Premis Oscar de 1969

Premis Oscar de 1969

34° 03′ 23″ N, 118° 14′ 55″ O / 34.056388888889°N,118.24861111111°O / 34.056388888889; -118.24861111111
Tipus	cerimònia dels Oscars
Data	7 abril 1970
Número d'edició	42  (1969 )
← 1968 1970 →
Localització	Dorothy Chandler Pavilion (Califòrnia)
Presentador	Jack Lemmon
Direcció	Jack Haley Jr.
Productor	M. J. Frankovich
Retransmès per	American Broadcasting Company
Lloc web	oscars.org…

Els Premis Oscar de 1969 (en anglès: 42nd Academy Awards) foren presentats el 7 d'abril de 1970 en una cerimònia realitzada al Dorothy Chandler Pavilion de Los Angeles.

En aquesta edició, com en l'anterior, no tingué un presentador fix.

La pel·lícula més nominada de la nit fou Anna dels mil dies dirigida per Charles Jarrott amb deu nominacions, si bé únicament aconseguí guanyar-ne un de tècnic i no fou nominat a millor direcció, i la segona fou They Shoot Horses, Don't They? de Sydney Pollack que amb 9 nominacions només aconseguí guanyar el de millor actor secundari per Gig Young. La gran guanyadora de la nit fou Cowboy de mitjanit de John Schlesinger, que amb set nominacions aconseguí guanyar tres premis, entre ells millor pel·lícula, direcció i guió adaptat. La pel·lícula amb més guardons de la nit, però, fou Butch Cassidy and the Sundance Kid de George Roy Hill, que aconseguí guanyar quatre premis de set nominacions.

La victòria de Cowboy de mitjanit és l'única victòria d'un film en la història dels Premis Oscars en ser qualificat de "X". Z de Costa-Gavras es convertí en la primera pel·lícula a rebre nominació tant en la categoria de millor pel·lícula com de millor pel·lícula de parla no anglesa, guanyant aquesta última.

Aquesta és l'última vegada, fins a l'edició de 1995, en la qual cap dels vencedors en les categories d'actors o actrius no aparegué en cap film nominat a millor pel·lícula.

L'enginyer madrileny Juan de la Cierva y Hoces rebé un Premi Científic i Tècnic per la seva invenció del compensador òptic Dynalens, utilitzat en nombroses pel·lícules, convertint-se en el primer espanyol a rebre un Premi Oscar.

