Premis Oscar de 1963

Premis Oscar de 1963

34° 00′ 32″ N, 118° 29′ 20″ O / 34.0089°N,118.489°O / 34.0089; -118.489
Tipus	cerimònia dels Oscars
Data	13 abril 1964
Número d'edició	36  (1963 )
← 1962 1964 →
Localització	Santa Monica Civic Auditorium (Califòrnia)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Presentador	Jack Lemmon
Direcció	Richard Dunlap
Productor	Richard Dunlap i George Sidney
Retransmès per	American Broadcasting Company
Lloc web	oscars.org…

Els Premis Oscar de 1963 (en anglès: 36th Academy Awards) foren presentats el 13 d'abril de 1964 en una cerimònia realitzada al Santa Monica Civic Auditorium de Los Angeles.

La cerimònia fou presentada per l'actor Jack Lemmon.

La pel·lícula guanyadora de la nit fou la comèdia Tom Jones de Tony Richardson, que amb deu nominacions aconseguí quatre premis (pel·lícula, director i guió adaptat entre ells). Així mateix cal destacar que és l'única pel·lícula que ha aconseguit en la història del Oscars tres nominades en la categoria de millor actriu secundària, i juntament amb Peyton Place de Mark Robson (1956) té l'honor de no haver rebut cap Oscar per als seus actors tot i tenir cinc nominacions en aquestes categories.

La pel·lícula Hud de Martin Ritt es convertí en la segona pel·lícula de la història dels premis, just darrere de The Miracle Worker d'Arthur Penn (1962), en aconseguir dos premis pels seus actors sense rebre la nominació a millor pel·lícula. Patricia Neal aconseguí guanyar el premi a millor actriu per un paper, relativament, secundari.

Sidney Poitier es convertí en el primer actor afroamericà en rebre el premi a millor actor pel seu paper a Els lliris dels prats de Ralph Nelson. Per la seva banda Margaret Rutherford aconseguí el premi a millor actriu secundària per Hotel Internacional d'Anthony Asquith, convertint-se en aquells moments en l'actriu de més edat de rebre aquest guardó.

En aquesta edició el premi de millors efectes especials se separà per als efectes visuals i per als efectes de so, creant una nova categoria.

La pel·lícula catalana Los Tarantos, protagonitzada per Antonio Gades i Carmen Amaya i dirigida per Francesc Rovira-Beleta fou nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa, si bé perdé davant la italiana 8 ½ de Federico Fellini.

La victòria de Leon Shamroy per Cleòpatra convertí en aquest director de fotografia amb el més premiat de la història dels Oscars a l'aconseguir la seva quarta estatueta.

