Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Canal marítim Brussel·les-Escalda

Plantilla:Infotaula indretZeekanaal Brussel-Schelde
Canal Maritime Bruxelles-Escaut
(fr) Canal de Willebroeck
(nl-be) Willebroekse Vaart Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipuscanal Modifica el valor a Wikidata
EpònimKlein-Willebroek Modifica el valor a Wikidata
Classificació CEMTVI
Inici
Entitat territorial administrativaBèlgica Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBrussel·les Modifica el valor a Wikidata
Final
LocalitzacióEscalda Modifica el valor a Wikidata
Map
 50° 50′ 05″ N, 4° 19′ 06″ E / 50.8347°N,4.3183°E / 50.8347; 4.3183
51° 07′ 22″ N, 4° 18′ 19″ E / 51.1228°N,4.3053°E / 51.1228; 4.3053
Característiques
Altitud24 m Modifica el valor a Wikidata
Resclosa2
Dimensió28 (longitud) km
Desnivell14
Història
Creació1561
Activitat
Construcció1550-1561
1965-1997

El Canal marítim Brussel·les-Escalda (Zeekanaal Brussel-Schelde en neerlandès, canal maritime Bruxelles-Escaut en francès) és un enllaç important de la xarxa de les vies navegables de Bèlgica. Connecta el port de Brussel·les amb l'Escalda. Té una llargada de 28 km. És de la classe VI.

Abans es deia canal Brussel·les-Rupel o Willebroekse Vaart (en neerlandès canal de Willebroek), del nom del poble on desembocava abans de les modernitzacions del 1965-1997. Es parla d'un canal marítim per què accepta embarcacions marítimes fins a 4500 tones i embarcacions interiors empeses fins a 9000 tones en connexió directe amb el port marítim d'Anvers.

Història

L'antiga resclosa de Wintam

És un dels canals més vells de Bèlgica.

Felip el Bo va ser el primer d'expressar el 1436 el desig de construir un canal per a connectar Brussel·les a l'Escalda. El projecte va ajornar-se per què les estats de la senyoria de Mechelen van protestar perquè temien perdre el peatge al riu Zenne. El 1531 Carles V renovà l'atorgament però l'obra només van començar el 16 de juny 1550. El canal original tenia quatre rescloses i enllaçava els molls nous a la capital del Brabant amb el Rupel.

Al segle xix els molls centrals de Brussel·les van omplir-se en canviant el curs del canal per a connectar-lo amb el Canal Brussel·les-Charleroi. Als anys 1970 un tram del canal omplert va servir per a la construcció de l'estació del metro Sint-Katelijne—Sainte-Cathérine cobert d'un estany per a evocar el canal d'antany al qual només els noms de certs carrers mantenen la memòria: Arduinkaai, Kolenkaai, Houtkaai…, el que seria en català moll de la pedra, del carbó, de la madera….

Dues fases de modernització van tenir lloc al segle XX: el 1932 una nova resclosa a Wintam a la desembocadura al Rupel i una altra a Kapelle-op-den-Bos que va reemplaçar-ne dues: la de Vilvoorde i la de Humbeek. Per a eixamplar-lo a la seva capacitat (Classe VI) van caldre 32 anys, de 1965 a 1997. Des de la inauguració de la resclosa de Hingene, el canal es desemboca directament a l'Escalda i només té dues rescloses.

Geografia

Terminal de contenidors Cargovil a Vilvoorde

El canal és important per a l'aprovisionament de le ciutat de Brussel·les, 30% del càtrec és petroli tot i que el volum va minvar molt del màxim de 14 milions de tones el 1974 a només 7 milions de tones el 1995. El 2006 el port ha fet 4200 tones de transport propi i 3198 tones en trànsit, dels quals només el 3% eren embarcacions marítimes.[1]

Infraestructures

Nova resclosa de Wintam-Hingene
al primer pla el canal, al segon pla l'Escalda i l'aiguabarreig del Rupel a la dreta

Galleria

Referències

  1. «Port de Brussel·les». Arxivat de l'original el 2007-11-19. [Consulta: 13 novembre 2007].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9