Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Font Q

Teoria de les dues fonts

La Font Q és part de la Teoria de les dues fonts proposada per Christian Hermann Weisse i Christian Gottlob Wilke a mitjans del segle xix sobre les fonts dels evangelis sinòptics de Mateu i Lluc. Representa una suposada col·lecció de les dites de Jesús de Natzaret, escrita als voltants de l'any 50 dC.

La qüestió sinòptica

La tradició cristiana havia establert que l'evangeli més antic era el de Mateu. Fins i tot s'havia arribat a afirmar que l'evangeli segons Marc era un resum dels evangelis de Mateu i Lluc. Posteriorment, Christian Hermann Weisse i Christian Gottlob Wilke, de manera independent, en el 1838 van concloure que l'evangeli de Marc no és un resum de Mateu i Lluc, sinó que és anterior a ells i fins i tot els va servir de font. A més, Weisse establí la teoria de què existia una font comuna a Mateu i Lluc. Johannes Weiss, l'any 1890, anomenà amb la lletra Q a aquesta font (de Quelle que significa font en alemany). D'aquesta manera sorgí la hipòtesi de les dues fonts:

La teoria de les dues fonts fou analitzada i sistematitzada per Heinrich Julius Holtzmann.

La Font Q

També anomenada col·lecció de les dites de Jesús, o logia (en grec, dites).

Es considera que és una tradició, oral o escrita, àmpliament difosa en el món cristià de la primera meitat del segle i, i que serví de base per la confecció dels evangelis sinòptics, i també per la d'alguns d'apòcrifs.

Fent un profund estudi d'harmonització dels evangelis canònics, es pot fer una hipòtesi molt aproximada de l'ordre de composició dels evangelis:

  • Any 50: Mateu escriu les logia, és a dir les dites de Jesús. Això és asseverat per Pàpies (130 dC). Aquesta seria anomenada "Font Q": el primer evangeli.
  • Any 55: Mateu introdueix als logia totes les vivències; és el seu primer evangeli en arameu, sense la part de la infància de Jesús.
  • Any 62: Marc escriu el seu evangeli en grec, per comanda de la comunitat romana, que sabien que Marc era el traductor de Pere i l'havien sentit predicar en nombroses ocasions.
  • Any 63: Lluc, deixeble de Pau, escriu el seu evangeli en grec.
  • Any 64: Mateu tradueix el seu evangeli al grec, incorporant la part de la infància i la genealogia de Jesús.
  • Any 90: Joan escriu el seu evangeli en grec.

La Font Q ha tingut una gran importància en el moviment de recerca del Jesús històric, ja que se suposa que aquesta tradició es formà entre l'any en què morí Jesús de Natzaret (cap al 36 dC) i la formació dels evangelis de Mateu i Lluc, cap a l'any 80 dC. Això situa la confecció de les dites de Jesús en un període més pròxim al personatge que el dels dos evangelis.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9