Marie-José Nat (nascuda Marie-José Benhalassa, Bonifacio, Còrsega, 22 d'abril de 1940-París, 10 d'octubre de 2019)[1] va ser una actriu de cinema i televisió francesa.
Biografia
Va ser filla d'Abdelkader Benhalassa, cabilenc militar de carrera, i de Vincentine Biancarelli, una pastora corsa.[2][3] De petita es va traslladar amb els seus pares a Ajaccio.[4] Va començar la seva carrera com a model d'alta costura.[2] El 1955 va guanyar la competició de la revista Femmes d'aujourd'hui en la qual esdevingué parella de Jean-Claude Pascal en una fotonovel·la titulada L'amour est un songe.[5]
Denys de La Patellière li va oferir el seu primer paper protagonista el 1959 a Rue des prairies al costat de Jean Gabin, en el qual interpretava a la seva filla. L'any següent, va interpretar un esquetx de comèdia de René Clair amb Claude Rich i Yves Robert, i va obtenir un paper protagonista a La Vérité de Henri-Georges Clouzot, interpretant la rival de Brigitte Bardot amb Sami Frey.
El 1960 es va casar amb l'actor Roger Dumas i es divorciaren el 1962. El 1965 es va casar amb el director Michel Drach, amb qui va tenir tres fills[2] i es va divorciar el 1981. Després va tenir una relació durant anys amb l'actor Victor Lanoux.[5] El 30 de setembre de 2005 es va casar amb el pintor, escriptor i compositor de cançons Serge Rezvani.
Va protagonitzar nombroses pel·lícules del seu marit: Amélie ou le Temps d'aimer (1961), La Bonne Occase, Safari diamants, Élise ou la vraie vie (1970), Les Violons du bal (1974) o Le Passé simple (1966) amb Jean Sorel, Jean-Louis Trintignant, Victor Lanoux i Bernadette Lafont.
El 2001, Nat va ser membre del jurat del 36è Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary i el 2010 del 24è Festival de Cinema de Cabourg. El 2006 va publicar la seva autobiografia Je n'ai pas oublié : récit[6] Va morir a París de càncer als 79 anys.[7]
Teatre
- 1958: Virage dangereux de John Boynton Priestley, dirigit per Raymond Rouleau, Théâtre Michel
- 1959: Blaise de Claude Magnier, dirigit per Jacques Mauclair, Théâtre des Nouveautés
- 1966: Médor de Roger Vitrac, dirigit per Maurice Jacquemont, amb Bernard Noël, studio des Champs-Élysées
- 1984: Désiré de Sacha Guitry, dirigit per Jean-Claude Brialy, amb Jean-Claude Brialy i Bernadette Lafont, Théâtre Édouard VII
- 1985: Voisin voisine de Jerome Chodorov dirigit per Pierre Mondy, amb Victor Lanoux, Théâtre du Palais-Royal, i el 1986 a Théâtre Montansier
- 1990: Avec ou sans arbrese Jeannine Worms, dirigit per Albert-André Lheureux, amb Henri Garcin, Théâtre Hébertot
Filmografia
Cinema
Televisió
Telefilms
Sèries de televisió
Guardons i premis
Referències
- ↑ Redacción France 24 - Agencia France Press «Marie-José Nat, familiar face of screens in the 60s and 70s» (en anglès). , 10-10-2019 [Consulta: 10 octubre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Who's Who in France, édition 2015, p.1665.
- ↑ «http://www.evene.fr/livres/livre/marie-josee-nat-je-n-ai-pas-oublie-21629.php Je n'ai pas oublié de Marie-José Nat». [Consulta: 27 juny 2012].
- ↑ Davia Paoli-Bourgeois. «Itinéraire d'une enfant de Bonifacio». Corse Matin, 23-04-2011. Arxivat de l'original el 6 de maig 2016. [Consulta: 10 octubre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 Marie-José Nat on bifi.fr.
- ↑ Je n'ai pas oublié : récit, Paris, Plon, 2006, 166 p.-[16] p. de pl. ISBN 2-259-19663-2, sur bnf.fr (consulté le 11 octobre 2019)
- ↑ «Mort à 79 ans de Marie-José Nat, la beauté brune du cinéma français», 10-10-2019. [Consulta: 11 octubre 2019].
- ↑ Marie-José Nat sur Ciné-ressources, consulté le 23 mars 2010.
- ↑ Décret du 31 décembre 2004 portant promotion et nomination.
- ↑ Décret du 14 novembre 2011 portant promotion et nomination.
|
|---|
| 1946–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
