|
Jodie FosterJodie Foster (Los Angeles, Califòrnia, 19 de novembre de 1962) és una actriu de cinema estatunidenca, una de les més dúctils i ben preparades de la seva generació, guanyadora de dos premis Oscar a la millor interpretació femenina, pel paper de la noia violada en Acusats (1988) i de l'agent de policia Clarice Starling en El silenci dels anyells (1991).[1] BiografiaLa seva joventutJodie Foster va néixer el 19 de novembre de 1962 a Los Angeles, Califòrnia, Estats Units. És filla de Lucius Foster III i d'Evelyn 'Brady' Foster, nascuda Almond. El seu pare era un vell tinent-coronel a la força aèria reconvertit en gestor immobiliari, àrea en què feu fortuna abans del naixement de la seva filla.[2] Comença la seva carrera als dos anys fent publicitat, la seva mare va inscriure-la a una agència de publicitat quan tenia dos anys i va aparèixer en nombrosos anuncis durant quatre anys. Als cinc anys, interpretà el seu primer paper en la sèrie de televisió Mayberry R.F.D., en un episodi emès el 18 de novembre de 1968. Va debutar al cinema el 1972 en Napoleon and Samantha. Un moment decisiu va ser quan va interpretar la prostituta infantil Iris en Taxi Driver (1976), dirigida per Martin Scorsese. El 1980, es graduà en francès i inicià estudis de literatura anglesa a la Universitat Yale. Després de diversos spots publicitaris, Jodie Foster roda el 1972 la seva primera pel·lícula, Napoleon and Samantha amb Michael Douglas. Molt prometedora, compta, adolescent, amb diverses produccions hollywodienques com Tom Sawyer, Un petit indi i Alícia ja no viu aquí. El director d'aquesta última pel·lícula, Martin Scorsese, fitxa l'adolescent per al paper d'una prostituta en Taxi Driver, en què comparteix paper amb Robert De Niro. Va ser notícia quan, el 30 de març de 1981, el pertorbat John Hickney va atemptar contra el president Ronald Reagan imitant el protagonista de Taxi Driver per tal de cridar l'atenció de l'actriu. És a partir d'aquesta pel·lícula, i gràcies a Robert De Niro, que Jodie Foster se sent veritablement actriu, com ho ha confiat a AlloCiné:
Als 13 anys, fa un paper de vampira en una paròdia cinematogràfica sobre la màfia, en una comèdia musical. El primer llargmetratge d'Alan Parker, Bugsy Malone, és interpretat exclusivament per nens. L'èxit de la pel·lícula ha travessat el temps. El 2003, Bugsy Malone és en el lloc 19 sobre 100 dels 'millors musicals', més que The Phantom of the Opera, Cats o The King and I. El 1978, va guanyar un Premi Saturn per La noia del camí. El 1980, es diploma al Liceu Francès de Los Angeles i estudia literatura anglesa a la Universitat Yale, on obté un Bachelor of Arts magna cum laude el 1985. Parlant un francès perfecte i sense cap accent, insisteix a realitzar ella mateixa els doblatges dels seus personatges en la llengua de Molière, amb algunes rares excepcions per raons d'agenda. El 1983, s'instal·la a Boston, a la seva tornada d'Europa, on va ser detinguda per possessió d'un gram de cocaïna.[3] També ha estat, durant diversos anys, assetjada per John Warnock Hinckley Jr., un desequilibrat que acaba intentant assassinar el president Ronald Reagan perquè ella s'hi fixi. L'any 2013, va parlar en públic de la seva orientació sexual lesbiana, per primer cop, a la 70a edició dels Globus d'Or. Després d'un any de relació, als 51 anys, Foster s'ha casat amb la fotògrafa Alexandra Hedison, que fou l'antiga parella de la presentadora, Ellen DeGeneres: Alexandra és la filla de l'actor David Hedison.[4] Acusats Continuant la seva carrera, destaca el 1988 amb Acusats de Jonathan Kaplan. Hi interpreta Sarah Tobias, una jove víctima d'una violació que defensa el seu cas. Jodie Foster va haver de fer front a l'esgotadora escena de la violació des del començament del rodatge. Kaplan desitjava, en efecte, rodar aquesta escena primer, per tal que l'actriu comprengués de seguida el dolor del seu personatge. A l'estrena de L'habitació del pànic a París, Jodie Foster va tornar sobre l'impacte del seu personatge, el més dur que hagi hagut d'interpretar:
El seu treball en aquesta pel·lícula serà àmpliament recompensat. La consagració als Oscars i als Globus d'OrTretze anys després d'haver estat nominada per Taxi Driver (en la categoria Oscar a la millor actriu secundària), Jodie Foster rep als 26 anys l'Oscar a la millor actriu, competint amb Sigourney Weaver pel seu paper en Goril·les en la boira, però igualment amb altres competidores com Glenn Close (Les amistats perilloses), Meryl Streep (Un crit a la nit) o amb Melanie Griffith (Working Girl). També guanya el Globus d'Or a la millor actriu dramàtica, ex aequo, amb Sigourney Weaver en Goril·les en la boira i Shirley MacLaine en Senyora Sousatzka. Després del segon Oscar, esdevingué una de les estrelles més cotitzades de Hollywood, i va intervenir tot sovint a la producció dels films que interpretava. En va dirigir dos, El petit Tate (1991) i A casa per vacances (1995). Uns altres films destacats de la seva filmografia són: Tom Sawyer (1973), Alice Doesn't Live Here Anymore (1974, dirigida per Martin Scorsese), Bugsy Malone (1976), The Hotel New Hampshire (1984), Shadows and Fog (1992, en un petit paper, dirigida per Woody Allen), Sommersby (1993), Maverick (1994), Nell (1994), Contact (1997), Anna and the King (1999), L'habitació del pànic (2002), Flightplan (2005) i The Brave One (2007). El 2021 va rebre una Palma d'Or d'Honor al Festival de Canes.[5] FilmografiaCom a actriu
Com a directora
Premis i nominacionsPremis
Nominacions
TrivialitatsReferències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jodie Foster
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_revised.jpg)
Portal di Ensiklopedia Dunia
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |