La cerimònia fou presentada per l'actor i comediant Bob Hope.
Curiositats
Només dues de les pel·lícules nominada a Millor pel·lícula reberen també nominació per al seu director, Un home per a l'eternitat de Fred Zinnemann i Qui té por de Virginia Woolf? de Mike Nichols. La pel·lícula de Nichols fou la més nominada de la nit amb 13 nominacions, si bé no fou la gran vencedora, tot i que aconseguí guanyar cinc premis (dos per a les seves actrius). Un home per l'eternitat fou la gran vencedora de la nit amb sis premis de vuit nominacions, entre ells millor pel·lícula, director, actor principal i guió adaptat.
El guionista Robert Bolt es convertí en el segon guionista en aconseguir guanyar de forma consecutiva l'Oscar al millor guió adaptat, ja que l'any anterior l'havia aconseguit per Doctor Jhivago (anteriorment només havia aconseguit aquest fet Joseph L. Mankiewicz).
Per segona vegada a la història dues germanes foren nominades a millor actriu, en aquesta ocasió Vanessa Redgrave i Lynn Redgrave, 25 anys després que ho haguessin fet Olivia de Havilland i Joan Fontaine. Així mateix aquesta ha estat l'única ocasió en la qual les cinc candidates a millor actriu eren nascudes fora dels Estats Units.
L'actriu Patricia Neal reaparegué en públic en aquesta cerimònia després d'haver patit un aneurisma cerebral dos anys abans, rebent una gran ovació per part del públic.
A Herb Alpert and the Tijuana Brass Double Feature de John Hubley i Faith Hubley
The Drag de Carlos Marchiori
The Pink Blueprint de David H. DePatie i Friz Freleng
Premis Honorífics
Robert Wise l'any 1990.
Yakima Canutt - pels èxits com a especialista i pel desenvolupament de dispositius de seguretat per protegir els actors especialistes a tot arreu. [estatueta]
Y. Frank Freeman - pel servei excepcional a l'Acadèmia durant els seus trenta anys a Hollywood. [estatueta]
