Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Canal Gant-Terneuzen

Plantilla:Infotaula indretKanaal Gent-Terneuzen
Imatge
Tipuscanal Modifica el valor a Wikidata
Classificació CEMTIV
Inici
PaísPaïsos Baixos
Bèlgica
LocalitzacióGant
Final
Entitat territorial administrativaZelanda (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTerneuzen
DesembocaduraWesterschelde Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 08′ 48″ N, 3° 46′ 57″ E / 51.1466°N,3.7824°E / 51.1466; 3.7824
Connecta ambTerneuzen
Gant
Westerschelde Modifica el valor a Wikidata
Afluents
Característiques
Resclosa7
Dimensió32 (longitud) km
Història
Creació1827
Activitat
Construcció1823-1827
1870-1881
1960-1968

El Canal Gant-Terneuzen de Gant a l'Escalda occidental a Terneuzen és un canal de Bèlgica i dels Països Baixos. Té una llargada de 32 km dels quals 17,875 km són al territori belga.

Història

El 1823, el rei Guillem I va decidir de modernitzar el Sassevaart ensorrat i d'allargar-lo fins a Terneuzen per a donar una sortida al mar via l'estuari de l'Escalda més curta que el retorn per Anvers. Els dipòsits al·luvials van fer que els marges del riu Escalda van desplaçar-se més al nord i que la ciutat de Sas van Gent va trobar-se terra endins. Per a excavar aquest canal nou van utilitzar una part el llit del canal històric, aprofitar de les cales del Braakman, del Sassegat i del Axelsche Gat i dels prats salats. Dues noves rescloses van construir-se a Terneuzen. El governador de Flandes Oriental, Pieter van Doorn va inaugurar el canal el 18 de novembre 1827. A l'obertura, el canal tenia una profunditat de 4,5 m de l'Escalda fins a Sas van Gent i de 2,5 metres enllà de Sas fins a Gant.

Després de la Revolució belga de 1830, el general franco-belga Charles Niellon va decidir de fer enfonsar pals al canal a la frontera a Zelzate, per a prevenir una invasió neerlandesa. Els neerlandesos van tancar l'Escalda no hi ha hagut navegació fins al 1841 quan van tornar a dragar el canal ensorrat.

La construcció del canal al 1878

De 1870 a 1881, una primera sèrie d'obres per a rectificar, apregonar i modernitzar el tram belga del canal va començar. Les corbes de Langerbrugge, Rieme, Rodenhuize i Zelzate van tallar-se. Els neerlandesos van començar el 1881 l'excavació d'un braç nou i la construcció d'una resclosa a Sas van Gent. El canal tenia aleshores una profunditat de 6,5 metres, una amplada de 17 metres a fons i de 68 metres a la superfície.

El tractat belgo-neerlandès del 20 de juny 1960 estipulava noves obres per a modernitzar, apregonar i ampliar-lo. La resclosa de Sas van Gent està omplerta i dues noves rescloses, una marítima i una per a la navegació interior van construir-se a Terneuzen. La reina Juliana I i el rei Balduí I van inaugurar-lo el 19 de desembre 1968.

Avui

El canal als Països Baixos, prop del pont de Sluiskil

El canal té una llargada de 200 m i accepta embarcacions fins a 125.000 tones. La direcció del port de Gant somia d'una resclosa més llarga a Terneuzen. Com que la demanda prové de Flandes només es farà si aquesta regió paga la nova infraestructura.

Rescloses

Rescloses belgues[1]
Localitat llargada amplada profunditat alçària llibre
Gant Groot Droogdok
(gran dic de drassana)
130,00 m 13,00 m 0,58 m
Gant Kasteelsluis 70,00 m 8,44 m 3,66 m
Gant Tolhuissluis 85,00 m 12,00 m 2,50 m
Rescloses neerlandeses
Terneuzen Westsluis
resclosa occidental
m m
Terneuzen Middensluis
resclosa central
m m
Terneuzen Oostsluis
resclosa oriental
m m

Afluent

Referències

  • Parts d'aquest article provenen de la Viquipèdia neerlandesa.
  1. «River Information Services Vlaanderen» Arxivat 2007-12-14 a Wayback Machine. Servei de la navegació interior de Flandes
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9