Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Constel·lació del Dragó

Infotaula constel·lacióDragó 
Nom en llatíDraco
AbreviaturaDra
GenitiuDraconis
Simbologiael Dragó
Ascensió recta15
Declinació+75
Àrea1083 graus quadrats
Posició 8a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed3
Estel més brillantEtamin (γ Dra) (2,23m)
Meteors
Limita amb
Visible a latituds entre +90° i −15°.
Durant el mes de juliol a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Dragó (Draco) és una constel·lació de l'hemisferi nord. És una de les 88 constel·lacions modernes, i una de les 48 descrites per Ptolemeu.

Estels importants

Thuban (α Draconis)

L'estel α Draconis (Thuban) estava en el pol Nord devers l'any 2700 aC, durant el temps dels antics egipcis. A causa de l'efecte de la precessió, estarà una altra vegada en el Pol Nord l'any 21.000 dC.

Encara que en el catàleg de Bayer Thuban apareix com a α Draconis, no és l'estel més brillant de la constel·lació. Amb la magnitud 3,65, és una magnitud més feble que l'estel més brillant: Etamin (γ Draconis), de la magnitud 2,23.

Thuban és un estel gegant calent (9.800 K, 300 vegades més lluminós que el Sol i a una distància de 300 anys llum. És també un estel doble, el company – invisible des de la Terra – volta en 51 dies.

γ Draconis

γ Draconis és l'estel més brillant de la constel·lació de Draco. El seu nom deriva d'un mot àrab que significa la Serp.

γ Draconis és un gegant taronja, 50 vegades més gran que el Sol, 600 vegades més lluminós. Està situat a 150 anys llum, es desplaça en la nostra direcció i passarà a menys de 30 anys llum del nostre sistema en 1,5 milions d'anys.

Fou mirant de mesurar la paral·laxi de γ Draconis que James Bradley descobrí l'aberració de la llum cap a l'any 1725.

Altres estels

β Draconis és un supergegant, 40 vegades més gran que el Sol. Situat a uns 400 anys llum, la seva magnitud absoluta és de -2,43, amb la lluentor de 800 sols. La seva magnitud aparent és de 2,79. Té un company situat a 450 ua.

Nodus Primus (ζ Dra), és un estel de magnitud aparent 3,17. La seva magnitud absoluta de -1,92 correspon a una lluentor 500 vegades la del Sol. Distància: 300 anys llum.

ι Dra, quaranta vegades més lluminós que el Sol (magnitud absoluta 0,81), es veu, a 100 anys llum, amb la magnitud 3,29.

η Draconis és un estel de magnitud aparent 2,73. La seva magnitud absoluta és 0,58. Brilla com 50 sols i està situat a 88 anys llum.

A Draco hi ha molts d'estels dobles interessants. Kuma (ν Draconis) està format per dos components de la magnitud 4,9, separats 62 segons d'arc. Poden ser separats amb prismàtics.

R Draconis i T Draconis són estels variables del tipus Mira. El rang de R està entre les magnituds 6,7 i 13 amb un període de 245,5 dies, i T entre la magnitud 7,2 i 13,5 amb un període de 421,2 dies.

Hi ha també dos sistemes triples: 16-17 Draconis i 39 Draconis.

Objectes de Cel profund notables

Un dels objectes de cel profund a Draco és la Nebulosa de l'Ull de Gat (NGC 6543), una nebulosa planetària que sembla un disc blau. Entre les febles galàxies de Draco, es pot nomenar la galàxia lenticular NGC 5866, que a vegades es considera que és l'objecte Messier 102.

Mitologia

Degut a la seva semblança amb un drac hi ha més d'un mite entorn de Draco. A la primera llegenda, Draco representava el drac mort per Cadmus abans de fundar la ciutat de Beòcia. A la segona llegenda, representa el drac que guardava el Toisó d'Or, i que fou mort per Jasó.

En un altre mite, representa Ladó, el drac que guardava les pomes de les Hespèrides, un dels Dotze Treballs d'Hèrcules. Degut a la seva posició i a estar a prop de les constel·lacions del signe del Zodíac de Libra: Ursa Major, Ursa Minor, i Boötes, donaren lloc al mite.


Vegeu també

Coordenades: Sky map 17h 00m 00s; +65° 00′ 00″

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9