Ptolemeu va catalogar 19 estrelles conjuntament en aquesta constel·lació i en la ja obsoleta Antínous, que va rebre el nom durant el regnat de l'emperador Hadrià (117-138), però que de vegades s'atribuïa erròniament a Tycho Brahe, que va catalogar 12 estrelles a Àguila. i set a Antínous. Hevelius va determinar 23 estrelles a la primera[6] i 19 a la segona.[5]
Situada sobre la Via Làctia, Aquila té nombroses estrelles. Se'n poden veure 124 estrelles a ull nu, conté molts camps estel·lars rics i ha estat la ubicació de moltes noves.[8] Algunes d'aquestes estrelles són:
α Aql (Altair) és l'estrella més brillant d'aquesta constel·lació (la 13a per ser més exactes) i una de les estrelles visibles a ull nu més properes a la Terra, situada a una distància de 17 anys llum. El seu nom prové de l'àrabنسر الطائر (an-nasr aţ-ţāir), que significa «l'àguila voladora». Altair té una magnitud de 0,76. És una de les tres estrelles del Triangle d'Estiu, juntament amb Vega i Deneb.[9][10] És el centre d'un alineament quasi perfecte de tres estrelles, les Ales de l'Àguila, a vegades confoses per error amb el cinturó d'Orió. És una estrella de la seqüència principal de tipus A amb 1,8 vegades la massa del Sol i 11 vegades la seva lluminositat.[11][12] L'estrella gira ràpidament (arriba a l'equador a 210 km/s), més de 200 vegades la del Sol), i això li dona una forma oblata on s'aplana cap als pols.[11][12][13] Altair és una estrella doble.
γ Aql (Tarazed o també Reda) és una estrella gegant de color taronja d'una magnitud al voltant de 2,7,[18] situada a 460 anys llum de la Terra. El seu nom, com el d'Alshain, prové de la paraula persa شاهين ترازو (šāhin tarāzu) que significa «el canastró de la balança»,[14] fent referència a l'asterisme format per α, β i γ Aquilae. Tarazed és una estrella gegant, 2960 vegades més brillant que el Sol i 110 vegades més gran. És una estrella doble en la que la companya és de la magnitud +10,7. És la segona estrella més brillant de la constel·lació i és una estrella variable no confirmada.[19]
λ Aql (Al Thalimain) és una de les estrelles més vermelles del cel (amb una temperatura superficial de 2.115 K). El nom deriva del mot àrab الثالمين (ath-thalīmain) que significa «els dos estruços».
15 Aql és una estrella doble òptica. La principal és un gegant de color taronja de magnitud 5,41 i un tipus espectral de K1 III,[29][30] situada a 325 anys llum de la Terra. La secundària és una estrella de color porpra de magnitud 7,0, situada a 550 anys llum de la Terra. La parella es pot veure fàcilment en petits telescopisamateurs.
57 Aql és una estrella binària. La primària és una estrella de color blau de magnitud 5,7 i la secundària és una estrella blanca de magnitud 6,5. El sistema es troba aproximadament a 350 anys llum de la Terra; la parella es pot veure fàcilment en petits telescopisamateurs. Les dues estrelles del sistema giren ràpidament.[31]
L'any 1918 es va observar una nova brillant a l'Àguila (V603 de l'Àguila) i va brillar breument més que Altair, l'estrella més brillant d'Aguila. Va ser vista per primera vegada per Zygmunt Laskowski[36] i va ser confirmat la nit del 8 de juny de 1918.[37]Nova Aquilae va assolir una magnitud aparent màxima de -0,5 i va ser la nova més brillant registrada des de la invenció del telescopi.[38]
NGC 6709 és un cúmul obert solt que conté aproximadament 40 estrelles, que oscil·len en magnituds entre 9 i 11 (una magnitud total de 6,7) i es troba a uns 3510 anys llum de la Terra. NGC 6709 apareix en un ric camp estel·lar de la Via Làctia i es classifica com a cúmul de Shapley classe d i Trumpler classe III de 2 m. Aquestes designacions signifiquen que no té moltes estrelles, està solta, no mostra una major concentració al centre i té un rang moderat de magnituds estel·lars.[41] Hi ha 305 estrelles confirmades i un candidat gegant vermell.[42] Es localitza a 5° de ζ Aquilae.
NGC 6755 és un cúmul obert de magnitud 7,5; està format per una dotzena d'estrelles amb magnituds de 12 a 13. Es troba a uns 8.060 anys llum del Sistema Solar.[43]
Àguila també conté alguns objectes extragalàctics. Un d'ells és la que pot ser la major concentració de massa de galàxies de l'Univers coneguda, la Gran Barrera d'Hèrcules-Corona Boreal. Va ser descoberta el novembre de 2013 i té una mida de 10.000 milions d'anys llum (3 Gpc). És l'estructura més gran i massiva coneguda de l'Univers.
Exoplanetes
A la constel·lació de l'Àguila s'hi han descobert fins a 7 estels amb un sistema planetari, cap d'ells visibles a ull nu.
