|
Cànon (Bíblia) Cànon és un conjunt de llibres que integren la Bíblia segons una religió concreta que els considera així divinament inspirats i els distingeix d'altres llibres que no es consideren revelats. Aquestes diferències entre les diferents branques del cristianisme es donen únicament per l'Antic Testament, ja que totes les bíblies tenen el mateix nombre de llibres en el Nou Testament. Cànon de la Bíblia hebraicaLa idea d'un cànon de la Bíblia hebraica, l'Antic Testament, no s'imposa fins després del Sínode de Jamnia, a finals del segle i, després de la destrucció del segon Temple de Jerusalem pels romans. No sembla que fos una llista de llibres tancada.[1] Més aviat, el procés de canonització sembla haver estat un procés obert. El text masorètic actual, és fruit del treball dels doctors del segle ii i està format per 39 llibres. Cànon cristiàL'Antic Testament constitueix la primera secció de les dues parts del cànon cristià i inclou els llibres de la Bíblia hebrea, així com diferents llibres Deuterocanònics. El seu contingut exacte difereix depenent del tipus de denominació cristiana.
Història del cànon bíblic catòlicEl primer cànon bíblic conegut és l'anomenat «cànon de Muratori», descobert el 1740 a Milà per l'erudit Luis Antonio Muratori. Està format per una llista dels llibres neotestamentaris elaborada a Roma durant el segle viii, però els investigadors opinen que pot ser una còpia d'un document de l'any 175. Inclou l'Apocalipsi, però no admet l'Epístola als Hebreus i objecta el Pastor d'Hermes, per ser no apostòlic.[2] El primer cànon neotestamentari àmpliament acceptat fou l'establert per Anastasi d'Alexandria (+373) «martell d'heretges», que inclou l'Apocalipsi i l'Epístola als Hebreus. A petició d'Exuperi de Tolosa, que demanava instruccions sobre el cànon de la bíblia i el comportament dels religiosos, Innocenci I li va escriure la carta Consulenti Tibi el 20 de febrer de 405, que contenia una llista de les escriptures canòniques i una sèrie d'escrits que no només s'havien de repudiar, calia prohibir-los[3] (et si qua sunt alia, non solum repudianda, veram etiam noveris esse damnada), en una de les primeres formes de censura del cristianisme,[4] El cànon fluctuà durant anys, segons els llocs, acceptant o rebutjant l'Apocalipsi i obres com el Pastor d'Hermes o Bernabé.[5] El Concili de Trento iniciat l'any 1545 fixà definitivament el cànon de l'Església catòlica apostòlica i romana. ApocalipsiLa canonicitat de l'Apocalipsi de Sant Joan fou prou discutida en els primers segles:
Escrits esmentats dins la Bíblia actualment desapareguts
Vegeu tambéReferències
|