Holly Hunter

Holly Hunter

(2015)
Biografia
Naixement	20 març 1958 (66 anys) Conyers (Geòrgia)
Residència	Nova York
Religió	Ateisme
Formació	Universitat Carnegie Mellon - Bachelor of Fine Arts Rockdale County High School
Activitat
Lloc de treball	Estats Units d'Amèrica
Ocupació	actriu de teatre, productora de cinema, actriu de televisió, actriu de cinema, productora de televisió
Període	Segle XXI
Activitat	1968 -
Família
Cònjuge	Janusz Kamiński (1995–2001), divorci
Premis
(2009)  Premi Lucy (2004)  International Cinephile Society Award for Best Supporting Actress (en) , per l'obra Thirteen (2004)  Premi de la Societat de Crítics de Cinema de Las Vegas a la millor actriu secundària, per l'obra Thirteen (21 març 1994)  Oscar a la millor actriu, per l'obra El piano (1994)  BAFTA a la millor actriu, per l'obra El piano (1993)  Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor actriu, per l'obra El piano (1993)  Premi del Festival de Canes a la interpretació femenina, per l'obra El piano (1993)  Premi AACTA a la millor actriu protagonista, per l'obra El piano (1993)  Premi London Film Critics Circle a l'actriu de l'any, per l'obra El piano (1993)  New York Film Critics Circle Award a la millor actriu, per l'obra El piano (1993)  National Board of Review Award a la millor actriu, per l'obra El piano (1993)  Premi Primetime Emmy a la millor actriu principal en una sèrie, pel·lícula o antologia, per l'obra The Positively True Adventures of the Alleged Texas Cheerleader-Murdering Mom (1993)  Globus d'Or a la millor actriu dramàtica, per l'obra El piano (1993)  National Society of Film Critics Award a la millor actriu, per l'obra El piano (1989)  Premi Primetime Emmy a la millor actriu principal en una sèrie, pel·lícula o antologia, per l'obra Roe vs. Wade (1987)  Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor actriu, per l'obra Broadcast News (1987)  National Board of Review Award a la millor actriu, per l'obra Broadcast News (1987)  New York Film Critics Circle Award a la millor actriu, per l'obra Broadcast News  Os de Plata a la millor interpretació femenina  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood

Holly P. Hunter (Conyers, Geòrgia, EUA, 20 de març de 1958) és una actriu estatunidenca. Entre les seves pel·lícules trobem Arizona baby, Broadcast News, Always, i El piano per la qual va guanyar uns quants premis, incloent-hi un Oscar a la millor actriu. Protagonitza la sèrie Saving Grace a la televisió per cable.

Holly Hunter és filla d'Opal Marguerite Catledge, mestressa de casa, i Charles Edwin Hunter, un pagès i representant de material esportiu.^[1] Hunter va aconseguir un títol en dramatúrgia a la Universitat Carnegie Mellon a Pittsburgh, després va anar a viure a la ciutat de Nova York i va compartir pis amb l’actriu amiga Frances McDormand. El 2008 Hunter explicava la seva vida al Bronx «al final de la línia D del metro, just al carrer 205, entre l’Avinguda Bainbridge i l’Avinguda Hull. Era un barri molt irlandès, tot i que unes quantes illes més enllà som en un món italià».^[2] Per sort va coincidir amb el dramaturg Beth Henley, quan van quedar tots dos atrapats en un ascensor, i la va portar al càsting de l’obra de Henley Crimes of the Heart. «Era al començament de 1982. Al carrer 49 entre Broadway i la vuitena Avinguda (...) a la cara sud del carrer», Hunter anava a una entrevista. «Vam estar atrapats 10 minuts; no gaire temps. Vàrem tenir una interessant conversa. Nosaltres dos».^[2]

Quan va anar a Los Angeles, Califòrnia, el 1982, Hunter compartia una casa amb un grup de persones que incloïen McDormand i el director Sam Raimi, així com els futurs col·laboradors Joel Coen i Ethan Coen.