Sistemes planetaris a la constel·lació de l'Àguila[49]
A les il·lustracions d'Àguila que la representen com una àguila, una línia gairebé recta de tres estrelles simbolitza part de les ales. El centre i el més brillant d'aquestes tres estrelles és Altair.
A la història d'amor xinesa de Qixi, Niu Lang (Altair) i els seus dos fills (β i γ Aquilae) estan separats per sempre de la seva esposa i mare Zhi Nu (Vega), que es troba a l'altre costat del riu, la Via Làctia.[52]
A l'antic Egipte, Aquila possiblement era vist com el falcó d'Horus.[55] Segons Berio, la identificació d'Àguila com a constel·lació egípcia, i no només grecobabilònica, està corroborada pel Zodíac de Georges Daressy.[56] Representa un anell exterior que mostra la Sphaera Graeca, el zodíac hel·lenístic familiar, mentre que l'anell central representa la Sphaera Barbarica o zodíac d'estrangers amb els signes zodiacals dels dodekaoros egipcis que també van ser registrats per Teucros de Babilònia.[57] Sota el signe de Sagitari hi ha el falcó d'Horus, presumiblement perquè Àguila s'eleva amb Sagitari.
Es coneixen diversos equivalents polinesis diferents del conjunt d'Àquila:
A l'illa de Futuna, es deia Kau-amonga, que significa «càrrega suspesa». El seu nom fa referència al nom en futunà del cinturó i l'espasa d'Orió, Amonga.[58]
A Hawaii, Altair es deia Humu, traduït al català com «cosir, unir parts d'un ham de pescar». Humu també es refereix al forat pel qual s'uneixen les parts d'un ganxo. Es deia que Humu-ma influïa en els astròlegs.[59]
Pao-toa era el nom de tota la constel·lació de les illes Marqueses; el nom significava «guerrer cansat».[60]
A més, les constel·lacions polinesies incorporaven les estrelles de l'Aguila moderna. La constel·lació de PukapukaTolu, que significa «tres», estava formada per Alfa, Beta i Gamma Aquilae.[61]
Altair també s'anomenava comunament entre els pobles polinesis. La gent de Hawaii l'anomenava Humu, la gent de les Tuamotu l'anomenaven Tukituki(«copejar amb un martell»;[62] van anomenar Beta Aquilae Nga Tangata («els homes»),[63] i la gent de Pukapuka l'anomenava Altair Turu i l'utilitzava com a una estrella de navegació.[64] El poble maorí va anomenar Altair Poutu-te-rangi, («pilar del cel»), a causa de la seva posició important en la seva cosmologia. S'utilitzava de manera diferent en diferents calendaris maoris, sent l'estrella de febrer i març en una versió i març i abril en l'altra. Altair també va ser l'estrella que va regir la collita anual de moniato.[65]
Abt, Helmut A.; Levato, Hugo; Grosso, Monica «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). The Astrophysical Journal, 573(1), juliol 2002. Bibcode: 2002ApJ...573..359A. DOI: 10.1086/340590.
Chandran, V. Astronomy Quiz Book (en anglès). Pustak Mahal, 1993. ISBN 978-81-223-0366-7.«... més tard es va estendre a altres cultures com l'àrab, hindú, grega i romana on els noms van ser reinterpretats per adaptar-se a les cultures locals. Per tant, Aquila/Garuda, Leo/Singha, Hydra/Vasuki i altres semblances en els noms ...»
Cousins, A. W. J. «Photometric Data for Stars in the Equatorial Zone (Seventh List)» (en anglès). Monthly Notes of the Astronomical Society of Southern Africa, 23, 1964. Bibcode: 1964MNSSA..23..175C.
Cousins, A. W. J. «Standardization of Broadband Photometry of Equatorial Standards» (en anglès). South African Astronomical Observatory Circulars, 8, 1984. Bibcode: 1984SAAOC...8...59C.
Cowley, A.; Cowley, C.; Jaschek, M.; Jaschek, C. «A study of the bright A stars. I. A catalogue of spectral classifications» (en anglès). Astronomical Journal, 74, abril 1969. Bibcode: 1969AJ.....74..375C. DOI: 10.1086/110819.
Daressy, Georges «L'Égypte céleste» (en francès). Bulletin de l'Institut Français d'Archéologie Orientale, 12, 1916.
De Rosa, R. J.; Patience, J.; Wilson, P. A.; Schneider, A.; Wiktorowicz, S. J. «The VAST Survey - III. The multiplicity of A-type stars within 75 pc» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 437(2), 2014. arXiv: 1311.7141. Bibcode: 2014MNRAS.437.1216D. DOI: 10.1093/mnras/stt1932.
Frasca, A.; Covino, E.; Spezzi, L.; Alcalá, J. M.; Marilli, E. «REM near-IR and optical photometric monitoring of pre-main sequence stars in Orion. Rotation periods and starspot parameters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 508(3), desembre 2009. arXiv: 0911.0760. Bibcode: 2009A&A...508.1313F. DOI: 10.1051/0004-6361/200913327.
