En les dues primeres edicions de la SEMINCI, la Setmana de Cinema Religiós de Valladolid no van tenir caràcter competitiu, no va atorgar per tant cap guardó. El 1958, durant la tercera edició es va instituir el premi Dom Bosco, d'or per a la pel·lícula guanyadora i de plata per a la pel·lícula finalista, al costat del reconeixement de Menció Especial.
L'existència del Dom Bosco va ser efímera, perquè un any més tard va donar pas al Lábaro, en dues modalitats; d'or per a la pel·lícula guanyadora i de plata per a la pel·lícula finalista, mentre el premi de Menció Especial va ser substituït pel Premi Ciutat de Valladolid. En el seu primer any, el Lábaro d'Or va recaure en la pel·lícula anglesa El presoner del director Peter Glenville, en la categoria de llargmetratges, i en Die Weltenuhr, en la categoria de curtmetratges.
Va ser a la cinquena edició de la SEMINCI, l'any 1960 quan va sorgir l'Espiga encara que per llavors no es tractava del principal premi atorgat pel festival, pel que va haver de compartir paper amb el Lábaro, el Premi Ciutat de Valladolid i les Mencions Especials. Al llarg de les següents edicions el festival va mantenir aquests premis, als quals es va unir, el 1961, el Premi Sant Gregori.
L'any 1974, en la dinovena edició del festival, va desaparèixer finalment el Lábaro, de manera que a partir de llavors, les Espigues d'Or i Plata es van convertir en els principals reconeixements del festival.
↑Premi Lábaro d'Or. L'Espiga d'Or pròpiament dita, premi menor en aquesta edició, recau en Am Galgen hängt die Liebe, de Edwin Zbonek (República Federal d'Alemanya).