Hunter va fer el seu debut a la pantalla amb la pel·lícula de terror de 1981 The Burning. Després d’anar a Los Angeles, Hunter va sortir a pel·lícules per la TV abans de donar-li un paper secundari el 1984 Swing Shift. Aquell any, feia la seva primera col·laboració amb l'equip de guionistes-directors-productors dels germans Coen, a Sang fàcil fent una aparició (que no va sortir als crèdits) com la veu d’una màquina. Fins al 1987 feinetes de cinema i televisió, quan gràcies a un paper protagonista a Arizona baby, i la seva nominació a l’Oscar pel seu paper a Broadcast News, Hunter es va convertir en una estrella aclamada per la crítica. Va continuar amb l’adaptació de l’obra de Henley Miss Firecracker; Always (1989) de Steven Spielberg, un drama romàntic amb Richard Dreyfuss; i el docudrama per la TV sobre la Cort Suprema dels Estats Units Roe v. Wade (1989).

Després de la seva segona col·laboració amb Dreyfuss a Once Around (1991), Hunter va obtenir bones crítiques per la seva feina a tres pel·lícules del 1993, dues de les quals van suposar que se la nominés per a dos Oscars aquell mateix any: l'actuació de Hunter a The Firm (1993) li va suposar la nominació com a millor actriu secundària, mentre el seu retrat d'una dona escocesa muda involucrada en un embolic a El Piano de Jane Campion, amb Harvey Keitel, li va servir per a guanyar l’Oscar a la millor actriu. Hunter va sortir a pel·lícules com la comèdia dramàtica Home for the Holidays (1995) i el thriller Copycat (1995). També a Crash (1996) de David Cronenberg o com a àngel sardònic en A Life Less Ordinary (1997). L'any següent, interpretava una novaiorquesa acabada de separar a Living Out Loud de Richard LaGravenese, al costat de Danny DeVito, Queen Latifa, i Martin Donovan. Hunter aconseguia ressenyes positives per les seves actuacions.

Hunter arrodonia els anys 1990 amb un paper menor en el drama independent Jesus’ Son. Després d'un paper secundari al film dels Coen O Brother, Where Art Thou? (2000), Hunter participava en el telefilm La guerra del comtat de Harlam, una història de baralles entre els treballadors d’una mina de carbó de Kentucky. Hunter continuaria a la pantalla petita amb un paper a When Billie Beat Bobby (2001).; i com a narradora de l’Eco Challenge New Zealand abans de retornar al cinema amb un paper menor en el drama de 2002 Moonlight Mile. L’any següent trobem Hunter al drama Levity. També el 2003, Hunter tenia un paper que li suposaria una nominació a l’Oscar, Thirteen. El 2004, Hunter protagonitzava amb Brittany Murphy la sàtira romàntica Little Black Book, i el mateix any posava la seva veu a la pel·lícula de dibuixos animats Els increïbles com la veu de Helen Parr, àlies la superheroine Elastigirl. El 2005, Hunter protagonitzava amb Robin Williams la comèdia negra Un cop de sort.

Hunter va esdevenir productora executiva, i ajudava a desenvolupar el seu protagonisme a la sèrie de TV Saving Grace que es va estrenar el juliol de 2007. Per la seva actuació va rebre un Globus d'Or i la nominació de dos premis Screen Actors Guild i d’un Emmy. El 30 de maig de 2008 Hunter va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood. El 2009, va ser guardonada amb el Premi Lucy.^[3] El 2016, Hunter va interpretar la senadora Finch a Batman contra Superman: L'alba de la justícia.^[4][5] L'aspecte de Hunter es va utilitzar als còmics preqüela relacionats amb Batman contra Superman: L'alba de la justícia. El 2021 Hunter va protagonitzar al costat de Ted Danson la comèdia Mr. Mayor de NBC.

Durant molts anys, Hunter va estar amb l’actor Arliss Howard. Es va casar amb el cineasta polonès Janusz Kaminski el 20 de maig de 1995 fins al seu divorci el 21 de desembre de 2001. Des de 2001, ha estat amb l'actor americà Gordon MacDonald, amb qui coprotagonitzava By the Bog of Cats el 2001 al Teatre de San José, i posteriorment el 2004 al West End Theatre. El gener de 2006, l’agent de Hunter anunciava que Hunter havia tingut bessons a l'edat de 47 anys;^[6] Entertainment Weekly informava més tard que els bessons eren nois. El cosí de Hunter és Tim Salmon, jugador de beisbol de Los Angeles Angels of Anaheim.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Holly Hunter

• "What people don't know about Holly" (entrevista), The Guardian, 22 de novembre de 2003