Bisbat de Biella
El bisbat de Biella (italià: diocesi di Biella; llatí: Dioecesis Bugellensis ) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2012 tenia 164.000 batejats d'un total de 176.500 habitants. Actualment està regida pel bisbe Gabriele Mana. El patró de la diòcesi és sant Esteve. TerritoriLa diòcesi comprèn gairebé tota la província de Biella: Biella, Andorno Micca, Benna, Bioglio, Borriana, Callabiana, Camandona, Camburzano, Campiglia Cervo, Candelo, Casapinta, Cavaglià, Cerreto Castello, Cerrione, Coggiola, Cossato, Crosa, Donato, Dorzano, Gaglianico, Gifflenga, Graglia, Lessona, Magnano, Massazza, Mezzana Mortigliengo, Miagliano, Mongrando, Mosso, Mottalciata, Muzzano, Netro, Occhieppo Inferiore, Occhieppo Superiore, Pettinengo, Piatto, Piedicavallo, Pollone, Ponderano, Portula, Pralungo, Pray, Quaregna, Ronco Biellese, Roppolo, Rosazza, Sagliano Micca, Salussola, San Paolo Cervo, Sala Biellese, Sandigliano, Selve Marcone, Soprana, Sordevolo, Strona, Ternengo, Tollegno, Torrazzo, Trivero, Valdengo, Vallanzengo, Valle Mosso, Valle San Nicolao, Veglio, Verrone, Vigliano Biellese, Villanova Biellese, Viverone, Zimone i Zubiena; i la parròquia de Carisio a la província de Vercelli. La seu episcopal es troba a la ciutat de Biella, on es troba la catedral de Sant Esteve. La diòcesi limita al nord amb la diòcesi de Novara i l'arxidiòcesi de Vercelli (amb la qual també limita a l'est i al sud), mentre que a l'oest limita amb les diòcesis d'Ivrea i d'Aosta. A aquesta diòcesi es troba el santuari d'Oropa, destí habitual de pelegrinatge. Altres santuaris coneguts són el santuari de Gralia i el santuari de San Giovanni d'Andorno. El territori està dividit en 114 parròquies. HistòriaLa diòcesi de Biella va ser evangelitzada per sant Eusebi al segle iv i sempre ha estat sotmesa als bisbes de Vercelli. No obstant això Biella va ser la seu de la important capítol de Sant Esteve, del qual hi ha notícies des del segle xii.[1] Establerta la província civil de Biella al Regne de Sardenya, Carles Manuel III va promoure davant la Santa Seu perquè s'erigís una nova diòcesi. La diòcesi va ser erigida pel Papa Climent XIV amb la butlla Praecipua conferir de l'1 de juny 1772, amb territori desmembrat de la diòcesi de Vercelli. La inauguració solemne de la diòcesi es va dur a terme el 4 i 5 de juliol del mateix any pel bisbe d'Ivrea Giuseppe Ottavio Pochettini. Originalment era sufragània de l'arxidiòcesi de Torí. Suprimida pel govern napoleònic l'1 de juny de 1803 i reconstruïda a Vercelli, va ser restaurada pel Papa Pius VII amb la butlla Beati Petri del 17 de juliol de 1817[2] i en aquesta ocasió la diòcesi de Biella va esdevenir part de la nova província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Vercelli. Cronologia episcopal
EstadístiquesA finals del 2012, la diòcesi tenia 164.000 batejats sobre una població de 176.500 persones, equivalent al 92,9% del total.
NotesFonts
Vegeu també |