ca Premis Oscar de 1962

Premis Oscar de 1962
	34° 00′ 32″ N, 118° 29′ 20″ O / 34.0089°N,118.489°O
Tipus	cerimònia dels Oscars
Data	8 abril 1963
Número d'edició	35 (1962 )
	← 1961 1963 →
Localització	Santa Monica Civic Auditorium (Califòrnia)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Presentador	Frank Sinatra
Direcció	Richard Dunlap
Productor	Arthur Freed
Retransmès per	American Broadcasting Company
Lloc web	oscars.org…

Els Premis Oscar de 1962 (en anglès: 35th Academy Awards) foren presentats el 8 d'abril de 1963 en una cerimònia realitzada al Santa Monica Civic Auditorium de Los Angeles.

La cerimònia fou presentada per l'actor i cantant Frank Sinatra.

Curiositats

La pel·lícula més nominada de la nit fou Lawrence d'Aràbia de David Lean amb 10 nominacions, i també fou la més premiada de la nit amb set premis en total, entre ells millor pel·lícula, director, guió adaptat i música original. Gregory Peck aconseguí el premi a millor actor principal pel seu paper a To Kill a Mockingbird de Robert Mulligan, considerat un dels millors papers de la història del cinema. Per la seva banda Anne Bancroft i Patty Duke recrearen les vides d'Anne Sullivan i Helen Keller a El miracle d'Anna Sullivan d'Arthur Penn, papers pels quals aconseguiren sengles Oscars.

Ingmar Bergman aconseguí una nominació a millor guió original per Såsom i en spegel, pel·lícula que l'any anterior havia aconseguit el premi a millor pel·lícula de parla no anglesa. Henry Mancini i Johnny Mercer es convertiren en els primers compositors a repetir guardó dos anys seguits en la categoria de millor cançó amb la seva victòria per Dies de vi i roses de Blake Edwards.