Millor pel·lícula	Millor director
Tom Jones (Tony Richardson[1] per Woodfall Film Productions) Amèrica, Amèrica (Elia Kazan per Warner Bros.) Cleòpatra (Walter Wanger per 20th Century-Fox) La conquesta de l'oest (Bernard Smith per MGM) Els lliris dels prats (Ralph Nelson per United Artists)	Tony Richardson[2] per Tom Jones Elia Kazan per Amèrica, Amèrica Martin Ritt per Hud Otto Preminger per El cardenal Federico Fellini per 8 ½
Millor actor	Millor actriu
Sidney Poitier per Els lliris dels prats com a Homer Smith Albert Finney per Tom Jones com a Tom Jones Richard Harris per This Sporting Life com a Frank Machin Rex Harrison per Cleòpatra com a Juli Cèsar Paul Newman per Hud com a Hud Bannon	Patricia Neal[3] per Hud com a Alma Brown Leslie Caron per L'habitació en forma d'ela com a Jane Fosset Shirley MacLaine per Irma la douce com a Irma la douce Rachel Roberts per This Sporting Life com a Margaret Hammond Natalie Wood per Love with the Proper Stranger com a Angie Rossini
Millor actor secundari	Millor actriu secundària
Melvyn Douglas[4] per Hud com a Homer Bannon Nick Adams per Twilight of Honor com a Ben Brown Bobby Darin per Captain Newman, M.D. com a caporal Jim Tompkins Hugh Griffith per Tom Jones com a Squire Western John Huston per El cardenal com a cardenal Glennon	Margaret Rutherford[5] per Hotel Internacional com a Duquessa de Brighton Diane Cilento per Tom Jones com a Molly Seagrim Edith Evans per Tom Jones com a Miss Wetern Joyce Redman per Tom Jones com a Mrs. Waters/Jenny Jones Lilia Skala per Els lliris dels prats com a Mare Maria
Millor guió original	Millor guió adaptat
James R. Webb per La conquesta de l'oest Federico Fellini, Ennio Flaiano, Tullio Pinelli i Brunello Rondi per 8 ½ Elia Kazan per Amèrica, Amèrica Arnold Schulman per Love with the Proper Stranger Carlo Bernari, Vasco Pratolini, Nanni Loy, Pasquale Festa Campanile i Massimo Franciosa per Le quattro giornate di Napoli	John Osborne per Tom Jones (sobre hist. de Henry Fielding) Richard L. Breen, Phoebe Ephron i Henry Ephron per Captain Newman, M.D. (sobre hist. de Leo Rosten) Antoine Tudal i Serge Bourguignon per Les dimanches de Ville d'Avray (sobre hist. de Bernard Eschasseriaux) Irving Ravetch i Harriet Frank, Jr. per Hud (sobre hist. de Larry McMurty) James Poe per Els lliris dels prats (sobre hist. de William Edmund Barrett)
Millor pel·líucula de parla no anglesa	Millor cançó original
8 ½ de Federico Fellini (Itàlia) Koto de Noboru Nakamura (Japó) Nóż w wodzie de Roman Polański (Polònia) Los Tarantos de Francesc Rovira-Beleta (Espanya) Ta Kokkina fanaria de Vasilis Georgiadis (Grècia)	Jimmy Van Heusen (música); Sammy Cahn (lletra) per Papa's Delicate Condition ("Call Me Irresponsible") Dimitri Tiomkin (música); Paul Francis Webster (lletra) per 55 dies a Pequín ("So Little Time") Ernest Gold (música); Mack David (lletra) per El món és boig, boig, boig ("It's a Mad Mad Mad Mad World") Riz Ortolani i Nino Oliviero (música); Norman Newell (lletra) per Mondo Cane ("More") Henry Mancini (música); Johnny Mercer (lletra) per Xarada ("Charade")
Millor banda sonora	Millor banda sonora - Adaptació
John Addison[6] per Tom Jones Dimitri Tiomkin per 55 dies a Pequín Alex North per Cleòpatra Alfred Newman i Ken Darby per La conquesta de l'oest Ernest Gold per El món és boig, boig, boig	André Previn per Irma la douce Johnny Green per Bye Bye Birdie Maurice Jarre per Les dimanches de Ville d'Avray Leith Stevens per Samantha George Bruns per The Sword in the Stone
Millor direcció artística - Blanc i negre	Millor direcció artística - Color
