Horus
A la mitologia egípcia Horus era una de les divinitats més significatives. Horus era el déu del cel. Com molts déus, la natura de què era i les llegendes canviaven amb el temps. Horus era una barreja d'altres divinitats, totes elles relacionades amb el sol, amb la prerrogativa reial i el cel. Era com una família de divinitats relacionades unificada en un ésser; una mica semblant al Déu cristià que té tres parts. Els seus fills eren el sol i la lluna i ell era fill d'Isis i Osiris i era el déu patró de Letòpolis. RepresentacionsHeru-ur (també dit Harmerti) és la versió més vella d'Horus, i era un déu falcó creador conegut per refrenar Apep. Durant una lluna nova, era cec i es deia Mekhenty-er-irty ("qui no té cap ull") i amb la lluna plena tornava a veure i es deia Khenty-irty ("qui té ulls"). Mentre era cec, Horus era perillós, a vegades atacava els amics després de confondre'ls amb enemics. Com a nen, Horus es deia Har-pa-khered ("Horus el nen" i Harpòcrates per als grecs)[1] i era fill o d'Osiris i Isis o de Banebdjetet i Hatmehit. Se'l representava com un noi despullat amb un dit a la boca, assegut en un lotus amb sa mare. Era un déu de fertilitat i es descrivia amb una cornucòpia. Har-pa-Khered es va tornar molt popular durant el temps de l'Imperi Romà, quan se'l representava muntant una oca o boc (fixeu-vos que Banebdjetet, son pare, era un déu boc). El darrer Horus, anomenat Har-sa-iset o Harsiesis, era fill d'Osiris i Isis[2] (emergia de l'arbre d'acàcies de Saosis) i molt sovint és esmentat "El" Horus a molts llibres. Com a Har-nedj-itef (Harendotes en grec), Horus era el guardaespatlles d'Osiris a l'inframon, Duat. Com a Behedti, Horus era la divinitat de patrons de Behdet (cur: Edfu), on estava associat amb el falcó. Com a Chenti-irti, Horus era un déu de dret i ordre. Posteriorment encara s'associaria amb el déu del sol Ra especialment a Heliòpolis, convertint-se en Ra-Herekhty (també Ra-Heru-akhety, Her-akhety ("Horus dels dos horitzons"), Har-em-akhet ("Horus a l'horitzó"), Horakhety, Harmachis (Grec)), déu del sol de matí. Anhur era Horus com a unió amb Shu. Horus i SethDurant el tercer mil·lenni aC, Seth esdevingué el déu patró dels faraons (reemplaçant Horus en forma d'Har-mau o Harsomtus) després de derrocar Seth en forma d'Har-wer o Haroeris, però com la història de l'assassinat de Seth del seu germà es tornà popular, Har-mau va canviar. Hi va haver una guerra entre Seth i Horus durant vuitanta anys. Horus va guanyar la guerra (amb el suport de Neith) i va ser el governant de l'Alt Egipte i el Baix Egipte.[3] Seth es castrava o matava o s'instal·lava amb Re i es convertia en la veu del tro. Horus era el pare dels quatre déus associats amb els vasos canopis de les creences funeràries egípcies: Imset, Hapi, Duamutef, i Kebechsenef. Seth i l'Ull d'HorusHorus descansava al costat d'un oasi quan Seth va aparèixer en forma de porc senglar negre. Mentre Horus dormia, Seth l'hi va arrencar l'ull esquerre (que representava la lluna) i el va llençar més enllà del límit del món. Horus es va despertar i es va venjar tallant-li els testicles a Seth però no va poder recuperar el seu ull. Mentrestant, sense la lluna, el cel nocturn es va enfonsar a la foscor. Thot va buscar l'ull a través del caos que s'estenia als confins del món i el va trobar i arreglar, tornant-li al seu propietari. A partir d'aquell moment l'ull d'Horus es representava amb l'amulet udjat.[2] EpítetsVa tenir els epítets de:
En els trons d'El Lisht apareix com «Horus, senyor de Mesen» i «Horus de Behdet», o «el behdetita», en referència a dues localitats del Baix Egipte. Noms alternatius: Heru-sa-Aset, Hrw, Hr, Hor-Hekenu
Referències
|