Premis

Millor pel·lícula	Millor director
Lawrence d'Aràbia (Sam Spiegel per Columbia Pictures) The Longest Day (Darryl F. Zanuck per 20th Century Fox) The Music Man (Morton DaCosta per Warner Bros.) Motí a la Bounty (Aaron Rosenberg per MGM) To Kill a Mockingbird (Alan J. Pakula per Universal Pictures)	David Lean per Lawrence d'Aràbia Pietro Germi per Divorci a la italiana Robert Mulligan per To Kill a Mockingbird Arthur Penn per El miracle d'Anna Sullivan Frank Perry per David and Lisa
Millor actor	Millor actriu
*Gregory Peck per To Kill a Mockingbird* com a Atticus Finch** Burt Lancaster per L'home d'Alcatraz com a Robert Stroud Jack Lemmon per Dies de vi i roses com a Joe Clay Marcello Mastroianni per Divorci a la italiana com a Ferdinando Cefalù Peter O'Toole per Lawrence d'Aràbia com a T. E. Lawrence	*Anne Bancroft^[1] per The Miracle Worker* com a Anne Sullivan** Bette Davis per Què se n'ha fet, de Baby Jane? com a Jane Hudson Katharine Hepburn per Long Day's Journey Into Night com a Mary Tyrone Geraldine Page per Dolç ocell de joventut com a Alexandra Del Lago Lee Remick per Dies de vi i roses com a Kirsten Arnesen/Clay
Millor actor secundari	Millor actriu secundària
*Ed Begley per Dolç ocell de joventut* com a Tom Boss Finley** Victor Buono per Què se n'ha fet, de Baby Jane? com a Edwin Flagg Telly Savalas per L'home d'Alcatraz com a Feto Gomez Omar Sharif per Lawrence d'Aràbia com a Sherif Ali Terence Stamp per La fragata infernal com a Billy Budd	*Patty Duke per The Miracle Worker* com a Helen Keller** Mary Badham per To Kill a Mockingbird com a Jean Louise Finch Shirley Knight per Dolç ocell de joventut com a Heavenly Finley Angela Lansbury per El missatger de la por com a Sra. Iselin Thelma Ritter per L'home d'Alcatraz com a Elizabeth McCartney Stroud
Millor guió original	Millor guió adaptat
Ennio de Concini, Alfredo Giannetti i Pietro Germi per Divorci a la italiana Ingmar Bergman per Såsom i en spegel Charles Kaufman i Wolfgang Reinhardt per Freud Alain Robbe-Grillet per L'Année dernière à Marienbad Stanley Shapiro i Nate Monaster per That Touch of Mink	*Horton Foote^[2] per To Kill a Mockingbird* (sobre hist. de Harper Lee)** Robert Bolt i Michael Wilson^[3] per Lawrence d'Aràbia (sobre biografia de T. E. Lawrence) William Gibson per The Miracle Worker (sobre obra teatre W. Gibson) Vladimir Nabokov per Lolita (sobre hist. pròpia) Eleanor Perry per David and Lisa (sobre hist. Theodore Isaac Rubin)
Millor pel·líucula de parla no anglesa
Les dimanches de Ville d'Avray de Serge Bourguignon (França) Electra de Michael Cacoyannis (Grècia) Le quattro giornate di Napoli de Nanni Loy (Itàlia) O Pagador de Promessas d'Anselmo Duarte (Brasil) Tlayucan de Luis Alcoriza (Mèxic)
Millor banda sonora - Dramàtica o còmica	Millor banda sonora - Musical o adaptació
Maurice Jarre per Lawrence d'Aràbia Elmer Bernstein perTo Kill a Mockingbird Jerry Goldsmith per Freud Bronislau Kaper per Motí a la Bounty Franz Waxman per Taras Bulba	Ray Heindorf per The Music Man Leigh Harline per El meravellós món dels germans Grimm Michel Magne per Gigot Frank Perkins per La reina del vodevil George Stoll per Billy Rose's Jumbo
Millor cançó original	Millor so
*Henry Mancini (música); Johnny Mercer (lletra) per Dies de vi i roses* ("Days of Wine and Roses")** Bronislau Kaper (música); Paul Francis Webster (lletra) per Motí a la Bounty ("Love Song From Mutiny on the Bounty (Follow Me)") André Previn (música); Dory Langdon (lletra) per Two for the Seesaw ("Song From Two for the Seesaw (Second Chance)") Sammy Fain (música); Paul Francis Webster (lletra) per Tendra és la nit ("Tender Is the Night") Elmer Bernstein (música); Mack David (lletra) per La gata negra ("Walk on the Wild Side")	John Cox per Lawrence d'Aràbia Waldon O. Watson per That Touch of Mink Robert O. Cook per Bon Voyage! Joseph D. Kelly per Què se n'ha fet, de Baby Jane? George R. Groves per The Music Man
Millor direcció artística - Blanc i negre	Millor direcció artística - Color
Alexander Golitzen i Henry Bumstead; Oliver Emert per To Kill a Mockingbird Joseph C. Wright; George James Hopkins per Dies de vi i roses Ted Haworth, Leon Barsacq i Vincent Korda; Gabriel Bechir per The Longest Day George Davis i Edward Carfagno; Henry Grace i Dick Pefferle per Period of Adjustment Hal Pereira i Roland Anderson; Sam Comer i Frank R. McKelvy per The Pigeon That Took Rome	John Box i John Stoll; Dario Simoni per Lawrence d'Aràbia George W. Davis i Edward Carfagno; Henry Grace i Dick Pefferle per El meravellós món dels germans Grimm Alexander Golitzen i Robert Clatworthy; George Milo per That Touch of Mink Paul Groesse; George James Hopkins per The Music Man George W. Davis i J. McMillan Johnson; Henry Grace i Hugh Hunt per Motí a la Bounty
Millor fotografia - Blanc i negre	Millor fotografia - Color
Jean Bourgoin i Walter Wottitz per The Longest Day Burnett Guffey per L'home d'Alcatraz Ernest Haller per Què se n'ha fet, de Baby Jane? Russell Harlan per To Kill a Mockingbird Ted D. McCord per Two for the Seesaw	Freddie Young per Lawrence d'Aràbia Russell Harlan per Hatari! Robert L. Surtees per Motí a la Bounty Paul C. Vogel per El meravellós món dels germans Grimm Harry Stradling per La reina del vodevil
Millor vestuari - Blanc i negre	Millor vestuari - Color
Norma Koch per Què se n'ha fet, de Baby Jane? Don Feld per Dies de vi i roses Denny Vachlioti per Fedra Edith Head per L'home que va matar Liberty Valance Ruth Morley per The Miracle Worker	Mary Wills per El meravellós món dels germans Grimm Bill Thomas per Bon Voyage! Edith Head per My Geisha Dorothy Jeakins per The Music Man Orry-Kelly per La reina del vodevil
Millor muntatge	Millors efectes especials
Anne Coates per Lawrence d'Aràbia Samuel E. Beetley per The Longest Day Ferris Webster per El missatger de la por John McSweeney, Jr. per Motí a la Bounty William H. Ziegler per The Music Man	Robert MacDonald i Jacques Maumont per The Longest Day A. Arnold Gillespie i Milo B. Lory per Motí a la Bounty
Sundays and Cybele (França) Electra (Grècia) The Four Days of Naples (Itàlia) Keeper of Promises (The Given Word) (Brasil) Tlayucan (Mèxic)
Millor documental	Millor curtmetratge documental
Black Fox: The Rise and Fall of Adolf Hitler de Louis Clyde Stoumen Alvorada d'Hugo Niebeling	*$Dylan Thomas* de Jack Howells** The John Glenn Story de William L. Hendricks The Road to the Wall de Robert Saudek
Millor curtmetratge	Millor curtmetratge d'animació
Heureux Anniversaire de Pierre Étaix i Jean-Claude Carrière Big City Blues de Martina i Charles Huguenot van der Linden The Cadillac de Robert Clouse The Cliff Dwellers de Hayward Anderson Pan de Herman van der Horst	The Hole de John i Faith Hubley Icarus Montgolfier Wright de Jules Engel Now Hear This (Warner Bros.) Self Defense ... for Cowards de William L. Snyder Symposium on Popular Songs de Walt Disney

