Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llengües tucanes orientals

Infotaula de llenguaLlengües tucanes orientals
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants~10875[1] (1999)
EstatBolívia, Brasil i Colòmbia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
Llengües tucanes Modifica el valor a Wikidata

Les llengües tucanes orientals són una branca proposada de les llengües tucanes, parlades en el nord-oest de la Amazònia, a la frontera entre el Brasil i Colòmbia.

Classificació

Les llengües tucanes orientals constitueixen el grup més nombrós tant pel nombre de llengües com demogràficament, dins de la família tucana. Les classificacions d'internes d'ASJP[2] i Ethnologue[3] difereixen encara que ambdues coincideixen en grups d'últim nivell. La classificació de Ethnologue usa tres subgrups:

  • Tucano nord-oriental (N)
  • Tucano centreoriental (C)
  • Tucano sud-oriental (S)

Mentre que ASJP basat en similituds lèxiques proposa el següent arbre cladístic:



Barasano (S)



Des-Sir

Desano (C)



Siriano (C)






Macuna (S)


Tat-Car

Tatuyo (C)



Carapana (C)







Wanano (N)



Piratapuyo (N)





Tucano (N)




Bara-Waimaya (C)



Tuyuca-Yurti (C)








La posició divergent del barasana es deu a la seva pertinença a l'àrea lingüística de l'alt Vaupés. Com pot veure's la comparació lèxica no reflecteix els grups nord-oriental, centroriental (C) i sud-oriental (S). Els grups reconeguts universalment tant per Ethnologue com per ASJP són:

  • Bara-Waimaya
  • Tuyuca-Yurutí
  • Piratapuyo-Tatuyo
  • Desano-Siriano

Comparació lèxica

Els numerals en diferents llengües tucanes orientals són:[4]

GLOSA Bara-Tuyuca Tucano Piratapuyo
(waihana)
Desano Tatuyo-Carapana Barasana PROTO-
TUC. Or.
Waimaha Tuyuca Yurutí Tatuyo Carapana
'1' hi'ka-(ɡa) sihkaɡá ĩ̀i̥'kʰã́- niʔkã́- ʉ̃̀ʰkã́ uhu híká- hĩkã- kóho.wɑ̃mẽ́ *(d)ĩʔkã-
'2' pʉa-(ɡa) pùaɡá pɨ'á- pʉá- pʉ́à pẽ- pɨ́ɡà- pʉ̃ɡa- sĩ́ŋ.ɨ̃ *pɨa-
'3' itīá-(ɡa) ihtīáɡa īi̥tʰī'á- iʔtiá- ìʰtíà ũɾ̃ẽ- ítíà- itia- hɨ́ɑ *iʔtia-
'4' ba'pári-(ka) bahpáɾipa ᵐbāḁˈpʰúbīi̥sāɾi- baʔpáriti- pʰìtítíá ahpikũɾ̃ã bàpàrì- bapa-ri-kãnakã- bɑbɑ́ɾi *baʔpati-
'5' hi'kábõkõro sihkábõhêyêpa ĩ̀i̥ˈkʰã́ȭo̥pʰɨ̀ɨ̥kʰɨ̀ɲ- niʔkã́mokʉ- ʉ̃̀ʰkã́mṍpẽ́ yuhuru mõhõtõ ̃híká- ̃wàbó- hĩkã-wãmo-kãrõ kóhó.mõ.kṍ.ɾõ *(d)ĩʔkã ãbõkõto
'10' pʉabõkõro pùabòhêyêpa pɨ̃̄ˈã́ṍo̥pʰɨ̄ɨ̥kʰɨɲ- pʉámokʉ- pʉ́àmõ̀pẽ̀ pẽmõhõtõ pɨ́ɡà- ̃wabó.̃kóò pʉ̃ɡa-wãmo-kãrõ hɨ́ɑ ɑ̃́mõ.kṍ.ɾõ *pɨa ãbõkõtõ

Referències

  1. Janet Barnes, 1999, p. 209.
  2. ASJP
  3. Tucanoan (Ethnologue)
  4. «Tucanoan Numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 11 de maig de 2011. [Consulta: 5 juny 2012]. Arxivat 2011-05-11 a Wayback Machine.

Bibliografia

Enllaços externs


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9