|
Susan Hayward
Edythe Marrenner Pearson (Brooklyn, Nova York, 30 de juny de 1917 - Hollywood, Los Angeles, 14 de març de 1975), coneguda amb el nom artístic de Susan Hayward, va ser una destacada i llegendària actriu estatunidenca, guanyadora dels premis Oscar i Globus d'Or.[1] BiografiaPrimers anysSusan Hayward va néixer a Brooklyn, Nova York, filla de Walter Marrenner i Ellen Pearson. Els seus avis materns eren d'origen suec. Va començar la seva carrera com a model fotogràfica. Poc després es va traslladar a Hollywood el 1937, buscant aconseguir el paper de Scarlett O'Hara al film Allò que el vent s'endugué. El seu nom artístic va ser escollit pel seu representant perquè "sonava semblant" al de Rita Hayworth i la sonoritat el dotava d'una certa associació. Les dècades següents van ser extraordinàries per al desenvolupament del talent interpretatiu, especialment dramàtic, de la pèl-roja intèrpret novaiorquesa. CarreraMalgrat no haver estat elegida per encarnar el paper femení principal d'Allò que el vent s'endugué, Hayward va trobar feina per interpretar petits papers fins que va tenir una audició per al film Beau Geste, en el qual va portar com a coestrella masculina l'actor Gary Cooper. Durant la Segona Guerra Mundial va interpretar dos papers femenins estel·lars al costat de John Wayne a Reap the Wild Wind (1942), a I Married a Witch (1942), amb Veronica Lake i Fredrich March, i a The Fighting Seabees (1944). El 1947 va rebre la seva primera nominació a l'Oscar pel seu paper de cantant alcohòlica de club nocturn al film Una dona desfeta. Una vegada conclòs el conflicte bèl·lic, es va establir ella mateixa com una de les dames actrius principals de Hollywood, en pel·lícules com: My foolish Heart (1949), David i Betsabé (1951) i With a Song in My Heart (1952). Al començament de la dècada dels 50 Susan Hayward era una de les intèrprets femenines més respectades tant per la crítica com pel públic. Durant els anys 50 va ser aclamada per les seves interpretacions dramàtiques com la malenconiosa esposa del president Andrew Jackson, a la pel·lícula The President's Lady (1953), l'actriu alcohòlica Lillian Roth, a I'll Cry Tomorrow (1955), basat en l'autobiografia de l'actriu, i de la vida real a l'assassina de Califòrnia, Barbara Graham, al film Vull viure (1958), de Robert Wise. Aquest últim paper, gens glamurós i difícil, la va fer mereixedora de l'Oscar a la millor actriu. Amb el títol de Wise va arribar al cim de la seva carrera. A partir d'aquesta data les seves pel·lícules van perdre qualitat, optant ella mateixa per abandonar el cinema a la fi dels anys 60, després de la seva aparició a Valley of the Dolls (1967), de Mark Robson. Cinc anys després va tornar a la pantalla gran per a interpretar, al costat de William Holden i Ernest Borgnine, The Revengers (1972), un film dirigit per Daniel Mann que va suposar la seva última intervenció cinematogràfica. La gran majoria dels intèrprets, entre ells John Wayne, que van aparèixer a El conqueridor de Mongòlia (1956), de Dick Powell, rodatge portat a terme a Utah, prop d'on havia realitzat pràctiques nuclears, patirien amb posterioritat diversos tipus de càncer. Susan Hayward va desenvolupar un tumor cerebral que la va dur a la mort el dia 14 de març de 1975. Tenia 56 anys. Hayward es va casar en dues ocasions. La primera el 1944 amb l'actor Jess Barker, que va intervenir en pel·lícules com Perversitat. Jess i Susan es van divorciar deu anys després. El seu segon marit va ser Floyd Eaton Calkley, amb qui va contreure matrimoni el 1957 i de qui va quedar vídua l'any 1966.[1][2][3] Filmografia
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Susan Hayward |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
