Billie Jean King

Billie Jean King

Biografia
Naixement	(en) Billie Jean Moffitt 22 novembre 1943 (81 anys) Long Beach (Califòrnia)
Formació	Universitat Estatal de Califòrnia a Los Angeles Long Beach Polytechnic High School
Alçada	164 cm
Lateralitat	dretana
Activitat
Ocupació	tennista (1959–1983), comentarista esportiva, entrenadora de tennis, escriptora
Activitat	1959 - 1983
Patrimoni net estimat	1.966.487 $
Nacionalitat esportiva	Estats Units d'Amèrica
Esport	tennis
Disciplina esportiva	tennis individual
Mà de joc	dretana  i revés a una mà
Modalitat Partit de tennis Rècord personal Tennis individual 695–155   129 2 (1977) Tennis dobles 87–37 Hall of fame Info HOF WTA Info WTA
Trajectòria   Equip Competició 1961-1970 equip dels Estats Units a la Wightman Cup 1963-1979 equip dels Estats Units a la Copa Federació
Família
Cònjuge	Larry King (1965–1987)
Parella	Ilana Kloss
Premis
(2016)  VH1 Trailblazer Honors (2009)  Medalla Presidencial de la Llibertat (2006)  Saló de la Fama de Califòrnia (2003)  Philippe Chatrier Award (en) (1999)  Chicago Gay and Lesbian Hall of Fame (en) (1998)  Premi Elizabeth Blakwell (1995)  Premi Sarah Palfrey Danzig (1995)  Women's Collegiate Tennis Hall of Fame (1990)  Saló de la Fama Nacional de Dones (1987)  International Tennis Hall of Fame (1974)  Dona de l'Any segons Ladies' Home Journal (1973)  Esportista de l'Any segons Associated Press (1967)  Esportista de l'Any segons Associated Press  Llegenda Viva de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units  Premi Arthur Ashe
Signatura
Lloc web	billiejeanking.com

Billie Jean King (de soltera Moffitt; Long Beach, Califòrnia, 22 de novembre de 1943) és una exjugadora de tennis estatunidenca. Hom la considera una de les atletes més grans del tennis i una de les millores atletes femenines de tota la història. Va guanyar 12 títols de Grand Slam individuals, 16 de dobles femenins i 11 més de dobles mixtos, completant el Grand Slam en totes les categories excepte en dobles femenins.

King fou una de les membres fundadores de Women's Tennis Association i Women's Sports Foundation, i també propietària de World Team Tennis.

Fou una gran activista per la igualtat de sexes i destaca la publicació del llibre anomenat La Guerra dels Sexes. Una de les millors victòries va ser quan va guanyar a Bobby Riggs, campió masculí número 1 del món pels anys 1941, 1946 i 1947.

Billie Jean Moffitt va néixer a Long Beach, Califòrnia, en una família metodista, filla d'un bomber i una mestressa de casa. Estudià a l'institut Long Beach Polytechnic High School i després a la universitat California State University de Los Angeles (CSULA).

El seu germà petit, Randy Moffitt, també fou esportista d'elit en jugar la lliga professional de beisbol durant 12 anys en els equips San Francisco Giants, Houston Astros i Toronto Blue Jays.^[1]

Es va casar el 17 de setembre de 1965 amb Lawrence "Larry" King a Long Beach. A partir de 1968 es va adonar que se sentia més atreta per les dones i va començar una relació amorosa secreta amb la seva secretària Marilyn Barnett.^[2] El 1971 va patir un avortament perquè creïa que el seu matrimoni no era prou sòlid per tenir criatures. King va haver de fer públic tots aquests fets quan Barnett la va demandar el maig de 1981, provocant que King esdevingués la primera esportista professional de renom que es declarava homosexual. Aquell mateix any volia retirar-se del tennis professional però no ho va poder fer a causa d'aquests litigis. El matrimoni es va divorciar finalment l'any 1987.

El 12 d'agost de 2009 fou condecorada amb la medalla Presidential Medal of Freedom per part del President dels Estats Units Barack Obama per la seva lluita a favor dels drets de la dona a més dels de la comunitat gai, lesbiana, bisexual i transsexual.^[3]

Actualment resideix tant a Nova York com a Chicago amb la seva parella Ilana Kloss, també extennista professional.

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent en la final	Marcador
Finalista	1.	1963	Wimbledon	Margaret Court	3−6, 4−6
Finalista	2.	1965	U.S. Championships	Margaret Court	6−8, 5−7
Guanyadora	1.	1966	Wimbledon	Maria Bueno	6−3, 3−6, 6−1
Guanyadora	2.	1967	Wimbledon (2)	Ann Haydon Jones	6−3, 6−4
Guanyadora	3.	1967	U.S. Championships	Ann Haydon Jones	11−9, 6−4
Guanyadora	4.	1968	Australian Championships	Margaret Court	6−1, 6−2
Guanyadora	5.	1968	Wimbledon (3)	Judy Tegart Dalton	9−7, 7−5
Finalista	3.	1968	US Open (2)	Virginia Wade	4−6, 2−6
Finalista	4.	1969	Open d'Austràlia	Margaret Court	4−6, 1−6
Finalista	5.	1969	Wimbledon (2)	Ann Haydon Jones	6−3, 3−6, 2−6
Finalista	6.	1970	Wimbledon (3)	Margaret Court	12−14, 9−11
Guanyadora	6.	1971	US Open (2)	Rosemary Casals	6−4, 7−6
Guanyadora	7.	1972	Roland Garros	Evonne Goolagong	6−3, 6−3
Guanyadora	8.	1972	Wimbledon (4)	Evonne Goolagong	6−3, 6−3
Guanyadora	9.	1972	US Open (3)	Kerry Melville Reid	6−3, 7−5
Guanyadora	10.	1973	Wimbledon (5)	Chris Evert	6−0, 7−5
Guanyadora	11.	1974	US Open (4)	Evonne Goolagong	3−6, 6−3, 7−5
Guanyadora	12.	1975	Wimbledon (6)	Evonne Goolagong	6−0, 6−1

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents en la final	Marcador
Guanyadora	1.	1961	Wimbledon	Karen Hantze Susman	Jan Lehane O'Neill Margaret Court	6−3, 6−4
Guanyadora	2.	1962	Wimbledon (2)	Karen Hantze Susman	Sandra Reynolds Price Renee Schuurman Haygarth	5−7, 6−3, 7−5
Finalista	1.	1962	U.S. Championships	Karen Hantze Susman	Maria Bueno Darlene Hard	6−4, 3−6, 2−6
Finalista	2.	1964	Wimbledon	Karen Hantze Susman	Margaret Court Lesley Turner Bowrey	5−7, 2−6
Guanyadora	3.	1964	U.S. Championships	Karen Hantze Susman	Margaret Court Lesley Turner Bowrey	3−6, 6−2, 6−4
Finalista	3.	1965	Australian Championships	Robyn Ebbern	Margaret Court Lesley Turner Bowrey	6−1, 2−6, 3−6
Guanyadora	4.	1965	Wimbledon (3)	Maria Bueno	Françoise Durr Jeanine Lieffrig	6−2, 7−5
Finalista	4.	1965	U.S. Championships (2)	Karen Hantze Susman	Carole Caldwell Graebner Nancy Richey Gunter	4−6, 4−6
Finalista	5.	1966	U.S. Championships (3)	Rosemary Casals	Maria Bueno Nancy Richey Gunter	3−6, 4−6
Guanyadora	5.	1967	Wimbledon (4)	Rosemary Casals	Maria Bueno Nancy Richey Gunter	9−11, 6−4, 6−2
Guanyadora	6.	1967	U.S. Championships (2)	Rosemary Casals	Mary Ann Eisel Curtis Donna Floyd Fales	4−6, 6−3, 6−4
Finalista	6.	1968	Roland Garros	Rosemary Casals	Françoise Durr Ann Haydon Jones	5−7, 6−4, 4−6
Guanyadora	7.	1968	Wimbledon (5)	Rosemary Casals	Françoise Durr Ann Haydon Jones	3−6, 6−4, 7−5
Finalista	7.	1968	U.S. Open (4)	Rosemary Casals	Maria Bueno Margaret Court	6−4, 7−9, 6−8
Finalista	8.	1969	Open d'Austràlia (2)	Rosemary Casals	Margaret Court Lesley Turner Bowrey	4−6, 4−6
Finalista	9.	1970	Roland Garros (2)	Rosemary Casals	Françoise Durr Gail Sherriff Chanfreau	1−6, 6−3, 3−6
Guanyadora	8.	1970	Wimbledon (6)	Rosemary Casals	Françoise Durr Virginia Wade	6−2, 6−3
Guanyadora	9.	1971	Wimbledon (7)	Rosemary Casals	Margaret Court Evonne Goolagong Cawley	6−3, 6−2
Guanyadora	10.	1972	Roland Garros	Betty Stöve	Winnie Shaw Christine Truman Janes	6−1, 6−2
Guanyadora	11.	1972	Wimbledon (8)	Betty Stöve	Judy Tegart Dalton Françoise Durr	6−2, 4−6, 6−3
Guanyadora	12.	1973	Wimbledon (9)	Rosemary Casals	Françoise Durr Betty Stöve	6−1, 4−6, 7−5
Finalista	10.	1973	U.S. Open (5)	Rosemary Casals	Margaret Court Virginia Wade	6−3, 3−6, 5−7
Guanyadora	13.	1974	U.S. Open (3)	Rosemary Casals	Françoise Durr Betty Stöve	7−6, 6−7, 6−4
Finalista	11.	1975	U.S. Open (6)	Rosemary Casals	Margaret Court Virginia Wade	5−7, 6−2, 6−7
Finalista	12.	1976	Wimbledon (2)	Betty Stöve	Chris Evert Martina Navrátilová	1−6, 6−3, 5−7
Guanyadora	14.	1978	U.S. Open (4)	Martina Navrátilová	Kerry Melville Reid Wendy Turnbull	7−6, 6−4
Guanyadora	15.	1979	Wimbledon (10)	Martina Navrátilová	Betty Stöve Wendy Turnbull	5−7, 6−3, 6−2
Finalista	13.	1979	U.S. Open (7)	Martina Navrátilová	Betty Stöve Wendy Turnbull	5−7, 3−6
Guanyadora	16.	1980	U.S. Open (5)	Martina Navrátilová	Pam Shriver Betty Stöve	7−6, 7−5

