Geena Davis
Geena Davis, nascuda Virginia Elizabeth Davis (Wareham, Massachusetts, 21 de gener de 1956), és una actriu, productora i escriptora estatunidenca guanyadora d'un Oscar i un Globus d'Or, que s'ha significat activament en la lluita contra el biaix de gènere dins i fora de la pantalla.[1][2] JoventutDavis va néixer a Wareham, Massachusetts, filla de Lucille, l'ajudant d'un professor, i William Davis, un enginyer civil; té un germà, Dan.[3] De jove, estava interessada en la música. Va aprendre piano, flauta i tambor i tocava l'orgue força bé com a organista a la seva església a Wareham. Matriculada a la Universitat de New England, Davis es va graduar en teatre a la Universitat de Boston el 1979. Mentre estudiava, també treballava a temps parcial per al Media Group. Mentre era estudiant va fer un intercanvi a Sandviken, Suècia, i parla suec. CarreraDesprés de graduar-se, va signar amb l'agència de models Zoli de Nova York i va fer de model per a la cadena d'Ann Taylor. Sydney Pollack la va escollir per protagonitzar Tootsie (1982). Va continuar amb papers a la sèrie de televisió Buffalo Bill (1983-1984), per al qual també va escriure un episodi, i Sara (1985). Davis feia la seva incursió en el cinema amb les pel·lícules The Fly i Beetlejuice. Va rebre un Oscar a la millor actriu secundària pel seu paper a El turista accidental (1988) i una nominació per a l'Oscar a la millor actriu pel seu paper a Thelma i Louise (1991). Davis va reemplaçar Debra Winger a Elles donen el cop, per la qual va rebre la nominació per al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica. Va coprotagonitzar Hero al costat de Dustin Hoffman i Andy Garcia. Després d'això, Davis es va associar amb el seu marit, Renny Harlin, per produir les pel·lícules Cutthroat Island i Memòria letal. Davis va protagonitzar el sitcom The Geena Davis Show (2000-2001). Al començament del 2004 va fer de germana Janet a la sitcom de la NBC Will & Grace. Després va fer de primera dama dels Estats Units a la sèrie de TV de la ABC Commander in Chief. Per aquest paper va guanyar un Globus d'Or a la millor actriu de sèrie de televisió dramàtica el 2006, i també va ser nominada per al premi Screen Actors Guild com a actriu femenina en una Sèrie dramàtica i per al Premi Emmy.[1] Vida privadaL'1 de setembre del 2001, Davis es va casar amb l'estatunidenc d'origen iranià Reza Jarrahy. Tenen tres fills: una filla, Alizeh Keshvar (2002), i dos nois bessons, Kian William Jarrahy i Kaiis Steven Jarrahy (2004). El matrimoni va ser el quart de Davis, que havia estat casada amb Richard Emmolo (25 de març de 1982 - 26 de febrer de 1983); l'actor Jeff Goldblum, amb qui va coprotagonitzar tres pel·lícules, Transylvània 6-5000, The Fly i Earth Girls Are Easy (de 1987 a 1990); i Renny Harlin, que la dirigia a Cutthroat Island i Memòria letal (de 1993 a 1998). El 1999, Davis va ser semi-finalista de l'equip de Tir amb Arc dels Estats Units. Davis fa 6 peus d'alçada (1,83 m) i és membre de Mensa International, la societat de les persones amb un coeficient intel·lectual (QI) de més de 140.[4] Activisme feministaDavis està al capdavant de la campanya Geena Takes Aim de la Women's Sports Foundation en suport del Títol IX, una llei per a la igualtat d'oportunitats a l'esport, ara ampliada per a prohibir la discriminació de gènere a les escoles. El 2004, mentre veia programes de televisió per a nens i vídeos amb la seva filla, Davis s'adonà del desequilibri observable entre el nombre de personatges masculins i femenins. Llavors va patrocinar una recerca sobre el biaix de gènere en el món de l'espectacle per a nens a la[5] Universitat del Sud de Califòrnia. L'estudi, dirigit pel Dr. Stacy Smith, mostra que hi ha gairebé tres homes per cada dona en quasi 400 pel·lícules estudiades, i això és així des dels anys quaranta del segle xx. Davis va crear aleshores L'Institut Geena Davis per a la Igualtat de Gènere als mitjans de comunicació [6] el 2007. La primera cosa que es va proposar fou tractar d'augmentar dràsticament la presència de personatges femenins als mitjans de comunicació adreçats als nens i reduir els estereotips de dones i homes.[7][8] Posteriorment ha ampliat la recerca al biaix discriminatori en la representació mediàtica per a raça, LGBTQ+, discapacitat, edat i mida corporal.[9] L'any 2019 va rebre un Oscar honorífic per la seva tasca a favor d'augmentar la presència de dones a la pantalla, al capdavant de l'Institut que porta el seu nom.[2] I el mateix any també va rebre el Premi Humanitari Jean Hersholt per la feina que ha fet durant dècades contra el biaix de gènere dins i fora de la pantalla a Hollywood.[10] FilmografiaCom a actriu
Com a productora
Com a guionista
Premis i nominacionsPremis
Nominacions
Notes i referències
Enllaços externs
|