Gene Callahan per Amèrica, Amèrica Piero Gherardi per 8 ½ Hal Pereira i Tambi Larsen; Sam Comer i Robert R. Benton per Hud Hal Pereira i Roland Anderson; Sam Comer i Grace Gregory per Love with the Proper Stranger George Davis i Paul Groesse; Henry Grace i Hugh Hunt per Twilight of Honor	John DeCuir, Jack Martin Smith, Hilyard Brown, Herman Blumenthal, Elven Webb, Maurice Pelling i Boris Juraga; Walter M. Scott, Paul S. Fox i Ray Moyer per Cleòpatra Hal Pereira i Roland Anderson; Sam Comer i James W. Payne per Come Blow Your Horn George Davis, William Ferrari i Addison Hehr; Henry Grace, Don Greenwood, Jr. i Jack Mills per La conquesta de l'oest Lyle R. Wheeler; Gene Callahan per El cardenal Ralph Brinton, Ted Marshall i Jocelyn Herbert; Josie MacAvin per Tom Jones
Millor fotografia - Blanc i negre	Millor fotografia - Color
James Wong Howe per Hud Ernest Haller per Els lliris dels prats Milton Krasner per Love with the Proper Stranger George Folsey per The Balcony Lucien Ballard per The Caretakers	Leon Shamroy per Cleòpatra Leon Shamroy per El cardenal William H. Daniels, Milton Krasner, Charles Lang, Jr. i Joseph LaShelle per La conquesta de l'oest Joseph LaShelle per Irma la douce Ernest Laszlo per El món és boig, boig, boig
Millor vestuari - Blanc i negre	Millor vestuari - Color
Piero Gherardi per 8 ½ Edith Head per Love with the Proper Stranger Bill Thomas per Joguines a les golfes Travilla per The Stripper Edith Head per Wives and Lovers	Irene Sharaff, Vittorio Nino Novarese i Renie Conley per Cleòpatra Donald Brooks per El cardenal Walter Plunkett per La conquesta de l'oest Piero Tosi per Il gattopardo Edith Head per Samantha
Millor muntatge	Millor so
Harold F. Kress per La conquesta de l'oest Louis R. Loeffler per El cardenal Dorothy Spencer per Cleòpatra Ferris Webster per La gran evasió Frederic Knudtson, Robert C. Jones i Gene Fowler, Jr. per El món és boig, boig, boig	Franklin Milton per La conquesta de l'oest Charles Rice per Bye Bye Birdie Waldon O. Watson per Captain Newman, M.D. James Corcoran i Fred Hynes per Cleòpatra Gordon E. Sawyer per El món és boig, boig, boig
Millors efectes especials	efectes de so
Emil Kosa, Jr. per Cleòpatra Ub Iwerks per Els ocells	Walter G. Elliott per El món és boig, boig, boig Robert L. Bratton per A Gathering of Eagles
Millor documental	Millor curtmetratge documental
Robert Frost: A Lover's Quarrel With the World de Robert Hughes Le Maillon et la Chaine de Paul de Roubaix The Yanks Are Coming de Marshall Flaum	Chagallde Simon Schiffrin The Five Cities of June de George Stevens Jr. The Spirit of America de Algernon G. Wlaker Thirty Million Letters d'Edgar Anstey To Live Again de Mel London
Millor curtmetratge	Millor curtmetratge d'animació
La Rivière du hibou de Paul de Roubaix i Marcel Ichac Koncert d'Ezra R. Baker Home-Made Car de James Hill Six-Sided Triangle de Christopher Miles That's Me de Walker Stuart	The Critic d'Ernest Pintoff Automania 2000 de John Halas Igra de Dusan Vukotic My Financial Career de Colin Low i Tom Daly Pianissimo de Carmen D'Avino

• Sam Spiegel

• Julie Andrews: millor pel·lícula de parla no anglesa
• Anne Bancroft: millor actor
• Anne Baxter i Fred MacMurray: millor direcció artística
• Ed Begley: millor actriu secundària
• Rita Hayworth: millor director
• Sammy Davis Jr.: millor música i adaptació
• Angie Dickinson: millors efectes especials
• Patty Duke: millor actor secundari
• Shirley Jones: millor cançó
• Shirley MacLaine: millors curtmetratges
• Steve McQueen: millor so i efectes de so
• Gregory Peck: millor actriu
• Sidney Poitier: millor muntatge
• Donna Reed: millor vestuari
• Debbie Reynolds: millor documentals
• Edward G. Robinson: millor guió original i adaptat
• Frank Sinatra: millor pel·lícula
• James Stewart: millor fotografia

• James Darren interpreta "It's a Mad, Mad, Mad, Mad World" de El món és boig, boig, boig
• Harve Presnell interpreta "So Little Time" de 55 dies a Pequín
• Katyna Ranieri interpreta "More" de Mondo Cane
• Andy Williams intepreta "Call Me Irresponsible" de Papa's Delicate Condition i "Charade" de Xarada

• (anglès) Academy Awards Database
• (anglès) IMDB