Ashman[4] (lletra) per Aladdin ("Friend Like Me") David Foster (música); Linda Thompson (lletra) per El guardaespatlles ("I Have Nothing") Jud Friedman (música); Allan Rich (lletra) per El guardaespatlles ("Run to You") Robert Kraft (música); Arne Glimcher (lletra) per The Mambo Kings ("Beautiful Maria of My Soul")
Millor fotografia	Millor maquillatge
Philippe Rousselot per El riu de la vida Robert Fraisse per L'Amant Stephen H. Burum per Hoffa Tony Pierce-Roberts per Retorn a Howards End Jack N. Green per Sense perdó	Greg Cannom, Michèle Burke i Matthew W. Mungle per Dràcula de Bram Stoker Ve Neill, Ronnie Specter i Stan Winston per Batman Returns Ve Neill, Greg Cannom i John Blake per Hoffa
Millor direcció artística	Millor vestuari
Ian Whittaker; Luciana Arrighi per Retorn a Howards End Thomas E. Sanders; Garrett Lewis per Dràcula de Bram Stoker Stuart Craig; Chris Butler per Chaplin Henry Bumstead; Janice Blackie-Goodine per Sense perdó Ferdinando Scarfiotti; Linda DeScenna per Toys	Eiko Ishioka per Dràcula de Bram Stoker Sheena Napier per Un abril màgic Ruth E. Carter per Malcolm X Jenny Beavan i John Bright per Retorn a Howards End Albert Wolsky per Toys
Millor muntatge	Millor so
Joel Cox per Sense perdó Robert Leighton per Alguns homes bons Frank J. Urioste per Instint bàsic Geraldine Peroni per El joc de Hollywood Kant Pan per Joc de llàgrimes	Chris Jenkins, Doug Hemphill, Mark Smith i Simon Kaye per L'últim dels mohicans Terry Porter, Mel Metcalfe, David J. Hudson i Doc Kane per Aladdin Kevin O'Connell, Rick Kline i Robert Eber per Alguns homes bons Donald O. Mitchell, Frank A. Montaño, Rick Hart i Scott D. Smith per Under Siege Les Fresholtz, Vern Poore, Dick Alexander i Rob Young per Sense perdó
Millors efectes visuals	Millors efectes sonors
Ken Ralston, Doug Chiang, Douglas Smythe i Tom Woodruff Jr. per Death Becomes Her Richard Edlund, Alec Gillis, Tom Woodruff, Jr. i George Gibbs per Alien 3 Michael L. Fink, Craig Barron, John Bruno i Dennis Skotak per Batman Returns	David E. Stone i Tom C. McCarthy per Dràcula de Bram Stoker Mark A. Mangini per Aladdin John Leveque i Bruce Stambler per Under Siege
Millor documental	Millor curtmetratge documental
The Panama Deception de Barbara Trent i David Kasper Changing Our Minds: The Story of Dr. Evelyn Hooker de David Haugland Fires of Kuwait de Sally Dundas Liberators: Fighting on Two Fronts in World War II de William Miles i Nina Rosenblum Music for the Movies: Bernard Herrmann de Margaret Smilow i Roma Baran	Educating Peter de Thomas C. Goodwin i Gerardine Wurzburg At the Edge of Conquest: The Journey of Chief Wai-Wai de Geoffrey O’Connor Beyond Imagining: Margaret Anderson and the "Little Review" de Wendy Weinberg The Colours of My Father: A Portrait of Sam Borenstein de Richard Elson i Sally Bochner When Abortion Was Illegal: Untold Stories de Dorothy Fadiman
Millor curtmetratge	Millor curtmetratge d'animació
Omnibus de Sam Karmann Contact de Jonathan Darby i Jana Sue Memel Cruise Control de Matt Palmieri The Lady in Waiting de Christian M. Taylor Swan Song de Kenneth Branagh	Mona Lisa Descending a Staircase de Joan C. Gratz Adam de Peter Lord Reci, reci, reci de Michaela Pavlátová The Sandman de Paul Berry Screen Play de Barry Purves

• Federico Fellini - en reconeixement dels seus èxits cinematogràfics que han emocionat i entretingut audiències a escala mundial. [estatueta]

• Elizabeth Taylor
• Audrey Hepburn^[5]

• Erich Kaestner

• (anglès) Academy Awards Database
• (anglès) IMDB