John Sturges
John Eliot Sturges (Oak Park, Illinois, 3 de gener de 1910 - San Luis Obispo, Califòrnia, 18 d'agost de 1992) fou un director de cinema estatunidenc. Va ser considerat en l'època daurada de Hollywood un dels millors directors del cinema d'acció, particularment dotat per al western.[1] BiografiaVa iniciar la seva carrera a Hollywood el 1932 com a muntador. Durant la Segona Guerra Mundial va començar a dirigir documentals i pel·lícules d'instrucció per a la Força Aèria dels Estats Units. Va realitzar un cèlebre documental sobre el conflicte al costat de William Wyler. El seu debut en solitari es va produir el 1946 amb The Man Who Dared, un western de sèrie B. Es va especialitzar en cinema d'espectacle, narrant vigorosament històries de l'oest, bèl·liques o d'aventures, i establint un peculiar segell personal a cada una, esdevenint un apreciat artesà en el seu temps (avui considerat també autor). Va realitzar un ús imaginatiu del CinemaScope i, amb una trajectòria relativament curta, va aconseguir destacar com un director de talent. Des de principis de la dècada de 1950 fins a la dècada de 1970, va realitzar una dotzena de títols en què van brillar actors com Louis Calhern, Spencer Tracy, William Holden, Richard Widmark, Kirk Douglas, Robert Taylor, Steve McQueen, Yul Brynner, Anthony Quinn, Rock Hudson, Burt Lancaster, James Garner, Clint Eastwood, John Wayne, Robert Duvall o Michael Caine, en títols com The Magnificent Yankee (1950), la seva millor comèdia; The Capture (1950), el primer western important de la seva carrera; The People Against O'Hara (1951) i Conspiració de silenci (1955), les dues últimes amb excel·lents composicions de Spencer Tracy; Fort Bravo (1953); Duel de titans (1957), gairebé la millor versió del mític duel a l'OK Corral després de la magistral My Darling Clementine (1946), de John Ford, El vell i la mar (1958), sobre la immortal novel·la d'Ernest Hemingway, novament amb Spencer Tracy; L'últim tren de Gun Hill (1959), un clàssic del western; o Els set magnífics (1960), la seva pel·lícula més taquillera, que versionava Shichinin no Samurai (1957) d'Akira Kurosawa i gairebé iniciava el western crepuscular i desencantat imperant en la meitat de la dècada de 1960 i de 1970. Després del ressonant èxit de La gran evasió (1963), que va convertir en estrella a Steve McQueen, va dirigir els populars films La batalla dels turons del whisky (1965), Estació polar Zebra (1968), Joe Kidd (1972) o Ha arribat l'àguila (1976), el seu últim film, sobre una novel·la de Jack Higgins convertida en bestseller. Va morir als 82 anys d'un emfisema pulmonar.[1] Filmografia
Referències
|