Premi Humanitari Jean Hersholt

Steve Broidy

Presentadors

George Chakiris: millor actriu secundària
Rita Moreno: millor actor secundari
Wendell Corey: millor pel·lícula de parla no anglesa
Joan Crawford: millor director
Bette Davis: millor guió original i adaptat
Olivia de Havilland: millor pel·lícula
Van Heflin: millors curtmetratges
Audrey Hepburn i Eva Marie Saint: millor vestuari
Gene Kelly: millor direcció artística
Karl Malden: millor muntatge
Donna Reed: millor fotografia
Ginger Rogers: millor música i cançó
Sophia Loren: millor actor
Maximilian Schell: millor actriu
Miyoshi Umeki: millors documentals
Shelley Winters: millor so i efectes especials

Actuacions

Robert Goulet interpreta "Days of Wine and Roses" de Dies de vi i roses; "Love Song from Mutiny on the Bounty (Follow Me)" de Motí a la Bounty; "Song from Two for the Seesaw (Second Chance)" de Two for the Seesaw; "Tender Is the Night" de Tendra és la nit; i "Walk on the Wild Side" de Walk on the Wild Side

Múltiples nominacions i premis

Les següents pel·lícules van rebre diverses nominacions:

10 nominacions: Lawrence d'Aràbia
8 nominacions: To Kill a Mockingbird
7 nominacions: Motí a la Bounty
6 nominacions: The Music Man
5 nominacions: Dies de vi i roses, The Longest Day, The Miracle Worker i Què se n'ha fet, de Baby Jane?
4 nominacions: L'home d'Alcatraz i El meravellós món dels germans Grimm
3 nominacions: Divorci a la italiana, Dolç ocel de joventut, La reina del vodevil i That Touch of Mink
2 nominacions: Bon Voyage!, El candidat de la por, David and Lisa, Freud i Two for the Seesaw

Les següents pel·lícules van rebre més d'un premi:

7 premis: Lawrence d'Aràbia
3 premis: To Kill a Mockingbird
2 premis: The Longest Day i The Miracle Worker

Notes

↑ Anne Bancroft no fou present a la cerimònia, la prsentadora Joan Crawford acceptà el premi en el seu nom.
↑ Horton Foote no fou present a la cerimònia. El director de la pel·lícula, Alan J. Pakula, acceptà el premi en el seu nom.
↑ Inicialment només fou nominat Robert Bolt, que fou el responsable final del guió a partir del primer esborrany realitzat per Michael Wilson i que no acabà d'agradar al productor de la pel·lícula Sam Spiegel. El 26 de setembre de 1995 la Junta de Governadors decidí incloure Wilson en les candidatures.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premis Oscar de 1962

(anglès) Academy Awards Database
(anglès) IMDB

[1] Anne Bancroft no fou present a la cerimònia, la prsentadora Joan Crawford acceptà el premi en el seu nom.

[2] Horton Foote no fou present a la cerimònia. El director de la pel·lícula, Alan J. Pakula, acceptà el premi en el seu nom.

[3] Inicialment només fou nominat Robert Bolt, que fou el responsable final del guió a partir del primer esborrany realitzat per Michael Wilson i que no acabà d'agradar al productor de la pel·lícula Sam Spiegel. El 26 de setembre de 1995 la Junta de Governadors decidí incloure Wilson en les candidatures.

[1]

[2]

[3]

Agama	Bahasa	Biografi	Budaya	Ekonomi	Elektronika
Film	Filsafat	Geografi	Indonesia	Ilmu	Lingkungan
Masyarakat	Matematika	Militer	Mitologi	Musik	Olahraga
Pendidikan	Politik	Sastra	Sejarah	Seni	Teknologi

Premis Oscar de 1962