|
Església (institució) Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió. Per extensió, a partir del segle iii, el terme es refereix a l'edifici on una comunitat s'uneix; cal distingir doncs església com a lloc d'adoració, d'Església, comunitat o institució amb una majúscula per al segon, incloent-hi el plural. En sociologia, la paraula denota un grup religiós universalista i institucionalitzat.[1] EtimologiaLa paraula església prové de la veu grega ἐκκλησία (transliterat com a ekklesia) via el llatí ecclesia. La major part de llengües romàniques (francès église, castellà iglesia, italià chiesa, portuguès igreja, occità glèisa, gallec igrexa, etc.) utilitzen també un mot derivat d'aquest. El substantiu posseeix una doble herència de significat en la Bíblia:[2]
Així,Església en alguns passatges del Nou Testament podria combinar ambdues idees (l'hebrea i la grega) o només una, raó per la qual donaria un profund i complex significat a les paraules de Jesús de Natzaret a Simó Pere recollides a l'Evangeli segons sant Mateu:
KyriakêLes llengües germàniques i eslaves utilitzen per primer cop un nom per al lloc de culte, que després es va ampliar a la institució de l'Església. En aquest cas, fan servir la paraula grega Kyriakê, procedent del grec popular romà d'Orient (kyrikē), que pot significar alguna cosa "referent al Senyor (kyrios)"; tanmateix, no existeix unanimitat sobre això. Aquest mot va esdevenir sv kyrka sc kirk nl kerk, de Kirche , en church, uk Церква - Txerkva ru церковь - Txerkovi, etc. BasilicaEl mateix principi es va aplicar també en algunes llengües romàniques, eslaves i germàniques. Per tant, la paraula bàsica va ser presa del llatí basílica, que al seu torn prové del grec Basilikà-βασιλική ("[casa] reial" o "[aulè- cort] reial"), que en romanès va esdevenir biserică (antigament băsearică, com en aromanès) en romanx Baselga i en dàlmata bašalka. CasaAltres idiomes han pres per a església (en tots els sentits) algun mot derivat del concepte de "casa" (llar). Per tant, en hongarès és anomeneda egyház ("una casa"). En polonès kościół ("castell"), mentre que els cristians de parla gueez utilitzen el terme beta kristian ("casa cristiana"). Sentits neotestamentaris de la paraula EsglésiaEn sentit concret o realEn alguns passatges de la Bíblia el seu ús en singular fa referència a una congregació local i específica, com és el cas del relat a Fets dels apòstols pel que fa a l'Església de Jerusalem:
Però en altres passatges Pau de Tars sembla utilitzar el mot per referir-se a un conjunt de congregacions:
Amb tot, els estudiosos concorden que les Escriptures fan poca distinció entre el singular i el plural, per això, de la mateixa manera, Església pot fer referència a una reunió de creients en una llar, com és el cas de l'esmentada en l'Epístola als romans:
De la mateixa manera, a una reunió de creients en una sola ciutat, com els destinataris de la Primera epístola de sant Pau als corintis
O a la reunió de creients d'una província, com anomena Sant Pau a les esglésies d'Àsia en la seva Primera Epístola als Corintis
En sentit ideal o místicEn altres passatges de la Bíblia, particularment en les epístoles paulines, es fa servir Església per designar allò que els cristians han definit al llarg de la seva història com a cos místic de Crist o, tota la comunitat universal dels creients. Així passa, per exemple, a l'Epístola als Efesis on Pau de Tars explica l'etern propòsit redemptor de Déu realitzat en una Església en què participen tant jueus com no jueus, persones de totes les nacions, tant esclaus com homes lliures, etc. Un vers de l'Epístola als Colossencs deixa molt clara aquesta idea, una Església ...
L'Església universal En un primer pla, l'Església seria el conjunt de tots els cristians, congregats en virtut del baptisme. En la majoria de les denominacions es creu que tots els batejats conformen només un cos, amb Crist al capdavant: l'Església seria llavors el cos místic de Crist.
. El comú de cada església cristiana i cada cristià és que, tots (per definició) creuen en Crist, és a dir posen la seva esperança i confien en Jesús el Crist (Jesucrist) per a la seva salvació. Tenen Fe en Jesús el Crist, l'Ungit, el Messies, el Fill de Déu (Déu encarnat), etc. En català, "Església" amb majúscules es refereix a l'Església Catòlica Romana, congregada entorn del Papa i els bisbes. L'Església Catòlica es veu a si mateixa com a aquesta Església total en virtut de la successió apostòlica des de l'apòstol Pere en la persona del papa, en la qual cosa divergeixen els protestants, que neguen valor a la tradició apostòlica. L'Església Ortodoxa i Església Anglicana reconeixen jerarquia al papa, però no autoritat jurisdiccional. Les esglésies particularsA comunitats cristianes geogràficament determinades (un país, una jurisdicció eclesiàstica) se les denomina església particular, sense que això impliqui que siguin congregacions diferents a l'Església total. Per exemple, l'església grega. A l'Església Catòlica, sol emprar-se per referir-se específicament a cada comunitat sota la direcció d'un mateix prelat: diòcesi, vicariats apostòlics, entre d'altres. Vegeu tambéReferències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
