Premis Oscar de 1955

Premis Oscar de 1955

34° 06′ 07″ N, 118° 19′ 34″ O / 34.1019°N,118.326°O / 34.1019; -118.326
Tipus	cerimònia dels Oscars
Data	21 març 1956
Número d'edició	28  (1955 )
← 1954 1956 →
Localització	Pantages Theatre (Califòrnia) New Century Theatre (Nova York)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Presentador	Jerry Lewis (Pantages Theatre) Claudette Colbert (New Century Theatre) Joseph L. Mankiewicz (New Century Theatre)
Retransmès per	NBC
Lloc web	oscars.org…

Els Premis Oscar de 1955 (en anglès: 28th Academy Awards) foren presentats el 21 de març de 1956 en una cerimònia realitzada al RKO Pantages Theatre de Los Angeles i al NBC Century Theatre de Nova York.

La cerimònia fou presentada per l'actor i comediant Jerry Lewis (Los Angeles) i l'actriu Claudette Colbert i el director Joseph L. Mankiewicz (Nova York).

Les pel·lícules més nominades de la nit foren Love Is a Many-Splendored Thing de Henry King, The Rose Tattoo de Daniel Mann i Marty de Delbert Mann, totes elles amb 8 nominacions. Ara bé, la gran guanyadora, i contra tot pronòstic, fou la modesta Marty, que s'endugué els premis de millor pel·lícula, director i actor principal.

Pel·lícules tant importants com Rebel sense causa de Nicholas Ray o A l'est de l'edèn d'Elia Kazan no reberen nominacions a millor pel·lícula.

James Dean rebé una nominació pòstuma per al seu paper de protagonista a A l'est de l'edèn, esdevenint el primer actor o actriu en rebre tal distinció.

Millor pel·lícula	Millor director
Marty (Harold Hecht per United Artists) Love Is a Many-Splendored Thing (Buddy Adler per 20th Century Fox) Escala a Hawaii (Leland Hayward per Warner Bros.) Picnic (Fred Kohlmar per Columbia Pictures) The Rose Tattoo (Hal B. Wallis per Paramount Pictures)	Delbert Mann per Marty Elia Kazan per A l'est de l'edèn David Lean per Summertime Joshua Logan per Picnic John Sturges per Conspiració de silenci
Millor actor	Millor actriu
Ernest Borgnine per Marty com a Marty Piletti James Cagney per Love Me or Leave Me com a Martin Snyder James Dean[1] per A l'est de l'edèn com a Caleb Trask Frank Sinatra per L'home del braç d'or com a Frankie "Dealer" Machine Spencer Tracy per Conspiració de silenci com a John J. Macreedy	Anna Magnani[2] per The Rose Tattoo com a Serafina Delle Rose Susan Hayward per I'll Cry Tomorrow com a Lillian Roth Katharine Hepburn per Summertime com a Jane Hudson Jennifer Jones per Love Is a Many-Splendored Thing com a Dr. Han Suyin Eleanor Parker per Interrupted Melody com a Marjorie Lawrence
Millor actor secundari	Millor actriu secundària
Jack Lemmon per Escala a Hawaii com a Frank Thurlowe Pulver Arthur Kennedy per Trial com a Bernard Castle Joe Mantell per Marty com a Angie Sal Mineo per Rebel sense causa com a John "Plato" Crawford Arthur O'Connell per Picnic com a Howard Bevans	Jo Van Fleet per A l'est de l'edèn com a Cathy Ames/Kate Trask Betsy Blair per Marty com a Clara Peggy Lee per El blues de Pete Kelly com a Rose Hopkins Marisa Pavan per The Rose Tattoo com a Rosa Delle Rose Natalie Wood per Rebel sense causa com a Judy
Millor guió original	Millor guió adaptat
William Ludwig i Sonya Levien per Interrupted Melody Milton Sperling i Emmet Lavery per The Court-Martial of Billy Mitchell Betty Comden i Adolph Green per Sempre fa bon temps Jacques Tati i Henri Marquet per Les vacances del Sr. Hulot Melville Shavelson i Jack Rose per The Seven Little Foys	Paddy Chayefsky per Marty (sobre guió televisiu propi) Millard Kaufman per Conspiració de silenci (sobre article de Howard Breslin) Richard Brooks per La jungla de les pissarres (sobre hist. d'Ed McBain) Paul Osborn per A l'est de l'edèn (sobre hist. de John Steinbeck) Daniel Fuchs i Isobel Lennart per Love Me or Leave Me (sobre hist. de D. Fuchs)
Millor història	Millor curtmetratge d'animació
Daniel Fuchs per Love Me or Leave Me Joe Connelly i Bob Mosher per The Private War of Major Benson Nicholas Ray per Rebel sense causa Beirne Lay, Jr. per Strategic Air Command Jean Marsan, Henri Troyat, Jacques Perret, Henri Verneuil i Raoul Ploquin per Le Mouton à cinq pattes	Speedy Gonzales d'Edward Selzer Good Will to Men de Fred Quimby, William Hanna i Joseph Barbera The Legend of Rockabye Point de Walter Lantz No Hunting de Walt Disney
Millor banda sonora - Dramàtica o còmica	Millor banda sonora - Musical
Alfred Newman per Love Is a Many-Splendored Thing Max Steiner per Més enllà de les llàgrimes Elmer Bernstein per L'home del braç d'or George Duning per Picnic Alex North per The Rose Tattoo	Robert Russell Bennett, Jay Blackton i Adolph Deutsch per Oklahoma Alfred Newman per Daddy Long Legs Jay Blackton i Cyril J. Mockridge per Ells i elles André Previn per Sempre fa bon temps Percy Faith i George Stoll per Love Me or Leave Me
Millor cançó original	Millor so
Sammy Fain (música); Paul Francis Webster (lletra) per Love Is a Many-Splendored Thing ("Love Is a Many-Splendored Thing") Nicholas Brodszky (música); Sammy Cahn (lletra) per Love Me or Leave Me ("I'll Never Stop Loving You") Johnny Mercer (música i lletra) per Daddy Long Legs ("Something's Gotta Give") James Van Heusen (música); Sammy Cahn (lletra) per The Tender Trap ("The Tender Trap") Alex North (música); Hy Zaret (lletra) per Unchained ("Unchained Melody")	Fred Hynes per Oklahoma Carlton W. Faulkner per Love Is a Many-Splendored Thing Wesley C. Miller per Love Me or Leave Me William A. Mueller per Escala a Hawaii Watson Jones per No seràs un estrany
Millor direcció artística - Blanc i Negre	Millor direcció artística - Color
Hal Pereira i Tambi Larsen; Sam Comer i Arthur Krams per The Rose Tattoo Joseph C. Wright; Darrell Silvera per L'home del braç d'or Cedric Gibbons i Malcolm Brown; Edwin B. Willis i Hugh B. Hunt per I'll Cry Tomorrow Cedric Gibbons i Randall Duell; Edwin B. Willis i Henry Grace per La jungla de les pissarres Edward S. Haworth i Walter Simonds; Robert Priestley per Marty	William Flannery i Jo Mielziner; Robert Priestley per Picnic Lyle R. Wheeler i John DeCuir; Walter M. Scott i Paul S. Fox per Daddy Long Legs Oliver Smith i Joseph C. Wright; Howard Bristol per Ells i elles Lyle R. Wheeler i George Davis; Walter M. Scott i Jack Stubbs per Love Is a Many-Splendored Thing Hal Pereira i Joseph McMillan Johnson; Sam Comer i Arthur Krams per To Catch a Thief
Millor fotografia - Blanc i Negre	Millor fotografia - Color
James Wong Howe per The Rose Tattoo Charles Lang per L'abella reina Arthur E. Arling per I'll Cry Tomorrow Russell Harlan per La jungla de les pissarres Joseph LaShelle per Marty	Robert Burks per To Catch a Thief Leon Shamroy per Love Is a Many-Splendored Thing Harry Stradling per Ells i elles Harold Lipstein per A Man Called Peter Robert L. Surtees per Oklahoma
Millor vestuari - Blanc i Negre	Millor vestuari - Color
Helen Rose per I'll Cry Tomorrow Beatrice Dawson per The Pickwick Papers Jean Louis per L'abella reina Edith Head per The Rose Tattoo Tadaoto Kainosho per Ugetsu monogatari	Charles LeMaire per Love Is a Many-Splendored Thing Helen Rose per Interrupted Melody Irene Sharaff per Ells i elles Edith Head per To Catch a Thief Charles LeMaire i Mary Wills per The Virgin Queen
Millor muntatge	Millors efectes especials
Charles Nelson i William A. Lyon per Picnic Ferris Webster per La jungla de les pissarres Alma Macrorie per The Bridges at Toko-Ri Gene Ruggiero i George Boemler per Oklahoma Warren Low per The Rose Tattoo	The Bridges at Toko-Ri (Paramount Studio) The Dam Busters (Associated British Picture Corporation Ltd.) The Rains of Ranchipur (20th Century-Fox Studio)
Millor documental	Millor curtmetratge documental
The Unconquered. Helen Keller in Her Story de Nancy Hamilton Heartbreak Ridge de René Risacher	Men Against the Arctic de Walt Disney The Battle of Gettysburg de Dore Schary The Face of Lincoln de Wilbur T. Blume
Millor curtmetratge, un carret	Millor curtmetratge, dos carrets
Survival City d'Edmund Reek 3rd Ave. El de Carson Davidson Gadgets Galore de Robert Youngson Three Kisses de Justin Herman	The Face of Lincoln de Wilbur T. Blume The Battle of Gettysburg de Dore Schary On The Twelfth Day de George K. Arthur Switzerland de Walt Disney 24-Hour Alert de Cedric Francis

• Samurai d'Hiroshi Inagaki (Japó) - votat per la Junta de Governadors com la pel·lícula en llengua estrangera més destacada als Estats Units el 1955. [estatueta. Premi Especial]

• Marlon Brando - millor actriu (Brando no fou present a la cerimònia però envià un missatge gravat. Jerry Lewis llegí el guanyador)
• Ernest Borgnine - millor guió original i història
• James Cagney - millors efectes especials
• Cantinflas - millor fotografia
• Maurice Chevalier - millor cançó
• Mel Ferrer i Claire Trevor - Premis Científics i Tècnics
• Susan Hayward - millor vestuari
• Audrey Hepburn - millor pel·lícula
• Jennifer Jones - millor director
• Grace Kelly - millor actor
• Peggy Lee i Jack Lemmon - millor direcció artística
• Jerry Lewis - millor muntatge
• Anna Magnani - millor guió adaptat
• Sal Mineo - millor so
• Edmond O'Brien - millor actor secundària
• Eleanor Parker - millors documentals
• Marisa Pavan i Jo Van Fleet - millors curtmetratges
• Eva Marie Saint - millor actriu secundària
• Frank Sinatra i Jerry Lewis - millors músiques

• Harry Belafonte interpretà "Unchained Melody" de Unchained
• Maurice Chevalier interpretà ("Something's Gotta Give" de Daddy Long Legs
• Eddie Fisher interpretà "Love Is a Many-Splendored Thing" de Love Is a Many-Splendored Thing
• Dean Martin interpretà "(Love is) The Tender Trap" de The Tender Trap
• Jane Powell interpretà "I'll Never Stop Loving You" de Love Me or Leave Me

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premis Oscar de 1955

• (anglès) Academy Awards Database
• (anglès) IMDB