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents en la final	Marcador
Finalista	1.	1966	Wimbledon	Dennis Ralston	Ken Fletcher Margaret Court	6−4, 3−6, 3−6
Guanyadora	1.	1967	Roland Garros	Owen Davidson	Ann Haydon Jones Ion Țiriac	6−3, 6−1
Guanyadora	2.	1967	Wimbledon	Owen Davidson	Maria Bueno Ken Fletcher	7−5, 6−2
Guanyadora	3.	1967	U.S. Championships	Owen Davidson	Rosemary Casals Stan Smith	6−3, 6−2
Guanyadora	4.	1968	Open d'Austràlia	Dick Crealy	Margaret Court Allan Stone	Renúncia
Finalista	2.	1968	Roland Garros	Owen Davidson	Françoise Durr Jean Claude Barclay	1−6, 4−6
Guanyadora	5.	1970	Roland Garros (2)	Bob Hewitt	Françoise Durr Jean Claude Barclay	2−6, 4−6
Guanyadora	6.	1971	Wimbledon (2)	Owen Davidson	Margaret Court Marty Riessen	3−6, 6−2, 15−13
Guanyadora	7.	1971	US Open (2)	Owen Davidson	Rob Maud Betty Stöve	6−3, 7−5
Guanyadora	8.	1973	Wimbledon (3)	Owen Davidson	Janet Newberry Raúl Ramírez	6−3, 6−2
Guanyadora	9.	1973	US Open (3)	Owen Davidson	Margaret Court Marty Riessen	6−3, 3−6, 7−6
Guanyadora	10.	1974	Wimbledon (4)	Owen Davidson	Lesley Charles Mark Farrell	6−3, 9−7
Finalista	3.	1975	US Open	Fred Stolle	Rosemary Casals Richard Stockton	6−3, 3−6, 7−6
Guanyadora	11.	1976	US Open (4)	Phil Dent	Betty Stöve Frew McMillan	3−6, 6−2, 7−5
Finalista	4.	1977	US Open (2)	Vitas Gerulaitis	Betty Stöve Frew McMillan	2−6, 6−3, 3−6
Finalista	5.	1978	Wimbledon (2)	Ray Ruffels	Betty Stöve Frew McMillan	2−6, 2−6
Finalista	6.	1978	US Open (3)	Ray Ruffels	Betty Stöve Frew McMillan	3−6, 6−7
Finalista	7.	1983	Wimbledon (3)	Steve Denton	John Lloyd Wendy Turnbull	7−6, 6−7, 5−7

King va començar a jugar a tennis a les pistes públiques de Long Beach, Califòrnia, entrenada per Clyde Walker. Posteriorment va millorar la seva qualitat en el Los Angeles Tennis Club (LATC), sota les ordres de Perry T. Jones. El 1959, amb 15 anys, va debutar en el primer Grand Slam jugant el U.S. Championships, perdent contra Justina Bricka en el primer partit. L'extennista Alice Marble, guanyadora de 18 títols de Grand Slam, va començar a entrenar King durant els caps de setmana amb la intenció de millorar el seu nivell psicològic per afrontar els partits. L'any següent va guanyar el primer títol de la seva carrera a Filadèlfia.

Durant el 1961 va guanyar importància i va aconseguir els diners per començar a jugar internacionalment. En la primera participació en el torneig de Wimbledon es va imposar en dobles femenins junt a Karen Hantze Susman i derrotant les principals caps de sèrie. En categoria individual no va poder superar el primer partit contra Yola Ramírez Ochoa, cinquena cap de sèrie. En la següent participació a Wimbledon, King va superar en el primer partit Margaret Court, número 1 del món i principal favorita. Era la primera ocasió de la història del torneig on la cap de sèrie número 1 perdia el primer partit. Finalment va arribar a quarts de final caient contra Ann Haydon Jones. L'any 1963 va guanyar algun torneig més, però la seva participació més destacada fou novament a Wimbledon, superant Maria Bueno i Jones pel camí i disputant la seva primera final de Grans Slam, on va caure contra Court. La setmana posterior va guanyar el seu primer torneig internacional a Irlanda. En el següent U.S. Championships ja fou destacada com a cap de sèrie, però va perdre a quarta ronda. Durant el 1964 va guanyar quatre torneigs menors però a Wimbledon tornà a perdre contra Court a semifinals. Disputà la final de la Copa Federació però novament fou derrotada per Court. Al U.S. Championships avançà fins a quarts de final però fou sorpresa novament per una tennista de menys nivell. A final de temporada, King va decidir fer un gir en la seva carrera esportiva i dedicar-se al tennis a temps complet. L'important empresari Robert Mitchell li va oferir subvencionar la seva estada a Austràlia per entrenar-se a les ordres del prestigiós entrenador Mervyn Rose. Ja en el 1965, inicialment no va tenir participacions destacades a cap dels torneig disputats a Austràlia i també va perdre en la final contra Court novament. Després va participar per primera vegada a l'Australia Championships i va arribar fins a semifinals on coincidí novament amb Court. A Wimbledon fou superat per Bueno a semifinals mentre que finalment disputà la primera final d'U.S. Championships, on va posar contra les cordes a Court però també fou derrotada. Tot i estar molt trista per la derrota, King va declarar que se sentia amb molta confiança per ser la millor del món i que guanyar a Wimbledon el següent any.

Durant el 1966 va superar diverses rivals a les quals encara no havia pogut guanyar com Dorothy Cheney i també va trencar la ratxa contra Court amb nou derrotes consecutives a Sud-àfrica. Posteriorment arribà el primer gran èxit de la seva carrera individual amb el primer títol a Wimbledon, derrotant a Court a semifinals i Bueno a la final. Al U.S. Championships no va poder repetir l'èxit perquè estava malalta i no va superar la segona ronda. La temporada 1967 va disputar per primera vegada el Roland Garros caient a quarts de final davant Annette Van Zyl DuPlooy. Reedità el títol de Wimbledon, en aquesta ocasió sobre Jones. Aquesta si va poder fer doblet imposant-se per primera vegada al U.S. Championships sobre Jones i sense cedir cap set en tot el torneig. Aquest any fou formidable per King, ja que tant a Wimbledon com als Estats Units aconseguí tots els títols (individual femení, dobles femenins i dobles mixtos), esdevenint la primera dona que ho aconseguia des d'Alice Marble l'any 1939. Aquest hivern tornà a Austràlia per disputar diversos torneigs en els quals tingué una gran rivalitat amb Judy Tegart Dalton sense cap dominadora clara. Ja el 1968, King també s'imposà en la final de l'Australian Championships per primera vegada, superant a Dalton en semifinals i Court en la final. Posteriorment retornà als Estats Units on continuà la seva ratxa triomfant, que seguí després a Europa. Al Roland Garros es disposava a guanyar els quatre títols de Grand Slam de forma consecutiva, però fou derrotada a semifinals per Nancy Richey Gunter. Es recuperà ràpid de la derrota guanyant el tercer títol individual consecutiu a Wimbledon, superant a Dalton en la final. En el US Open fou finalista però va caure contra Virginia Wade. Després de l'estiu s'operà el turmell esquerre i no disputà cap més torneig fins a final d'any amb la intenció de recuperar-se completament.

A l'inici de 1969 va desplaçar-se novament a Austràlia per disputar diversos torneigs, però en aquesta ocasió no en va guanyar cap. A l'Open d'Austràlia va disputar la final però fou derrotada per Court. De tornada als Estats Units va guanyar dos torneigs més i llavors dos més a Sud-àfrica. A Wimbledon es plantà novament en la final però Jones la va guanyar contrapronòstic, evitant que es coronés per quarta ocasió consecutiva. Al U.S. Championships fou sorpresa per Gunter a quarts de final i, per primera vegada des de 1965, no va guanyar cap títol de Grand Slam. En acabar la temporada va indicar que havia estat un mal any a causa dels seus problemes al colze, però que estava molt motivada per iniciar el nou any. Malauradament, Court va guanyar tots quatre títols de Grand Slam del 1970 i fou reconeguda clarament com a número 1. King va superar-la en diversos torneigs menors, especialment a l'inici d'any. Tot i desplaçar-se a Austràlia, King no va disputar l'Open d'Austràlia, i al Roland Garros no va superar els quarts de final. Prèviament va aconseguir el títol més important fins al moment sobre terra batuda, guanyant el torneig de Roma. A Wimbledon va disputar novament la final i disposà de 7 punts de partit per endur-se el títol, però finalment va caure enfront Court en una de les grans finals de la història del torneig.^[4][5] El juliol es va sotmetre a una operació de genoll que la va obligar a perdre's el U.S. Championships

La temporada 1971 fou la millor de la seva carrera en nombre de títols guanyats, ja que en va aconseguir un total de 17 amb un registre de 112 victòries i 13 derrotes, tanmateix, només un d'ell fou un Grand Slam. Segons va explicar posteriorment, una de les derrotes fou per retirada a causa dels dolors que li provocava l'avortament que havia patit. A Wimbledon fou semifinalista en ser derrotada per Evonne Goolagong. A US Open si va poder imposar-se en la final, sense perdre un sol set i superant a Casals en la final. La temporada 1972 va aconseguir els tres títols de Grand Slam que va disputar, a excepció de l'Open d'Austràlia, que va preferir no jugar malgrat que es trobava a Nova Zelanda al desembre de l'any anterior. La temporada no va començar de forma positiva, ja que només va guanyar dos dels primers deu torneigs. Llavors va encadenar sis títols consecutius entre els quals va aconseguir el Roland Garros i Wimbledon. En el primer no va cedir cap set i es va imposar a Goolagong en la final. A més, aquest títol li va permetre completar el Grand Slam durant la carrera, ja que era l'únic títol de categoria Grand Slam que li mancava. En el segon només va perdre un set i també es va imposar a Goolagong en la final. Al US Open també es va imposar sense cedir cap set i guanyant a Kerry Melville Reid en la final.

