Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Noordede

Plantilla:Infotaula indretNoordede
Imatge
Pont al Noordede del 1853 a Houtave Modifica el valor a Wikidata
Tipuscanal de desguàs Modifica el valor a Wikidata
Classificació CEMTcurs d'aigua no-navegable
Inici
PaísFlandes Occidental (Bèlgica)
LocalitzacióBlankenbergse Vaart Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativadistricte d'Oostende (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOostende Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFlandes Occidental Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 15′ 06″ N, 3° 08′ 27″ E / 51.2517°N,3.1408°E / 51.2517; 3.1408
51° 13′ 24″ N, 2° 56′ 45″ E / 51.2233°N,2.9458°E / 51.2233; 2.9458
Característiques
Altitud3 m Modifica el valor a Wikidata
Resclosa2
Dimensió13 (longitud) km
Desnivell< 1 m
Patrimoni protegit de Flandes
Identificador307520
Història
Períodeedat mitjana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Construccióinici del segle xvi
eixample 1624

El Noordede és un curs d'aigua, riu o canal de desguàs[1] no navegable a la província de Flandes Occidental (Bèlgica) entre el Blankenbergse Vaart i el moll sobreeixidor (Spuikom) del Canal Bruges-Oostende prop de la seva desembocadura al Mar del Nord. Té una longitud de 13 quilòmetres.[2]

Ubicació del Noordede als pòlders de Bruges

Va excavar-se a l'inici del segle xvi i va eixamplar-se el 1624.[3] Col·lecta les aigües dels weterings de l'Oudlandpòlder dels quals els principals són: el Maarleed, l'Oosternieuwwegezwin, el Nieuwzwin, el Westernieuwwegezwin i el Schamelwezezwin. El súfix -zwin, sinònim amb priel indica l'origen semi-natural d'aquests cursos d'aigua, que de fet són antics braços de mar que l'home va aprofitar per crear la xarxa de desguàs després de la regressió del mar.

El desnivell gairebé inexistent dels pòlders plans i inferiors al nivell del mar a plenamar explica que el riu desguassa a ambdues extremitats: al rec Blankenbergse Vaart i a la presa Maartensas a Oostende. A plenamar les aigües són gairebé estagnants i les preses a la desembocadura es tanquen. Només a baixamar té un cabal normal.[4]

La fauna aquàtica és força rica en espècies. El 2003 s'hi van inventariar una dotzena de peixos diferents: entre altres tenques, gardins, madrlletes veres, perques de riu, Blicca bjoerkna, bremes, anguiles, Carassius gibelio, carpes, planes, punxosets i gobis.[5] En l'actualitat s'estudien les mesures constructives necessaris per facilitar el pas dels peixos migratoris a la resclosa Maartensas a Oostende.[6]

Lloc d'interès

L'antic alberg i mas Strooienhaan al poble d'Houtave a la cruïlla del carrer de Bruges a Wenduine i el Noordede.[3] Ja es troben imatges des del segle xvi d'un mas i d'un alberg a aquest indret. Durant la Segona Guerra Mundial soldats alemanys van ocupar el lloc i construir un búnquer. Malauradament, el 1951 l'antic alberg va ser derrocat i un cafè nou va obrir-se al mas. La major part de l'edifici actual data del segle xix.

Referències

  1. Les múltiples intervencions humanes en el que a l'inici era un curs d'aigua natural en fan difícil la definició.
  2. «Bekken van de Brugse Polders». A: Hidrografia dels pòlders de Bruges - Integraal Waterbeleid (pdf) (en neerlandès). Erembodegem: Coördinatiecommissie Integraal Waterbeleid, 2013. 
  3. 3,0 3,1 «Houtave (ID: 21852)» (en neerlandès). De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed (Inventari del patrimoni arquitectural). Onroerend Erfgoed (Agència del govern de Flandes del Patrimoni, 2004-2006. [Consulta: 23 abril 2014 (2014-04-23)].
  4. «Noordede - Blankenbergse Vaart» (en neerlandes). Integraal Waterbeleid, s.d. [Consulta: 8 maig 2018].
  5. Vrielynck, Sven; Van Thuyne, Gerlinde. Visstandsonderzoek op de Noordede, 2003 (Inventari dels peixos del Noordede el 2003) (pdf) (en neerlandès). Bruges: Provinciale Visserijcommissie, 2004, p. 4 [Consulta: 26 abril 2014]. 
  6. Tack, Jurgen. Wetenschappelijke ondersteuning van de uitvoering van het palingbeheerplan (Ajuda científica a l'execució del pla de gestió del anguil·lids) (pdf) (en neerlandès). Brussel·les: Instituut voor Natuur- en Bosonderzoek (INBO), 2011, p. 89. 
Kembali kehalaman sebelumnya