|
Voltor
Els voltors són aus de rapinya carronyaires, és a dir, que s'alimenten només d'animals morts (carronya).[nota 1] Es troben a tots els continents excepte Oceania i l'Antàrtida, i n'hi ha 23 espècies existents (incloent-hi els còndors).[1] Una característica particular de molts voltors és el seu cap pelat, desproveït de plomatge: això és degut amb seguretat al fet que un cap amb plomes s'embrutaria amb sang i altres fluids en introduir-lo dins de les carcasses d'animals grans i seria difícil de mantenir-lo net. Per norma general, els voltors són aus de gran envergadura i, per aquesta raó, necessiten trobar bosses d'aire calent per elevar-se. El seu vol és més aviat lent, i no baten molt les ales, sinó que típicament planen (és a dir, se sostenen enlaire amb les ales esteses, sense alabatre), fent voltes i més voltes. Tot sovint apareixen en petits grups.   Els voltors es classifiquen en dos grups:
Les similituds entre ambdós grups són degudes a l'evolució convergent més que a una relació propera de procedència d'un avantpassat comú. El voltor a la culturaEl voltor és un animal associat a la mort, perquè sobrevola els cadàvers en descomposició. Per això es considera una au de mala sort, o dit d'una altra manera, un ocell de mal averany, i apareix en pel·lícules i jocs com avís de desgràcia. A l'antic Egipte, en canvi, era un dels símbols de l'amor, ja que el voltor acostuma a volar en parella (mare i cria). Notes
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|
||||||||||