King va començar el 1973 de forma inconsistent, perdent-se els primers torneigs a causa d'una lesió al canell. A la primavera va imposar-se a Indianapolis però llavors fou finalista en els cinc torneigs següents. Va renunciar a defensar el títol de Roland Garros però si va recuperar el títol de Wimbledon, cinquè de la seva carrera, derrotant a Chris Evert en la final i perdent només 9 punts en el primer set. Margaret Court fou la gran dominadora del circuit amb els tres Grand Slams restants però només s'enfrontaren en quatre ocasions durant aquest any, amb només una victòria per King. Aquests foren els darrers enfrontaments individuals entre les dues tennistes d'un total de 34, amb 21 victòries per Court i 13 per King. En els últims mesos de l'any va poder imposar-se en tres finals més. Durant aquesta temporada es va produir un dels esdeveniments més recordats en la història del tennis, el Battle of the Sexes (en català, la batalla dels sexes). Al maig, l'extennista Bobby Riggs es va enfrontar a Margaret Court derrotant-la fàcilment (6−2, 6−1) per demostrar que les dones eren molt inferiors als homes, que una dona no el podia vèncer malgrat tenir 55 anys i Court 30. King va acceptar també el repte per enfrontar-se al setembre. King (amb 29 anys) va aprendre dels errors que va cometre Court i el va derrotar en tres sets (6−4, 6−3, 6−3). El partit tingué una audiència mundial de 90 milions d'espectadors, 50 dels quals als Estats Units.^[6][7][8]

L'inici de la temporada 1974 fou molt positiva amb cinc títols dels primers set torneigs que va disputar. No va jugar el Roland Garros però si Wimbledon, on fou derrotada a quarts de final per Olga Morozova. Llavors no va disputar cap més torneig fins al US Open, on s'imposà per quarta vegada superant a Goolagong en la final. El resultat més destacat fins a final d'any fou les semifinals del Virginia Slims Championships que tancava la temporada, on va perdre contra Goolagon. Durant l'any 1975 es va produir la seva retirada del circuit individual a mitja temporada, concretament just després d'aconseguir la seva sisena corona individual a Wimbledon. Va planificar la temporada per estar en plena forma a Wimbledon disputant pocs torneigs i només es va guanyar un títol. Aquesta preparació va donar els seus fruits, ja que va superar les principals rivals, Morozova a quarts de final, Evert a semifinals, i a Goolagong Cawley en la final. Aquest partit fou la segona final més desigual de la història de Wimbledon (6-0, 6-1), i King va declarar després de l'enfrontament que fou un partit gairebé perfecte i llavors que ja no tornaria més perquè es retirava.

Durant l'any 1976 només va disputar partits de dobles i dobles mixtos a excepció de cinc partits individuals en la Copa Federació. Junt a Phil Dent van guanyar el títol de dobles mixtos al US Open. A final de temporada es va tornar a operar per tercera vegada el genoll dret i també va declarar que havia malgastat tot l'any, ja que tenia moltes ganes de tornar. Després d'uns mesos recuperació va tornar a disputar torneigs individuals el 1977. Va disputar el torneig de San Antonio, el qual la WTA i diverses estrelles del circuit havien criticat perquè l'organització del torneig va acceptar la participació de Renee Richards, tennista transsexual. Va tornar a disputar el torneig de Wimbledon malgrat anunciar que no tornaria, i va arribar a quarts de final fins a caure clarament davant Evert per primera vegada en un Grand Slam. Al US Open es repetí novament l'enfrontament amb el mateix resultat. El final de temporada fou força espectacular amb la consecució de cinc títols i només patint tres derrotes. Va guanyar tres torneigs en tres setmanes consecutives imposant-se a Navrátilová, Wade, Turnbull i Stove entre d'altres.

Durant la primera meitat del 1978 va disputar deu torneigs individuals i passat el torneig de Wimbledon es va limitar al circuit de dobles. En els individuals fou finalista en tres dels torneigs però no es va imposar en cap. En el US Open va competir junt a Navrátilová en els dobles femenins i es van emportar el títol. Fins al final d'any va disputar cinc partits més de dobles sense derrota, que li van permetre guanyar una nova Copa Federació. Una nova operació durant l'hivern li van fer repensar la retirada definitiva. La recuperació es va allargar força temps i durant la primera meitat de 1979 només va disputar un partit de dobles a la Copa Federació. Va tornar a disputar un torneig individualment per preparar Wimbledon però tampoc va superar els quarts de final. En dobles va reeditar el títol junt a Navrátilová aconseguint el seu 20è i darrer títol a Wimbledon i superant la marca que posseïa Elizabeth Ryan amb 19. A Tòquio va guanyar el primer torneig individual en quasi dos anys superant a Goolagong Cawley en la final. La setmana següent també es va imposar a Stöve a Estocolm.

A principis del 1980 va guanyar el torneig de Houston superant a Navrátilová. Va tornar a disputar el Roland Garros per primera vegada des de 1972 quan va completar el Grand Slam, però no va superar els quarts de final davant Dianne Fromholtz Balestrat. A Wimbledon també va arribar a quarts de final fins a ser derrotada per Navrátilová, en un partit amb moltes interrupcions a causa de la pluja i que va haver de jugar-se en dos dies, i en el qual també se li van trencar les ulleres per accident. Amb Navrátilová es van imposar en la final del US Open, aconseguint així el seu darrer títol de Grand Slam, concretament el número 39. Després d'aquest títol, Navrátilová va decidir canviar de parella començant a jugar amb Pam Shriver, però mai ho va parlar directament amb King. A final d'any es va tornar a operar el genoll.

Amb 38 anys va disputar una nova edició del torneig de Wimbledon el 1982. Va superar diverses caps de sèrie i es va plantar a semifinals esdevenint la semifinalista més veterana de la història del torneig des de Dorothea Douglass Lambert Chambers el 1920. Evert la va derrotar en el 250è partit de King a Wimbledon. En l'any 1983 va tornar a disputar la semifinal de Wimbledon novament, però Andrea Jaeger la va superar clarament. Va guanyar el torneig de Birmingham esdevenint la tennista més veterana en guanyar un torneig del circuit WTA, amb 39 anys, 7 mesos i 23 dies, registre que encara conserva. Va disputar el darrer partit a segona ronda de l'Open d'Austràlia davant Catherine Tanvier, i es retirà definitivament del circuit individual. Des de llavors va disputar algun partit de dobles esporàdicament fins a l'any 1990, en el qual es retirà definitivament del tennis professional. El darrer partit el disputà al març de 1990 fent parella amb una joveníssima Jennifer Capriati, de només 14 anys en aquell moment però amb gran projecció. A mitjans d'any fou designada capitana de l'equip estatunidencs de Copa Federació i va aconseguir el títol aquest mateix any. Paral·lelament també es va encarregar de l'equip olímpic de tennis.

Després del triomf al Roland Garros de 1972, King va esdevenir la cinquena dona en guanyar els quatre títols de Grand Slams i completar el Grand Slam durant la carrera. També va completar aquesta fita en dobles mixtos però va romandre a un torneig de fer-ho en dobles femenins, no va poder guanyar l'Open d'Austràlia malgrat ser finalista en dues ocasions. També va destacar la consecució de 20 títols de Wimbledon (6 individuals, 10 dobles i 4 dobles mixtos), només Martina Navrátilová va poder igualar aquest registre posteriorment. Va guanyar 12 títols individuals de Grand Slam de divuit finals, demostrant la seva fortalesa mental en les finals. Es va imposar en un total de 129 finals del circuit femení individual. També va col·laborar en la consecució de 7 Copes Federació pels Estats Units (1963, 1966, 1967, 1976, 1977, 1978 i 1979). Fou capitana de l'equip estatunidenc de Copa Federació entre els anys 1990 i 2002 aconseguint quatre títols de (1990, 1996, 1999 i 2000) i també fou la coordinadora de l'equip estatunidenc de tennis femení de diversos Jocs Olímpics i sota les seves ordres, les tennistes Lindsay Davenport, Gigi Fernández i Mary Joe Fernandez foren medallistes en les edicions de 1992 i 1996.