Millor pel·lícula	Millor direcció
Cowboy de mitjanit (Jerome Hellman per United Artists) Anna dels mil dies (Hal B. Wallis per Universal Pictures) Butch Cassidy and the Sundance Kid (John Foreman per 20th Century Fox) Hello, Dolly! (Ernest Lehman per 20th Century Fox) Z (Jacques Perrin i Ahmed Rachedi per Cinema V)	John Schlesinger[1] per Cowboy de mitjanit George Roy Hill per Butch Cassidy and the Sundance Kid Arthur Penn per El restaurant de l'Alice Sydney Pollack per They Shoot Horses, Don't They? Costa-Gavras per Z
Millor actor	Millor actriu
John Wayne per Valor de llei com a Rooster Cogburn Richard Burton per Anna dels mil dies com a Enric VIII d'Anglaterra Dustin Hoffman per Cowboy de mitjanit com a Enrico "Ratso" Rizzo Peter O'Toole per Goodbye, Mr. Chips com a Arthur Chipping Jon Voight per Cowboy de mitjanit com a Joe Buck	Maggie Smith[2] per The Prime of Miss Jean Brodie com a Jean Brodie Geneviève Bujold per Anna dels mil dies com a Anna Bolena Jane Fonda per They Shoot Horses, Don't They? com a Gloria Beatty Liza Minnelli per The Sterile Cuckoo com a Mary Ann "Pookie" Adams Jean Simmons per Amb els ulls tancats com a Mary Wilson
Millor actor secundari	Millor actriu secundària
Gig Young per They Shoot Horses, Don't They? com a Rocky Rupert Crosse per The Reivers com a Ned Elliott Gould per Bob, Carol, Ted i Alice com a Ted Jack Nicholson per Easy Rider com a George Hanson Anthony Quayle per Anna dels mil dies com a Thomas Wolsey	Goldie Hawn[3] per Flor de cactus com a Toni Simmons Catherine Burns per Last Summer com a Rhoda Dyan Cannon per Bob, Carol, Ted i Alice com a Alice Henderson Sylvia Miles per Cowboy de mitjanit com a Cass Susannah York per They Shoot Horses, Don't They? com a Alice LeBlanc
Millor guió original	Millor guió adaptat
William Goldman[4] per Butch Cassidy and the Sundance Kid Paul Mazursky i Larry Tucker per Bob, Carol, Ted i Alice Nicola Badalucco, Enrico Medioli i Luchino Visconti per La caduta degli dei Peter Fonda, Dennis Hopper i Terry Southern per Easy Rider Walon Green, Roy N. Sickner i Sam Peckinpah per Grup salvatge	Waldo Salt per Cowboy de mitjanit (sobre hist. James Leo Herlihy) John Hale, Bridget Boland i Richard Sokolove per Anna dels mil dies (sobre obra teatre Maxwell Anderson) Arnold Schulman per Goodbye, Columbus (sobre hist. Philip Roth) James Poe i Robert E. Thompson per They Shoot Horses, Don't They? (sobre hist. Horace McCoy) Jorge Semprún i Costa-Gavras per Z (sobre hist. Vassilis Vassilikos)
Millor pel·lícula de parla no anglesa
Z de Costa-Gavras (Algèria) Ådalen 31 de Bo Widerberg (Suècia) La batalla del Neretva de Veljko Bulajic (Iugoslàvia) Els germans Karamàzov de Kirill Lavrov, Ivan Piriev i Mikhail Ulianov (Unió Soviètica) Ma nuit chez Maud d'Éric Rohmer (França)
Millor banda sonora - No musical	Millor banda sonora - Cançons o adaptació
Burt Bacharach per Butch Cassidy and the Sundance Kid Georges Delerue per Anna dels mil dies Jerry Fielding per Grup salvatge John Williams per The Reivers Ernest Gold per El secret de Santa Vittoria	Lennie Hayton i Lionel Newman per Hello, Dolly! John Williams (adaptació) i Leslie Bricusse (cançons) per Goodbye, Mr. Chips Nelson Riddle per Paint Your Wagon Cy Coleman per Sweet Charity Johnny Green i Albert Woodbury per They Shoot Horses, Don't They?
Millor cançó original	Millor fotografia
Burt Bacharach (música); Hal David (lletra) per Butch Cassidy and the Sundance Kid ("Raindrops Keep Fallin' on My Head") Fred Karlin (música); Dory Previn (lletra) per The Sterile Cuckoo ("Come Saturday Morning") Rod McKuen (música i lletra) per The Prime of Miss Jean Brodie ("Jean") Elmer Bernstein (música); Don Black (lletra) per Valor de llei ("True Grit") Michel Legrand (música); Alan i Marilyn Bergman (lletra) per Amb els ulls tancats ("What Are You Doing the Rest of Your Life?")	Conrad Hall per Butch Cassidy and the Sundance Kid Arthur Ibbetson per Anna dels mil dies Charles Lang per Bob, Carol, Ted i Alice Harry Stradling[5] per Hello, Dolly! Daniel L. Fapp per Marooned
Millor direcció artística	Millor vestuari
John DeCuir, Jack Martin Smith i Herman Blumenthal; Walter M. Scott, George James Hopkins i Raphael Bretton per Hello, Dolly! Maurice Carter i Lionel Couch; Patrick McLoughlin per Anna dels mil dies Robert F. Boyle i George B. Chan; Edward G. Boyle i Carl Biddiscombe per Chicago, Chicago Alexander Golitzen; George C. Webb i Jack D. Moore per Sweet Charity Harry Horner; Frank McKelvy per They Shoot Horses, Don't They?	Margaret Furse per Anna dels mil dies Irene Sharaff per Hello, Dolly! Ray Aghayan per Chicago, Chicago Edith Head per Sweet Charity Donfeld per They Shoot Horses, Don't They?
Millor muntatge	Millor so
Françoise Bonnot per Z Hugh A. Robertson per Cowboy de mitjanit William H. Reynolds per Hello, Dolly! William A. Lyon i Earle Herdan per El secret de Santa Vittoria Fredric Steinkamp per They Shoot Horses, Don't They?	Jack Solomon i Murray Spivack per Hello, Dolly! John Aldred per Anna dels mil dies William Edmondson i David Dockendorf per Butch Cassidy and the Sundance Kid Robert Martin i Clem Portman per Chicago, Chicago Les Fresholtz i Arthur Piantadosi per Marooned
Millors efectes especials
Robbie Robertson per Marooned Eugène Lourié i Alex Weldon per Krakatoa, East of Java
Millor documental	Millor curtmetratge documental
Arthur Rubinstein – The Love of Life de Bernard Chevry Before the Mountain Was Moved de Robert K. Sharpe In the Year of the Pig d'Emile de Antonio Olimpiada en México (Comitè Organitzador XIXa Olímpiada) The Wolf Men d'Irwin Rosten	Czechoslovakia 1968 de Denis Sanders i Robert M. Fresco An Impression of John Steinbeck: Writer de Donald Wrye Jenny Is a Good Thing de Joan Horvath Leo Beuerman d'Arthur H. Wolf i Russell A. Mosser The Magic Machines
Millor curtmetratge	Millor curtmetratge d'animació
The Magic Machines de Joan Keller Stern Blake de Doug Jackson People Soup de Marc Merson	It's Tough to Be a Bird de Ward Kimball Of Men and Demons de John Hubley i Faith Hubley Walking de Ryan Larkin

• Cary Grant - pel seu excepcional domini de la tècnica a la pantalla actuant amb el respecte i afecte dels seus col·legues. [estatueta]

• George Jessel

• Fred Astaire: millor actriu secundària i documentals
• Candice Bergen: millor so, vestuari i cançó original
• Claudia Cardinale: millor muntatge i pel·lícula de parla no anglesa
• Clint Eastwood: millor pel·lícula de parla no anglesa
• Elliott Gould: millor so
• Bob Hope: permi Humanitari Jean Hersholt i documentals
• James Earl Jones: millor muntatge i guió original
• Myrna Loy: millors curtmetratges, direcció artística i direcció
• Ali MacGraw: millor guió original
• Barbara McNair: millor música - no musical
• Cliff Robertson: millor actriu, música i curtmetratges
• Katharine Ross: millor actor secundari i guió adaptat
• Frank Sinatra: Premi Honorífic a Cary Grant
• Barbra Streisand: millor actor
• Elizabeth Taylor: millor pel·lícula
• Jon Voight: millor direcció artística i guió adaptat
• John Wayne: millor fotografia
• Raquel Welch: millors efectes especials

• Glen Campbell interpreta "True Grit" de Valor de llei
• Michel Legrand interpreta "What Are You Doing the Rest of Your Life?" de Amb els ulls tancats
• Lou Rawls interpreta "Jean" de The Prime of Miss Jean Brodie
• B.J. Thomas interpreta "Raindrops Keep Fallin' On My Head" de rom Butch Cassidy and the Sundance Kid
• Fred Astaire dansa una coroegrafia en la presentació dels premis documentals

• (anglès) Academy Awards Database
• (anglès) IMDB