Gray, R. O.; Corbally, C. J.; Garrison, R. F.; McFadden, M. T.; Bubar, E. J. «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: spectroscopy of stars earlier than M0 within 40 pc-The Southern Sample» (en anglès). The Astronomical Journal, 132(1), juliol 2006. arXiv: astro-ph/0603770. Bibcode: 2006AJ....132..161G. DOI: 10.1086/504637.
Hirshfeld, A.; Sinnott, R. W.; Ochsenbein, F.; Lemay, D. «Book-Review - Sky Catalogue 2000.0 - V.1 - Stars to Magnitude 8.0 ED.2» (en anglès). Journal of the Royal Astronomical Society of Canada, 86(4), agost 1992. Bibcode: 1992JRASC..86..221L.
Johnson, Christopher B.; Schaefer, Bradley E.; Kroll, Peter; Henden, Arne A. «Nova Aquilae 1918 (V603 Aql) Faded by 0.44 mag/century from 1938-2013» (en anglès). The Astrophysical Journal, 780(2), 2013. arXiv: 1310.6802. Bibcode: 2014ApJ...780L..25J. DOI: 10.1088/2041-8205/780/2/L25.
Kornilov, V. G.; Volkov, I. M.; Zakharov, A. I.; Kozyreva, V. S.; Kornilova, L. N. «Catalogue of WBVR-magnitudes of bright stars of the northern sky» (en anglès). Trudy Gosudarstvennogo Astronomicheskogo Instituta, 63, 1991. Bibcode: 1991TrSht..63....1K.
Langsten, Raymond L.; Gilbert, Marc Jason «Research on Bengal: proceedings of the 1981 Bengal Studies Conference, Issue 34 of South Asia series, Michigan State University Asian Studies Center» (en anglès). Asian Studies Center, Michigan State University, 1983.«... i l'aparició de la constel·lació d'Àquila que marca... Com que Aquila era una àguila per als grecs, és l'estel de Garuda per als hindús....»
Makemson, Maud Worcester. The Morning Star Rises: an account of Polynesian astronomy (en anglès). Yale University Press, 1941.
Mobberley, Martin. Cataclysmic Cosmic Events and How to Observe Them (en anglès). Springer, 2009. ISBN 978-0-387-79946-9.
Montes, D.; González Peinado, R.; Tabernero, H. M.; Caballero, J. A.; Marfil, E. «Calibrating the metallicity of M dwarfs in wide physical binaries with F-, G-, and K-primaries - I: High-resolution spectroscopy with HERMES: stellar parameters, abundances, and kinematics» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 479(1), setembre 2018. arXiv: 1805.05394. Bibcode: 2018MNRAS.479.1332M. DOI: 10.1093/mnras/sty1295.
Moore, Patrick. The Observer's Year: 366 Nights of the Universe (en anglès). Springer Science & Business Media, 2013. ISBN 978-1-4471-3613-2.
Paturel, G.; Petit, C.; Prugniel, Ph.; Theureau, G.; Rousseau, J. «HYPERLEDA. I. Identification and designation of galaxies» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 412, desembre 2003. Bibcode: 2003A&A...412...45P. DOI: 10.1051/0004-6361:20031411.
Pigott, Edward «Observations of a New Variable Star. In a Letter from Edward Pigott, Esq. to Sir H. C. Englefield, Bart. F. R. S. and A. S.» (en anglès). Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 75, 1785. Bibcode: 1785RSPT...75..127P. DOI: 10.1098/rstl.1785.0007.
Privett, Grant; Jones, Kevin. The Constellation Observing Atlas (en anglès). Springer, 2013. ISBN 978-1-461-47647-4.
Rains, Adam D.; Ireland, Michael J.; White, Timothy R.; Casagrande, Luca; Karovicova, I. «Precision angular diameters for 16 southern stars with VLTI/PIONIER» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 493(2), abril 2020. arXiv: 2004.02343. Bibcode: 2020MNRAS.493.2377R. DOI: 10.1093/mnras/staa282.
Schilling, Govert. Constellations. The story of space told through the 88 known patterns in the night sky (en anglès). Black Dog & Leventhal Publishers. Hachette Book Group, 2019. ISBN 978-0-316-48389-6.
Shapley, Harlow; Sawyer, Helen B. «A Classification of Globular Clusters» (en anglès). Harvard College Observatory Bulletin, 849(849), agost 1927. Bibcode: 1927BHarO.849...11S.
Subramaniam, Annapurni; Sagar, Ram «Multicolor CCD Photometry and Stellar Evolutionary Analysis of NGC 1907, NGC 1912, NGC 2383, NGC 2384, and NGC 6709 Using Synthetic Color-Magnitude Diagrams» (en anglès). The Astronomical Journal, 117(2), febrer 1999. Bibcode: 1999AJ....117..937S. DOI: 10.1086/300716.
.svg&lang=ca){kind=small}