Títols per superfície
Dura (17−9)
Gespa (22−12)
Terra batuda (8−5)
Moqueta (11−8)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent en la final	Marcador
Finalista	1.	24 de juny de 1963	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Margaret Smith	3−6, 4−6
Guanyadora	1.	27 de juliol de 1964	Orange, Estats Units	Gespa	Nancy Richey	7−5, 3−6, 8−6
Finalista	2.	19 de novembre de 1964	Sydney, Austràlia	Gespa	Margaret Smith	4−6, 3−6
Guanyadora	2.	26 de juliol de 1965	Orange (2)	Gespa	Jane Albert	7−5, 6−3
Finalista	3.	3 de setembre de 1965	US National Championships, Estats Units	Gespa	Margaret Smith	6−8, 5−7
Guanyadora	3.	16 de maig de 1966	La Jolla, Estats Units	Dura	Patti Hogan	7−5, 6−0
Guanyadora	4.	27 de juny de 1966	Wimbledon	Gespa	Maria Bueno	6−3, 3−6, 6−1
Guanyadora	5.	26 de juny de 1967	Wimbledon (2)	Gespa	Ann Haydon-Jones	6−3, 6−4
Guanyadora	6.	29 de juliol de 1967	Orange (3)	Gespa	Kathleen Harter	4−6, 6−2, 6−3
Guanyadora	7.	31 d'agost de 1967	US National Championships	Gespa	Ann Haydon-Jones	11−9, 6−4
Guanyadora	8.	1 de gener de 1968	Perth, Austràlia	Gespa	Margaret Smith Court	6−2, 6−4
Guanyadora	9.	19 de gener de 1968	Open d'Austràlia, Austràlia	Gespa	Margaret Smith Court	6−1, 6−2
Guanyadora	10.	24 de juny de 1968	Wimbledon (3)	Gespa	Judy Tegart	9−7, 7−5
Finalista	4.	29 d'agost de 1968	US Open (2)	Gespa	Virginia Wade	4−6, 2−6
Finalista	5.	20 de gener de 1969	Open d'Austràlia	Gespa	Margaret Smith Court	4−6, 1−6
Guanyadora	11.	6 de març de 1969	Los Angeles, Estats Units		Ann Haydon-Jones	17−15, 6−3
Guanyadora	12.	6 d'abril de 1969	Johannesburg, Sud-àfrica	Dura	Nancy Richey	6−3, 6−4
Finalista	6.	9 de juny de 1969	Bristol, Regne Unit	Gespa	Margaret Smith Court	3−6, 3−6
Finalista	7.	23 de juny de 1969	Wimbledon (2)	Gespa	Ann Haydon-Jones	6−3, 3−6, 2−6
Finalista	8.	17 de novembre de 1969	Londres, Regne Unit	Dura	Ann Haydon-Jones	11−9, 2−6, 7−9
Finalista	9.	2 de febrer de 1970	Filadèlfia, Estats Units	Moqueta	Margaret Smith Court	3−6, 6−7(12)
Finalista	10.	13 de febrer de 1970	Dallas, Estats Units	Moqueta	Margaret Smith Court	6−1, 3−6, 9−11
Guanyadora	13.	16 de març de 1970	Sydney	Gespa	Margaret Smith Court	6−2, 4−6, 6−3
Finalista	11.	22 de març de 1970	Johannesburg	Dura	Margaret Smith Court	4−6, 6−1, 3−6
Guanyadora	14.	20 d'abril de 1970	Roma, Itàlia	Terra batuda	Julie Heldman	6−1, 6−3
Finalista	12.	22 de juny de 1970	Wimbledon (3)	Gespa	Margaret Smith Court	12−14, 9−11
Guanyadora	15.	16 de novembre de 1970	Londres, Regne Unit	Dura (i)	Ann Haydon-Jones	8−6, 3−6, 6−1
Guanyadora	16.	6 de gener de 1971	San Francisco, Estats Units	Dura (i)	Rosie Casals	6−3, 6−4
Guanyadora	17.	14 de gener de 1971	Long Beach, Estats Units	Dura (i)	Rosie Casals	6−1, 6−2
Guanyadora	18.	21 de gener de 1971	Milwaukee, Estats Units		Rosie Casals	6−3, 6−2
Guanyadora	19.	25 de gener de 1971	Oklahoma, Estats Units	Dura (i)	Rosie Casals	1−6, 7−6, 6−4
Guanyadora	20.	4 de febrer de 1971	Nashville, Estats Units		Ann Haydon-Jones	6−4, 6−1
Finalista	13.	15 de febrer de 1971	Fort Lauderdale, Estats Units	Terra batuda	Françoise Dürr	3−6, 6−3, 3−6
Guanyadora	21.	26 de febrer de 1971	Winchester, Estats Units		Rosie Casals	4−6, 6−2, 6−3
Guanyadora	22.	18 de març de 1971	Detroit, Estats Units	Moqueta (i)	Rosie Casals	3−6, 6−1, 6−2
Finalista	14.	24 de març de 1971	Nova York, Estats Units	Moqueta (i)	Rosie Casals	4−6, 4−6
Guanyadora	23.	22 d'abril de 1971	San Diego, Estats Units	Dura	Rosie Casals	3−6, 7−5, 6−1
Guanyadora	24.	17 de maig de 1971	Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Helga Masthoff	6−3, 6−4
Finalista	16.	14 de juny de 1971	Londres	Gespa	Margaret Smith Court	3−6, 6−3, 3−6
Guanyadora	25.	12 de juliol de 1971	Hoylake, Regne Unit	Gespa	Rosie Casals	6−3, 6−3
Guanyadora	26.	19 de juliol de 1971	Kitzbühel, Àustria	Terra batuda	Laura Rossouw	6−2, 4−6, 7−5
Guanyadora	27.	2 d'agost de 1971	Houston, Estats Units	Moqueta (i)	Kerry Melville	6−4, 4−6, 6−1
Guanyadora	28.	9 d'agost de 1971	Indianapolis, Estats Units	Terra batuda	Linda Tuero	6−4, 7−5
Finalista	17.	16 d'agost de 1971	Chicago, Estats Units	Moqueta (i)	Françoise Dürr	4−6, 2−6
Guanyadora	29.	1 de setembre de 1971	US Open (2)	Gespa	Rosie Casals	6−4, 7−6
Guanyadora	30.	14 de setembre de 1971	Louisville, Estats Units		Rosie Casals	6−1, 4−6, 6−3
Finalista	18.	20 de setembre de 1971	Los Angeles		Rosie Casals	Renúncia
Guanyadora	31.	27 de setembre de 1971	Phoenix, Estats Units	Dura (i)	Rosie Casals	7−5, 6−1
Guanyadora	32.	23 d'octubre de 1971	Londres (2)	Dura (i)	Françoise Dürr	6−1, 5−7, 7−5
Finalista	19.	1 de desembre de 1971	Christchurch, Nova Zelanda	Gespa	Françoise Dürr	3−6, 0−6
Guanyadora	33.	12 de gener de 1972	San Francisco (2)	Dura (i)	Kerry Melville	7−6(0), 7−6(2)
Finalista	20.	1 de febrer de 1972	Fort Lauderdale (2)	Terra batuda	Chris Evert	1−6, 0−6
Finalista	21.	6 de març de 1972	Dallas (2)	Moqueta (i)	Nancy Richey-Gunter	6−7(2), 1−6
Finalista	22.	4 d'abril de 1972	Jacksonville, Estats Units	Terra batuda	Marie Neumanova	4−6, 3−6
Guanyadora	34.	20 de març de 1972	Richmond, Estats Units	Terra batuda (i)	Nancy Richey-Gunter	6−3, 6−4
Guanyadora	35.	17 d'abril de 1972	Tucson, Estats Units	Dura (i)	Françoise Dürr	6−0, 6−3
Guanyadora	36.	1 de maig de 1972	Indianapolis (2)	Moqueta (i)	Nancy Richey-Gunter	6−3, 6−3
Guanyadora	37.	22 de maig de 1972	Roland Garros, França	Terra batuda	Evonne Goolagong	6−3, 6−3
Guanyadora	38.	5 de juny de 1972	Nottingham, Regne Unit	Gespa	Evonne Goolagong
Guanyadora	39.	5 de juny de 1972	Bristol	Gespa	Kerry Melville	6−3, 6−2
Guanyadora	40.	26 de juny de 1972	Wimbledon (4)	Gespa	Evonne Goolagong	6−3, 6−3
Finalista	23.	14 d'agost de 1972	Denver, Estats Units	Dura	Nancy Richey-Gunter	6−1, 4−6, 4−6
Finalista	24.	22 d'agost de 1972	Newport, Estats Units	Gespa	Margaret Smith Court	4−6, 1−6
Guanyadora	41.	28 d'agost de 1972	US Open (3)	Gespa	Kerry Melville	6−3, 7−5
Guanyadora	42.	12 de setembre de 1972	Charlotte, Estats Units	Terra batuda	Margaret Smith Court	6−2, 6−2
Finalista	25.	18 de setembre de 1972	Albany, Estats Units	Dura	Margaret Smith Court	4−6, 1−6
Guanyadora	43.	27 de setembre de 1972	Phoenix (2)	Dura	Margaret Smith Court	7−6(3), 6−3
Guanyadora	44.	19 de febrer de 1973	Indianapolis (3)	Moqueta (i)	Rosie Casals	5−7, 6−2, 6−4
Finalista	26.	5 de març de 1973	Chicago (2)	Moqueta (i)	Margaret Smith Court	2−6, 6−4, 4−6
Finalista	27.	9 d'abril de 1973	Boston, Estats Units	Dura (i)	Margaret Smith Court	2−6, 4−6
Guanyadora	45.	11 de juny de 1973	Nottingham (2)	Gespa	Virginia Wade	8−6, 6−4
Guanyadora	46.	25 de juny de 1973	Wimbledon (5)	Gespa	Chris Evert	6−0, 7−5
Guanyadora	47.	30 de juliol de 1973	Denver		Betty Stöve	6−4, 6−2
Finalista	28.	6 d'agost de 1973	Nashville	Terra batuda	Margaret Smith Court	3−6, 6−4, 2−6
Guanyadora	48.	1 d'octubre de 1973	Phoenix (3)	Dura	Nancy Richey-Gunter	6−1, 6−3
Guanyadora	49.	23 d'octubre de 1973	Hawaii, Estats Units		Helen Gourlay	6−1, 6−1
Guanyadora	50.	19 de novembre de 1973	Tòquio, Japó		Nancy Richey-Gunter	6−4, 6−4
Guanyadora	51.	14 de gener de 1974	San Francisco (3)	Moqueta (i)	Chris Evert	7−6, 6−2
Finalista	29.	21 de gener de 1974	Palm Springs, Estats Units	Dura	Chris Evert	3−6, 1−6
Guanyadora	52.	28 de gener de 1974	Washington DC, Estats Units	Moqueta (i)	Kerry Melville	6−0, 6−2
Guanyadora	53.	18 de febrer de 1974	Detroit (2)		Rosie Casals	6−1, 6−1
Guanyadora	54.	18 de març dd 1974	Akron, Estats Units		Nancy Richey-Gunter	6−3, 7−5
Guanyadora	55.	25 de març de 1974	Nova York	Moqueta (i)	Chris Evert	6−3, 3−6, 6−2
Finalista	30.	9 d'abril de 1974	Boston (2)		Margaret Smith Court	2−6, 4−6
Finalista	31.	22 d'abril de 1974	Filadèlfia (2)	Dura (i)	Olga Morozova	6−7, 1−6
Guanyadora	56.	26 d'agost de 1974	US Open (4)	Gespa	Evonne Goolagong	3−6, 6−3, 7−5
Finalista	32.	6 de gener de 1975	San Francisco	Moqueta (i)	Chris Evert	1−6, 1−6
Guanyadora	57.	13 de gener de 1975	Sarasota, Estats Units		Chris Evert	6−2, 6−3
Finalista	33.	18 d'abril de 1975	Austin, Estats Units		Chris Evert	6−4, 3−6, 6−7
Finalista	34.	16 de juny de 1975	Eastbourne, Regne Unit	Gespa	Virginia Wade	5−7, 6−4, 4−6
Guanyadora	58.	23 de juny de 1975	Wimbledon (6)	Gespa	Evonne Goolagong	6−0, 6−1
Guanyadora	59.	21 de març de 1977	San Antonio, Estats Units		Mary Hamm	6−3, 3−6, 6−3
Finalista	35.	28 de març de 1977	Hilton Head, Estats Units	Terra batuda	Chris Evert	0−6, 1−6
Guanyadora	60.	10 d'octubre de 1977	Phoenix (4)	Dura	Wendy Turnbull	1−6, 6−1, 6−0
Guanyadora	61.	17 d'octubre de 1977	São Paulo, Brasil	Terra batuda	Betty Stöve	6−1, 6−4
Guanyadora	62.	24 d'octubre de 1977	San Juan, Puerto Rico	Dura	Janet Newberry	6−1, 6−3
Finalista	36.	1 de novembre de 1977	Colgate Series Championships, Palm Springs, Estats Units	Dura	Chris Evert	2−6, 2−6
Guanyadora	63.	22 de novembre de 1977	Tòquio (2)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	7−5, 5−7, 6−1
Guanyadora	64.	5 de desembre de 1977	Londres, Regne Unit		Virginia Wade	6−3, 6−1
Finalista	37.	16 de gener de 1978	Houston	Moqueta	Martina Navrátilová	6−1, 2−6, 2−6
Finalista	38.	27 de febrer de 1978	Kansas City, Estats Units	Dura (i)	Martina Navrátilová	5−7, 2−6, 3−6
Finalista	39.	20 de març de 1978	Filadèlfia (3)	Dura (i)	Chris Evert	0−6, 4−6
Guanyadora	65.	10 de setembre de 1979	Tòquio (3)	Dura	Evonne Goolagong	6−4, 7−5
Guanyadora	66.	1 de novembre de 1979	Estocolm, Suècia	Moqueta (i)	Betty Stöve	6−3, 6−7(4), 7−5
Guanyadora	67.	18 de febrer de 1980	Detroit (3)	Moqueta (i)	Evonne Goolagong	6−3, 6−0
Guanyadora	68.	25 de febrer de 1980	Houston (2)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	6−1, 6−3
Guanyadora	69.	8 de setembre de 1980	Tòquio (4)	Dura	Terry Holladay	7−5, 6−4
Guanyadora	70.	7 de juny de 1982	Torneig de Birmingham, Regne Unit	Gespa	Rosalyn Fairbank	6−2, 6−1
Guanyadora	71.	6 de juny de 1983	Torneig de Birmingham (2)	Gespa	Alycia Moulton	6−0, 7−5

