Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Constel·lació de la Taula

Infotaula constel·lacióTaula 
Nom en llatíMensa
AbreviaturaMen
GenitiuMensae
Simbologiala Taula
Ascensió recta4h a 7,5
Declinació−71 a −85,5
Àrea153 graus quadrats
Posició 75a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed0
Estel més brillantα Mensae (5,09m)
Meteorscap
Limita amb
Visible a latituds entre +18° i −90°.
Durant el mes de gener a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Taula (Mensa) és una constel·lació de l'hemisferi sud introduïda per Nicolas-Louis de Lacaille amb el nom de Mons Mensae (Muntanya taula en llatí), fent referència a Table Mountain a Àfrica del Sud, on Lacaille feu importants observacions en l'hemisferi sud. Conté estrelles poc brillants, amb α Mensae, la seva estrella més brillant que amb prou feines és visible amb la magnitud 5,09, la qual cosa fa d'aquesta constel·lació la més feble en tot el cel, encara que conté una part del Gran Núvol de Magalhães, (la resta està a Dorado).

La constel·lació cobreix una falca de cel des d'aproximadament 4 h a 7,5 h d'ascensió recta, i 71 a 85,5 graus de declinació. Llevat de la constel·lació polar sud d'Octans, és la més meridional de les constel·lacions, per la qual cosa és essencialment inobservable des de l'Hemisferi Nord. A més de les ja esmentades, les seves altres constel·lacions veïnes són Chamaeleon, Hydrus i Volans.

Les primeres imatges preses per l'Observatori de raigs X Chandra eren de PKS 0637-752, un quàsar a Mensa amb un gran raig de gas visible en òpticament i en longituds d'ona de raigs X.

Estrelles principals

α Mensae

Mensa no conté cap estrella lluminosa: α Mensae, la més brillant, solament és de la magnitud aparent 5,09. És una estrella molt similar al nostre sol, tant pel seu tipus espectral (G5V) com per la seva mida i la seva massa. Distant solament 33 anys llum, és també una estrella pròxima al nostre sistema solar.

Altres estrelles

γ Mensae, la segona estrella de la constel·lació, no és més que de la magnitud 5,18. Es tracta d'una estrella gegant vermella amb un company de la magnitud 11.

HD 39091 (magnitud aparent 5,67) posseeix un planeta, 10,35 vegades més massiu que Júpiter, amb una òrbita molt excèntrica (excentricitat 0,62) en 2063,818 dies.

Taula de les estrelles de Mensa

Estrella Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(anys llum)
Tipus espectral
α Men 5,08 5,05 33 G5V
γ Men 5,18 2,73 101 K4III
β Men 5,3 -1,17 642 G8III
θ Men 5,45 0,26 356 B9.5V
η Men 5,47 -1,23 712 K6III
κ Men 5,46 0,87 270 B9.5V

N.B. : Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hiparc[1]

Objectes celestes

La constel·lació de Mensa conté una part del Gran Núvol de Magalhães (la resta està dins Dorado), una galàxia irregular satèl·lit de la nosta Via Làctia:

També s'hi troben els cúmuls oberts NGC 1520 i NGC 1841 i la galàxia NGC 1956.

Història

Mensa fou ideada per Nicolas-Louis de Lacaille el 1752 per tal d'omplir una part del cel austral sense denominació. Anomenat originalment Mensa Mons, la Muntanya taula, el seu nom prové de la muntanya situada en el Cap, a Àfrica del Sud, on Nicolas-Louis de Lacaille feia les seves observacions.

Vegeu també

Referències

  1. «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 març 2006].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9