Títols per superfície
Dura (21−8)
Gespa (30−20)
Terra batuda (9−10)
Moqueta (21−5)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents en la final	Marcador
Guanyadora	1.	19 de juny de 1961	Londres, Regne Unit	Gespa	Karen Hantze	Margaret Hunt Lynne Hutchings	6−2, 13−15, 6−2
Guanyadora	2.	26 de juny de 1961	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Karen Hantze	Jan Lehane Margaret Smith	6−3, 6−4
Finalista	1.	7 d'agost de 1961	South Orange, Estats Units	Gespa	Karen Hantze	Margaret Osborne Margaret Varner Bloss	4−6, 6−2, 2−6
Guanyadora	3.	25 de juny de 1962	Wimbledon (2)	Gespa	Karen Susman	Sandra Reynolds Price Renee Schuurman	5−7, 6−3, 7−5
Finalista	1.	2 de juliol de 1962	Haverford, Estats Units	Gespa	Karen Susman	Justina Bricka Margaret Smith	5−7, 6−3, 6−8
Finalista	3.	31 de juliol de 1962	South Orange (2)	Gespa	Karen Susman	Justina Bricka Margaret Smith	5−7, 4−6
Finalista	4.	31 d'agost de 1962	US National Championships, Estats Units	Gespa	Karen Susman	Darlene Hard Maria Bueno	6−4, 3−6, 2−6
Finalista	5.	25 de juny de 1964	Wimbledon	Gespa	Karen Susman	Margaret Smith Lesley Turner	5−7, 2−6
Guanyadora	4.	27 de juliol de 1964	South Orange	Gespa	Karen Susman	Carole Caldwell Nancy Richey	3−6, 6−3, 6−4
Guanyadora	5.	2 de setembre de 1964	US National Championships	Gespa	Karen Susman	Margaret Smith Lesley Turner	3−6, 6−2, 6−4
Finalista	6.	9 de novembre de 1964	Brisbane, Austràlia	Gespa	Robyn Ebbern	Margaret Smith Lesley Turner	7−5, 4−6, 1−6
Guanyadora	6.	19 de novembre de 1964	Sydney, Austràlia	Gespa	Robyn Ebbern	Margaret Smith Lesley Turner	6−4, 3−6, 7−5
Guanyadora	7.	3 de desembre de 1964	Melbourne, Austràlia	Gespa	Robyn Ebbern	Margaret Smith Judy Tegart	9−7, 1−6, 6−4
Finalista	7.	22 de gener de 1965	Australian Championships, Austràlia	Gespa	Robyn Ebbern	Margaret Smith Lesley Turner	6−1, 2−6, 3−6
Guanyadora	8.	7 de juny de 1965	Kent, Regne Unit	Gespa	Maria Bueno	Margaret Smith Lesley Turner	7−9, 7−5, 9−7
Guanyadora	9.	21 de juny de 1965	Wimbledon (3)	Gespa	Maria Bueno	Françoise Dürr Jeanine Lieffrig	6−2, 7−5
Finalista	8.	3 de setembre de 1965	US National Championships (2)	Gespa	Karen Susman	Carole Caldwell Nancy Richey	4−6, 4−6
Guanyadora	10.	16 de maig de 1966	La Jolla, Estats Units	Dura	Rosie Casals	Dorothy Bundy Nancy Richey	6−2, 6−4
Guanyadora	11.	25 de juliol de 1966	South Orange (2)	Gespa	Rosie Casals	Winnie Shaw Virginia Wade	15−13, 7−9, 7−5
Finalista	9.	1 de setembre de 1966	US National Championships (3)	Gespa	Rosie Casals	Maria Bueno Nancy Richey	3−6, 4−6
Guanyadora	12.	26 de juny de 1967	Wimbledon (4)	Gespa	Rosie Casals	Maria Bueno Nancy Richey	9−11, 6−4, 6−2
Guanyadora	13.	29 de juliol de 1967	South Orange (3)	Gespa	Rosie Casals	Mary-Ann Eisel Donna Floyd Fales	6−3, 13−15, 6−4
Guanyadora	14.	31 d'agost de 1967	US National Championships (2)	Gespa	Rosie Casals	Mary-Ann Eisel Donna Floyd Fales	3−6, 6−3, 6−4
Guanyadora	15.	25 de setembre de 1967	Berkeley, Estats Units	Dura	Rosie Casals	Françoise Dürr Judy Tegart	6−3, 6−4
Guanyadora	16.	1 de gener de 1968	Perth, Austràlia	Gespa	Rosie Casals	Margaret Smith Court Gail Sherriff	8−6, 4−6, 6−2
Finalista	10.	27 de maig de 1968	Roland Garros, França	Terra batuda	Rosie Casals	Françoise Dürr Ann Haydon-Jones	5−7, 6−4, 4−6
Guanyadora	17.	24 de juny de 1968	Wimbledon (5)	Gespa	Rosie Casals	Françoise Dürr Ann Haydon-Jones	3−6, 6−4, 7−5
Finalista	11.	29 d'agost de 1968	US Open (4)	Gespa	Rosie Casals	Maria Bueno Margaret Smith Court	6−4, 9−7, 8−6
Finalista	12.	13 de gener de 1969	Sydney	Gespa	Rosie Casals	Margaret Smith Court Judy Tegart	13−15, 6−4, 3−6
Finalista	13.	20 de gener de 1969	Open d'Austràlia (2)	Gespa	Rosie Casals	Margaret Smith Court Judy Tegart	4−6, 4−6
Guanyadora	18.	27 de gener de 1969	Auckland, Nova Zelanda	Gespa	Ann Haydon-Jones	Helen Gourlay Karen Krantzcke	6−2, 10−8
Finalista	14.	21 d'abril de 1969	Roma, Itàlia	Terra batuda	Rosie Casals	Françoise Dürr Ann Haydon-Jones	3−6, 6−3, 2−6
Finalista	15.	9 de juny de 1969	Bristol, Regne Unit	Gespa	Rosie Casals	Margaret Smith Court Judy Tegart	4−6, 2−6
Guanyadora	19.	22 de juliol de 1969	Gstaad, Suïssa	Terra batuda	Rosie Casals	Françoise Dürr Ann Haydon-Jones	8−6, 6−3
Finalista	16.	17 de novembre de 1969	Londres, Regne Unit	Dura (i)	Rosie Casals	Ann Haydon-Jones Virginia Wade	2−6, 4−6
Guanyadora	20.	13 de febrer de 1970	Dallas, Estats Units	Moqueta (i)	Rosie Casals	Mary-Ann Eisel Patti Hogan	10−8, 6−3
Guanyadora	21.	22 de març de 1970	Johannesburg, Sud-àfrica	Dura	Rosie Casals	Karen Krantzcke Kerry Melville	6−2, 6−2
Guanyadora	22.	20 d'abril de 1970	Roma	Terra batuda	Rosie Casals	Françoise Dürr Virginia Wade	6−2, 3−6, 9−7
Finalista	17.	27 d'abril de 1970	Bournemouth, Regne Unit	Terra batuda	Rosie Casals	Margaret Smith Court Judy Tegart-Dalton	2−6, 8−6, 5−7
Finalista	18.	26 de maig de 1970	Roland Garros (2)	Terra batuda	Rosie Casals	Gail Sherriff Françoise Dürr	1−6, 6−3, 3−6
Guanyadora	23.	15 de juny de 1970	Londres (2)	Gespa	Rosie Casals	Karen Krantzcke Kerry Melville	6−4, 6−3
Guanyadora	24.	22 de juny de 1970	Wimbledon (6)	Gespa	Rosie Casals	Françoise Dürr Virginia Wade	6−2, 6−3
Guanyadora	25.	16 de novembre de 1970	Londres	Dura (i)	Rosie Casals	Ann Haydon-Jones Virginia Wade	6−3, 7−5
Guanyadora	26.	6 de gener de 1971	San Francisco, Estats Units	Dura (i)	Rosie Casals	Ann Haydon-Jones Françoise Dürr	6−4, 6−7, 6−1
Guanyadora	27.	14 de gener de 1971	Long Beach, Estats Units	Dura (i)	Rosie Casals	Ann Haydon-Jones Françoise Dürr	7−5, 6−3
Guanyadora	28.	21 de gener de 1971	Milwaukee, Estats Units		Rosie Casals	Ann Haydon-Jones Françoise Dürr	6−3, 1−6, 6−2
Guanyadora	29.	25 de gener de 1971	Oklahoma City, Estats Units	Dura (i)	Rosie Casals	Mary-Ann Eisel Valerie Ziegenfuss	6−7, 6−0, 7−5
Guanyadora	30.	4 de febrer de 1971	Chattanooga, Estats Units		Rosie Casals	Ann Haydon-Jones Françoise Dürr	6−4, 7−5
Guanyadora	31.	9 de febrer de 1971	Filadèlfia, Estats Units	Dura (i)	Rosie Casals		Renúncia
Guanyadora	32.	26 de febrer de 1971	Winchester, Estats Units		Rosie Casals	Françoise Dürr Ann Haydon-Jones	6−4, 7−5
Finalista	19.	12 d'abril de 1971	Las Vegas, Estats Units		Rosie Casals	Françoise Dürr Ann Haydon-Jones	6−0, 2−6, 4−6
Guanyadora	33.	22 d'abril de 1971	San Diego, Estats Units	Dura	Rosie Casals	Judy Tegart-Dalton Françoise Dürr	6−7, 6−2, 6−3
Guanyadora	34.	10 de maig de 1971	Hurlingham, Regne Unit	Terra batuda	Rosie Casals	Margaret Smith Court Evonne Goolagong	6−1, 6−4
Guanyadora	35.	17 de maig de 1971	Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Rosie Casals	Helga Masthoff Heide Schildknecht	6−2, 6−1
Guanyadora	36.	14 de juny de 1971	Londres (3)	Gespa	Rosie Casals	Mary-Ann Eisel Valerie Ziegenfuss	6−3, 6−2
Guanyadora	37.	21 de juny de 1971	Wimbledon (7)	Gespa	Rosie Casals	Margaret Smith Court Evonne Goolagong	6−3, 6−2
Guanyadora	38.	12 de juliol de 1971	Hoylake, Regne Unit	Gespa	Rosie Casals	Margaret Smith Court Evonne Goolagong	Renúncia
Guanyadora	39.	19 de juliol de 1971	Kitzbühel, Àustria	Terra batuda	Rosie Casals	Helga Masthoff Heide Schildknecht	6−2, 6−4
Guanyadora	40.	2 d'agost de 1971	Houston, Estats Units	Moqueta (i)	Rosie Casals	Judy Tegart-Dalton Françoise Dürr	6−3, 1−6, 6−2
Guanyadora	41.	9 d'agost de 1971	Indianapolis, Estats Units	Terra batuda	Judy Tegart-Dalton	Julie Heldman Linda Tuero	6−1, 6−2
Finalista	20.	16 d'agost de 1971	Chicago, Estats Units	Moqueta (i)	Rosie Casals	Judy Tegart-Dalton Françoise Dürr	4−6, 6−7
Guanyadora	42.	20 de setembre de 1971	Los Angeles, Estats Units		Rosie Casals	Judy Tegart-Dalton Françoise Dürr	6−3, 6−2
Guanyadora	43.	27 de setembre de 1971	Phoenix, Estats Units	Dura (i)	Rosie Casals	Judy Tegart-Dalton Françoise Dürr	6−3, 6−2
Guanyadora	44.	1 de desembre de 1971	Christchurch, Nova Zelanda	Gespa	Rosie Casals	Judy Tegart-Dalton Françoise Dürr	6−3, 9−8
Guanyadora	45.	16 de febrer de 1972	Oklahoma City (2)	Moqueta (i)	Rosie Casals	Judy Tegart-Dalton Françoise Dürr	6−7(4), 7−6(2), 6−2
Guanyadora	46.	6 de març de 1972	Dallas (2)	Moqueta (i)	Rosie Casals	Judy Tegart-Dalton Françoise Dürr	6−3, 4−6, 7−5
Guanyadora	47.	20 de març de 1972	Richmond, Estats Units	Terra batuda (i)	Rosie Casals	Judy Tegart-Dalton Karen Krantzcke	7−5, 7−6
Guanyadora	48.	27 de març de 1972	San Juan, Puerto Rico	Dura	Rosie Casals	Judy Tegart-Dalton Karen Krantzcke	6−2, 6−3
Finalista	21.	4 d'abril de 1972	Jacksonville, Estats Units	Terra batuda	Vicky Berner	Judy Tegart-Dalton Karen Krantzcke	5−7, 1−6
Guanyadora	49.	22 de maig de 1972	Roland Garros	Dura	Betty Stöve	Winnie Shaw Nell Truman	6−1, 6−2
Finalista	22.	12 de juny de 1972	Bristol (2)	Gespa	Rosie Casals	Helen Gourlay Karen Krantzcke	4−6, 2−6
Guanyadora	50.	19 de juny de 1972	Londres (4)	Gespa	Rosie Casals	Brenda Kirk Pat Pretorius	5−7, 6−0, 6−2
Guanyadora	51.	26 de juny de 1972	Wimbledon (8)	Gespa	Betty Stöve	Judy Tegart-Dalton Françoise Dürr	7−5, 2−6, 7−6(4)
Finalista	23.	22 d'agost de 1972	Newport, Estats Units	Gespa	Rosie Casals	Margaret Smith Court Lesley Hunt	2−6, 2−6
Guanyadora	52.	18 de setembre de 1972	Albany, Estats Units	Dura	Ann Haydon-Jones	Margaret Smith Court Lesley Hunt	7−5, 2−6, 7−6(4)
Guanyadora	53.	19 de setembre de 1972	Indianapolis (2)	Moqueta (i)	Rosie Casals	Margaret Smith Court Lesley Hunt	7−6, 6−4
Finalista	24.	5 de febrer de 1973	Miami, Estats Units	Terra batuda	Rosie Casals	Françoise Dürr Betty Stöve	6−4, 2−6, 3−6
Guanyadora	54.	28 de febrer de 1973	Detroit, Estats Units	Moqueta (i)	Rosie Casals	Karen Krantzcke Betty Stöve	6−3, 3−6, 6−1
Guanyadora	55.	5 de març de 1973	Chicago	Moqueta (i)	Rosie Casals	Karen Krantzcke Betty Stöve	6−4, 6−2
Guanyadora	56.	9 d'abril de 1973	Boston, Estats Units	Dura (i)	Rosie Casals	Françoise Dürr Betty Stöve	6−4, 6−2
Guanyadora	57.	16 d'abril de 1973	Jacksonville	Terra batuda	Rosie Casals	Françoise Dürr Betty Stöve	7−6, 5−7, 6−3
Finalista	25.	30 d'abril de 1973	Hilton Head, Estats Units	Terra batuda	Rosie Casals	Françoise Dürr Betty Stöve	6−4, 2−6, 3−6
Guanyadora	58	11 de juny de 1973	Nottingham, Regne Unit	Gespa	Rosie Casals	Chris Evert Betty Stöve	6−2, 9−7
Guanyadora	59.	18 de juny de 1973	Londres (5)	Gespa	Rosie Casals	Françoise Dürr Betty Stöve	4−6, 6−3, 7−5
Guanyadora	60.	25 de juny de 1973	Wimbledon (9)	Gespa	Rosie Casals	Françoise Dürr Betty Stöve	6−1, 4−6, 7−5
Guanyadora	61.	30 de juliol de 1973	Denver, Estats Units		Rosie Casals	Françoise Dürr Betty Stöve	3−2, retirada
Finalista	26.	27 d'agost de 1973	US Open (5)	Gespa	Rosie Casals	Margaret Smith Court Virginia Wade	6−3, 3−6, 5−7
Finalista	27.	9 de setembre de 1973	Hilton Head	Dura	Chris Evert	Margaret Smith Court Evonne Goolagong	6−3, 3−6, 4−6
Finalista	28.	1 d'octubre de 1973	Phoenix	Dura	Rosie Casals	Kerry Harris Kerry Melville	4−6, 4−6
Guanyadora	62.	14 de gener de 1974	San Francisco (2)	Moqueta (i)	Chris Evert	Françoise Dürr Betty Stöve	6−4, 6−2
Finalista	29.	21 de gener de 1974	Palm Springs, Estats Units	Dura	Chris Evert	Kerry Harris Lesley Hunt	5−7, 4−6
Guanyadora	63.	28 de gener de 1974	Washington DC, Estats Units	Moqueta (i)	Betty Stöve	Françoise Dürr Kerry Harris	6−1, 6−7, 7−5
Guanyadora	64.	18 de febrer de 1974	Detroit (2)		Rosie Casals	Françoise Dürr Betty Stöve	2−6, 6−4, 7−5
Guanyadora	65.	25 de febrer de 1974	Chicago (2)	Moqueta (i)	Chris Evert	Françoise Dürr Betty Stöve	3−6, 6−4, 6−4
Guanyadora	66.	18 de març de 1974	Akron, Estats Units	Moqueta (i)	Rosie Casals	Julie Heldman Olga Morozova	6−2, 6−4
Guanyadora	67.	9 d'abril de 1974	Boston (2)		Rosie Casals	Françoise Dürr Betty Stöve	6−4, 6−2
Guanyadora	68.	22 d'abril de 1974	Filadèlfia (2)	Dura (i)	Rosie Casals	Kerry Harris Lesley Hunt	6−3, 7−6
Guanyadora	69.	26 d'agost de 1974	US Open (3)	Gespa	Rosie Casals	Françoise Dürr Betty Stöve	7−6, 6−7, 6−4
Finalista	30.	16 de setembre de 1974	Orlando, Estats Units	Terra batuda	Rosie Casals	Françoise Dürr Betty Stöve	3−6, 7−6, 4−6
Guanyadora	70.	14 d'octubre de 1974	Virginia Slims Championships, Los Angeles, Estats Units	Moqueta (i)	Rosie Casals	Françoise Dürr Betty Stöve	6−1, 6−7, 7−5
Finalista	31.	30 d'octubre de 1974	Hilton Head (2)	Dura	Chris Evert	Evonne Goolagong Virginia Wade	6−3, 4−6, 3−6
Guanyadora	71.	6 de gener de 1975	San Francisco (3)	Moqueta (i)	Chris Evert	Rosie Casals Virginia Wade	6−2, 7−5
Guanyadora	72.	13 de gener de 1975	Sarasota, Estats Units		Chris Evert	Betty Stöve Virginia Wade	6−4, 6−2
Guanyadora	73.	3 de març de 1975	Boston (3)	Moqueta (i)	Rosie Casals	Chris Evert Martina Navrátilová	6−3, 6−4
Finalista	32.	24 de març de 1975	Filadèlfia	Dura (i)	Rosie Casals	Evonne Goolagong Betty Stöve	6−4, 4−6, 6−7
Finalista	33.	9 d'abril de 1975	WTA Doubles Championships, Tòquio (Japó)		Rosie Casals	Margaret Smith Court Virginia Wade	7−6(2), 6−7(2), 2−6
Finalista	34.	25 d'agost de 1975	US Open (6)	Terra batuda	Rosie Casals	Margaret Smith Court Virginia Wade	5−7, 6−2, 6−7
Guanyadora	74.	1 de març de 1976	San Francisco (4)	Dura	Betty Stöve	Rosie Casals Françoise Dürr	6−2, 7−5
Guanyadora	75.	29 de març de 1976	Filadèlfia (3)	Dura (i)	Betty Stöve	Rosie Casals Françoise Dürr	7−6, 6−4
Guanyadora	76.	19 d'abril de 1976	WTA Doubles Championships, Tòquio (2)		Betty Stöve	Mona Guerrant Ann Kiyomura	6−3, 6−2
Finalista	35.	21 de juny de 1976	Wimbledon (2)	Gespa	Betty Stöve	Chris Evert Martina Navrátilová	1−6, 6−3, 5−7
Guanyadora	77.	4 d'octubre de 1976	Phoenix (2)	Dura (i)	Betty Stöve	Linky Boshoff Ilana Kloss	6−2, 6−1
Finalista	36.	17 d'octubre de 1976	Palm Springs (2)		Betty Stöve	Chris Evert Martina Navrátilová	2−6, 4−6
Guanyadora	78.	10 d'octubre de 1977	Phoenix (3)	Dura (i)	Martina Navrátilová	Helen Cawley Joanne Russell	6−1, 7−5
Guanyadora	79.	24 d'octubre de 1977	San Juan (2)	Dura	Rosie Casals	Linky Boshoff Ilana Kloss	4−6, 6−2, 6−3
Guanyadora	80.	5 de desembre de 1977	Londres, Regne Unit		Renáta Tomanová	Betty Stöve Virginia Wade	6−2, 6−3
Guanyadora	81.	2 de gener de 1978	Washington DC (2)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	Betty Stöve Wendy Turnbull	6−3, 7−5
Guanyadora	82.	16 de gener de 1978	Houston (2)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	Greer Stevens Mona Guerrant	7−6, 4−6, 7−6
Guanyadora	83.	20 de febrer de 1978	Detroit (3)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	Kerry Reid Wendy Turnbull	6−3, 6−4
Guanyadora	84.	27 de febrer de 1978	Kansas City, Estats Units	Dura (i)	Martina Navrátilová	Kerry Reid Wendy Turnbull	6−4, 6−4
Guanyadora	85.	13 de març de 1978	Boston (4)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	Evonne Goolagong Betty Stöve	6−3, 6−2
Guanyadora	86.	3 d'abril de 1978	WTA Doubles Championships, Salt Lake City (3)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	Françoise Dürr Virginia Wade	6−4, 6−4
Guanyadora	87.	10 d'abril de 1978	Hilton Head	Terra batuda	Martina Navrátilová	Mona Guerrant Greer Stevens	6−3, 7−5
Finalista	37.	19 de juny de 1978	Eastbourne, Regne Unit	Gespa	Martina Navrátilová	Chris Evert Betty Stöve	4−6, 7−6, 5−7
Guanyadora	88.	28 d'agost de 1978	US Open (4)	Dura	Martina Navrátilová	Kerry Reid Wendy Turnbull	7−6, 6−4
Guanyadora	89.	18 de setembre de 1978	Mont-real, Canadà	Dura (i)	Julie Anthony	Ilana Kloss Marise Kruger	6−3, 7−5
Guanyadora	90.	14 de novembre de 1978	Colgate Series Championships, Palm Springs	Dura	Martina Navrátilová	Kerry Reid Wendy Turnbull	6−2, 6−2
Finalista	38.	10 de juny de 1979	Chichester, Regne Unit	Gespa	Martina Navrátilová	Greer Stevens Wendy Turnbull	3−6, 6−1, 5−7
Guanyadora	91.	25 de juny de 1979	Wimbledon (10)	Gespa	Martina Navrátilová	Betty Stöve Wendy Turnbull	5−7, 6−3, 6−2
Finalista	39.	13 d'agost de 1979	Richmond	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	Betty Stöve Wendy Turnbull	1−6, 4−6
Finalista	40.	27 d'agost de 1979	US Open (7)	Dura	Martina Navrátilová	Betty Stöve Wendy Turnbull	4−6, 3−6
Guanyadora	92.	1 d'octubre de 1979	Minneapolis, Estats Units	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	Betty Stöve Wendy Turnbull	6−4, 7−6
Finalista	41.	1 de novembre de 1979	Estocolm, Suècia	Moqueta (i)	Ilana Kloss	Betty Stöve Wendy Turnbull	5−7, 6−7
Guanyadora	93.	5 de novembre de 1979	Filderstadt, Alemanya	Dura (i)	Martina Navrátilová	Betty Stöve Wendy Turnbull	6−3, 6−3
Guanyadora	94.	26 de novembre de 1979	Melbourne (2)	Gespa	Wendy Turnbull	Anne Smith Dianne Fromholtz	6−3, 6−3
Guanyadora	95.	3 de desembre de 1979	Sydney (2)	Gespa	Wendy Turnbull	Pam Shriver Sue Barker	7−5, 6−4
Guanyadora	96.	2 de gener de 1980	Colgate Series Championships, Washington DC (2)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	Rosie Casals Chris Evert	6−4, 6−3
Guanyadora	97.	14 de gener de 1980	Kansas City (2)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	Laura duPont Pam Shriver	6−3, 6−1
Guanyadora	98.	21 de gener de 1980	Chicago (3)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	Sylvia Hanika Kathy Jordan	6−3, 6−4
Guanyadora	99.	18 de febrer de 1980	Detroit (4)	Moqueta (i)	Ilana Kloss	Kathy Jordan Anne Smith	3−6, 6−3, 6−2
Guanyadora	100.	25 de febrer de 1980	Houston (3)	Moqueta (i)	Ilana Kloss	Betty Stöve Wendy Turnbull	3−6, 6−1, 6−4
Guanyadora	101.	3 de març de 1980	Dallas (3)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	Rosie Casals Wendy Turnbull	4−6, 6−3, 6−3
Finalista	42.	10 de març de 1980	Boston	Moqueta (i)	Ilana Kloss	Rosie Casals Wendy Turnbull	4−6, 6−7
Guanyadora	102.	17 de març de 1980	Avon Circuit Championships, Nova York (4)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	Rosie Casals Wendy Turnbull	6−3, 4−6, 6−3
Guanyadora	103.	31 de març de 1980	Tòquio (3)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	Sue Barker Ann Kiyomura	7−5, 6−3
Finalista	43.	9 de juny de 1980	Surbiton, Regne Unit	Gespa	Ilana Kloss	Sue Barker Ann Kiyomura	1−6, 7−6, 1−6
Guanyadora	104.	21 de juliol de 1980	Richmond (2)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	Pam Shriver Anne Smith	6−4, 4−6, 6−3
Guanyadora	105.	25 d'agost de 1980	US Open (5)	Dura	Martina Navrátilová	Pam Shriver Betty Stöve	7−6, 7−5
Finalista	44.	8 de març de 1982	Dallas	Moqueta (i)	Ilana Kloss	Martina Navrátilová Pam Shriver	4−6, 4−6
Finalista	45.	3 de maig de 1982	Perusa (2)	Terra batuda	Ilana Kloss	Kathleen Horvath Yvonne Vermaak	6−2, 4−6, 6−7
Finalista	46.	9 d'agost de 1982	Atlanta, Estats Units	Dura	Chris Evert	Kathy Jordan Betsy Nagelsen	6−4, 6−7, 6−7
Guanyadora	106.	15 de novembre de 1982	Brisbane	Gespa	Anne Smith	Claudia Kohde-Kilsch Eva Pfaff	6−3, 6−4
Guanyadora	107.	28 de març de 1983	Tòquio (4)	Moqueta (i)	Sharon Walsh	Kathy Jordan Anne Smith	6−1, 6−1
Guanyadora	108.	18 d'abril de 1983	Orlando	Terra batuda	Anne Smith	Martina Navrátilová Pam Shriver	6−3, 1−6, 7−6
Guanyadora	109.	6 de juny de 1983	Birmingham, Regne Unit	Gespa	Sharon Walsh	Beverly Mould Elizabeth Sayers	6−2, 6−4
Guanyadora	110.	26 de setembre de 1983	Hartford, Estats Units	Moqueta (i)	Sharon Walsh	Kathy Jordan Barbara Potter	3−6, 6−3, 6−4
Guanyadora	111.	6 de febrer de 1984	Chicago (4)	Moqueta (i)	Sharon Walsh	Barbara Potter Pam Shriver	5−7, 6−3, 6−3

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Guanyadora	1.	20 de juny de 1963	Copa Federació, Londres, Regne Unit	Gespa	Carole Caldwell Darlene Hard	Margaret Smith Lesley Turner	2−1
Finalista	1.	5 de setembre de 1964	Copa Federació, Filadèlfia, Estats Units	Gespa	Nancy Richey Karen Susman	Robyn Eebbern Margaret Smith Lesley Turner	1−2
Finalista	2.	18 de gener de 1965	Copa Federació, Melbourne, Austràlia	Gespa	Carole Graebner	Margaret Smith Judy Tegart Lesley Turner	1−2
Guanyadora	2.	15 de maig de 1966	Copa Federació, Torí, Itàlia (2)	Terra batuda	Carole Graebner Julie Heldman	Edda Buding Helga Hosl Helga Niessen	3−0
Guanyadora	3.	11 de juny de 1967	Copa Federació, Berlín, Alemanya Occidental (3)	Terra batuda	Rosie Casals	Ann Haydon-Jones Virginia Wade	2−0
Guanyadora	4.	22 d'agost de 1976	Copa Federació, Filadèlfia (4)	Moqueta	Rosie Casals	Evonne Goolagong-Cawley Kerry Reid	2−1
Guanyadora	5.	13 de juny de 1977	Copa Federació, Eastbourne, Regne Unit (5)	Gespa	Rosie Casals Chris Evert	Dianne Fromholtz Kerry Reid Wendy Turnbull	2−1
Guanyadora	6.	27 de novembre de 1978	Copa Federació, Melbourne (6)		Tracy Austin Rosie Casals Chris Evert	Kerry Reid Wendy Turnbull	2−1
Guanyadora	7.	30 d'abril de 1979	Copa Federació, Madrid, Espanya (7)	Terra batuda	Tracy Austin Rosie Casals Chris Evert-Lloyd	Dianne Fromholtz Kerry Reid Wendy Turnbull	3−0

• L'any 1972, King va esdevenir el primer tennista a ser nomenat Sports Illustrated Sportsman of the Year i també la primera atleta femenina en rebre aquest honor.^[9][10]
• L'any 1987 fou admesa a l'International Tennis Hall of Fame.^[11]
• La revista Life la va nomenar l'any 1990 com un dels 100 estatunidencs més important del segle xx.^[12]
• El 28 d'agost de 2006, la USTA National Tennis Center va rebatejar les instal·lacions de Flushing Meadows-Corona Park com a USTA Billie Jean King National Tennis Center.
• El 6 de desembre de 2006, el governador californià Arnold Schwarzenegger i la seva muller Maria Shriver van incloure King en el saló California Hall of Fame del museu The California Museum for History, Women and the Arts.

Torneig	1959	1960	1961	1962	1963	1964	1965	1966	1967	1968	1969	1970	1971	1972	1973	1974	1975	1976	1977	1978	1979	1980	1981	1982	1983	Torneigs G/P	Partits G/P
Open d'Austràlia	A	A	A	A	A	A	SF	A	A	G	F	A	A	A	A	A	A	A	A/A	A	A	A	A	QF	2R	1 / 5	16 − 4
Roland Garros	A	A	A	A	A	A	A	A	QF	SF	QF	QF	A	G	A	A	A	A	A	A	A	QF	A	3R	A	1 / 7	21 − 6
Wimbledon	A	A	2R	QF	F	SF	SF	G	G	G	F	F	SF	G	G	QF	G	A	QF	QF	QF	QF	A	SF	SF	6 / 21	95 − 15
US Open	1R	3R	2R	1R	4R	QF	F	2R	G	F	QF	A	G	G	3R	G	A	A	QF	A	SF	A	A	1R	A	4 / 18	63 − 14
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; G/P: Guanyats/Perduts

Torneig	1959	1960	1961	1962	1963	1964	1965	1966	1967	1968	1969	1970	1971	1972	1973	1974	1975	1976	1977	1978	1979	1980	1981	1982	1983	1984	Torneigs G/P
Open d'Austràlia	A	A	A	A	A	A	F	A	A	SF	F	A	A	A	A	A	A	A	A/A	A	A	A	A	SF	SF	A	0 / 5
Roland Garros	A	A	A	A	A	A	A	A	QF	F	QF	F	A	G	A	A	A	A	A	A	A	1R	QF	A	A	A	1 / 7
Wimbledon	A	A	G	G	2R	F	G	QF	G	G	3R	G	G	G	G	QF	SF	F	2R	QF	G	SF	A	2R	3R	A	10 / 22
US Open	A	A	A	F	QF	G	F	F	G	F	SF	A	A	SF	F	G	F	QF	QF	G	F	G	A	3R	SF	QF	5 / 20

Torneig	1959	1960	1961	1962	1963	1964	1965	1966	1967	1968	1969	1970	1971	1972	1973	1974	1975	1976	1977	1978	1979	1980	1981	1982	1983	1984	Torneigs G/P
Open d'Austràlia	A	A	A	A	A	A	QF	A	A	G	SF	No celebrat															1 / 3
Roland Garros	A	A	A	A	A	A	A	A	G	F	SF	G	A	QF	A	A	A	A	A	A	A	A	2R	A	A	A	2 / 6
Wimbledon	A	A	1R	A	A	2R	A	F	G	SF	QF	3R	G	SF	G	G	3R	2R	SF	F	3R	QF	A	3R	F	A	4 / 19
US Open	A	A	A	2R	SF	QF	A	A	G	A	3R	A	G	SF	G	SF	F	G	F	F	2R	A	A	2R	2R	3R	4 / 17

• L'Open d'Austràlia es va disputar en dues ocasions l'any 1977, el mesos de gener i desembre.

• Billie Jean King - Lloc web oficial
• Billie Jean King a la WTA (anglès)
• Billie Jean King Arxivat 2015-07-23 a Wayback Machine. a Fed Cup (anglès)
• Billie Jean King a International Tennis Hall of Fame (anglès)